Seleccionar una pagina

Gavotina Pantais

0 |

Nomenar la lenga de l’autre, per lo negar

Nomenar la lenga de l'autre, per lo negar

by Laurenç Revèst | Gavotina Pantais (Lo Diari n°75)

Un mòt terrible qu’a creat de negacion de la realitat d’una lenga per los Occitans e encara per los occitanofònes restants. Mesclar de lengas autras que lo francés amb de variacions dialectalas dal francés o l’anarquia linguistica opausaia a la regularitat langatgiera republicana parisenca.

De saber que lo tèrme es passat en anglés, se ditz « patwa » per l’anglés dialectal de Jamaïca. Mas es probable una influéncia dal francés creòl d’Haití vesina.

Es la mema causa en italian, al ras de França, que se pòl dire « patua », sinonime de « dialetto », per designar l’occitan o una autra lenga que lo toscan (italian estandard).

En asturoleonés, s’usa lo nom de « patsuezu » o « pachuezo » (o « nuesa llingua » o « dialecto »), que « pachuezo » sembla estranhament a « patoàs » e fa pensar a una forma basaia sus « pacto » (amb lo grop « ct » que passa a « it » pi « ch », d’una forma de basa possibla « *pachozo »).
Es exactament coma se fa per l’occitan, qu’a los memes correspondents : « patoàs/patuès » o « lenga nòstra » (o « dialècte » mas utilizat sovent dins un sens erronèu).

En francés, la definicion e l’etimologia donaias son sovent aquelas : « langue incompréhensible, grossière[…] parler local […] déverbal de l’ancien français patoier, agiter les mains, gesticuler ».

Mas una consultacion del Diccionari de l’occitan medieval en linha m’a atrach l’atencion.

Lo vèrbe « apatuar » : Emil Levy (Petit dictionnaire provençal-français, Heidelberg, 1909) parla de « pachar », en occitan medieval « pati, paci, patu, pat », en occitan modèrne « pacti » coma « far bòn pacti », far un bòn escambi comercial, far una « pacha », passar un acòrdi, eca.

E se lo nom « patoàs » (airal occitan èst), « patuès » (airal occitan oèst) siguèsse un nom d’origina occitana per dire aquels que son ligats, que fan pacha, per la mema lenga ? Avètz ja sentit parlar d’aquela ipotèsi ?

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst es doctor en lingüistica (articles de vulgarizacion), professor certificat d'occitan (dialècte vivaroalpenc/gavòt) en licèus e collègis a Mentan, Recabruna, Bersolèlh e L'Escarea, president onorari e membre dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc, fondator e cronicaire de Ràdio Nissapantai.com. Laurenç collabòra tanben a de mèdias de lenga occitana (Jornalet, Aquò d'Aquí, Sapiéncia) e escriu de poesias e de novèlas per las revistas Òc, Reclams, Gai Saber e Minutinas.org. Blogaire, actor ocasional ("Garibaldi" de Passuello, "Mistral" de Belmon, "Malaterra"...), foguèt tanben pigista e presentator sus FR3, dins l'emission "Vaquí".

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.