Nomenar la lenga de l’autre, per lo negar
Nomenar la lenga de l'autre, per lo negar
Un mòt terrible qu’a creat de negacion de la realitat d’una lenga per los Occitans e encara per los occitanofònes restants. Mesclar de lengas autras que lo francés amb de variacions dialectalas dal francés o l’anarquia linguistica opausaia a la regularitat langatgiera republicana parisenca.
De saber que lo tèrme es passat en anglés, se ditz « patwa » per l’anglés dialectal de Jamaïca. Mas es probable una influéncia dal francés creòl d’Haití vesina.
Es la mema causa en italian, al ras de França, que se pòl dire « patua », sinonime de « dialetto », per designar l’occitan o una autra lenga que lo toscan (italian estandard).
En asturoleonés, s’usa lo nom de « patsuezu » o « pachuezo » (o « nuesa llingua » o « dialecto »), que « pachuezo » sembla estranhament a « patoàs » e fa pensar a una forma basaia sus « pacto » (amb lo grop « ct » que passa a « it » pi « ch », d’una forma de basa possibla « *pachozo »).
Es exactament coma se fa per l’occitan, qu’a los memes correspondents : « patoàs/patuès » o « lenga nòstra » (o « dialècte » mas utilizat sovent dins un sens erronèu).
En francés, la definicion e l’etimologia donaias son sovent aquelas : « langue incompréhensible, grossière[…] parler local […] déverbal de l’ancien français patoier, agiter les mains, gesticuler ».
Mas una consultacion del Diccionari de l’occitan medieval en linha m’a atrach l’atencion.
Lo vèrbe « apatuar » : Emil Levy (Petit dictionnaire provençal-français, Heidelberg, 1909) parla de « pachar », en occitan medieval « pati, paci, patu, pat », en occitan modèrne « pacti » coma « far bòn pacti », far un bòn escambi comercial, far una « pacha », passar un acòrdi, eca.
E se lo nom « patoàs » (airal occitan èst), « patuès » (airal occitan oèst) siguèsse un nom d’origina occitana per dire aquels que son ligats, que fan pacha, per la mema lenga ? Avètz ja sentit parlar d’aquela ipotèsi ?