Seleccionar una pagina

Issa !

0 |

Legendas urbani

Legendas
urbani

Quora pensam folclòre e mitologia(s), avèm una farandòla d’imatges bucòlics que nos venon en ment : esperits dei bòscs, bèstias cornudi, dracs, mascas, magos, babaus, fadas, gigants, nanos, òmes-lops e patin e cofin.

Ma nautres niçards, siam urbans, enfants de la vila, e meme se siam numerós a estre estacats a un canton sobre li còlas o a un país en li montanhas de la nòstra Contèa, avèm creissut en un imaginari citadin.

Per aquò, lo nòstre Panteon es constituat d’òmes e de fremas qu’an bastit la sieu legenda en virolant en la vila.

La matriarqua dei nòstri legendas es segur Catarina Segurana, bugadiera que s’illustrèt lo 15 d’aost dau 1543. Alora que turcs e francés faíon l’assèdi de la vila de Niça, Catarina continuèt de si batre, maçòla en man per repossar lu nemics, que finisseràn per fugir quora la nòstra eroïna mostrèt lo sieu tafanari. Se la batalha si tenguèt au mitan dau sècolo XV, la sieu legenda naissèt sota la pluma de Pastorelli, au principi dau sècolo XVI. Pura, lo personatge pilhèt vida estent qu’ancuèi toi lu Niçards la conoisson, qu’una estàtua, una carriera e meme un collègi pòrton lo sieu nom.

Totjorn en lo tema dei barbarescs, viu en lo quartier de Carras, darnier canton dei pescadors de Niça, un Mòro, lo Mòro de Carras. Degun saup qu es ni de dont ven, pura cadun l’a ja vist au manco un còup. Aqueu Mòro, enfant de piratas ò simplament Niçard qu’auria passat totplen de temps sota lo solelhàs de l’estiu, es definitivament intrat en la mitologia niçarda gauch ai cançons de l’Ontario Blues Band e de Nux Vomica.

‘Si siam fermats per crompar de potina
E nasear un ‘ralh’ d’ovomaltina
Mas quora siam tornats dai Nissardàs
Avian ja garçat fòra lo Mòro de Carras.
Ma dont es passat lo Mòro de Carras?
Dau bòn, petan ma dont es passat lo Mòro de Carras?

 Ontario Blues Band

Aven vist sus l’esquina
D’un grand peï totplen de bila
Un òme negre de pel
Picar dau morre sus la riba.
Lo mòro, lo mòro de Carras es mai arribat.

Nux Vomica

D’un mestier finda lu Niçards pòdon faire una legenda. Ensinda Blec (nomenat com’aquò per lo sieu amor dau vin a bòn pati), era lo mai vielh pescador dau pòrt e avia lo drech de faire lo Passatgin. Volent a dire, de far faire la traversada dau pòrt sus lo sieu ponchut (nom dei pichins bateus de pescadors) còntra quauqu escuts. Toi si maufidon tamben dau Chapacan. Au principi, simple servici municipal de forriera, lo chapacan es devengut un ver babau urban, faguent paur ai enfants que volian pas manjar la sieu sopa ò que volian pas anar si cochar d’ora.

E coma acabar aquesta crònica sensa parlar de l’estadi. Se lo jove estadi de Sant Isidòro, quartier periferic de la vila a pas encara pròpi escrich la sieu istoria, lo vièlh estadi dau Rai, a vist nàisser de suportaires mai originals que d’autres. Lo premier era segur Charly, tifoso lo mai conoissut de l’OGCNiça en li annadas 70 qu’avia lo drech de calar sus lo terrenh au mitan de la partida per tirar lu penalties. Mai pròch de nautres, e meme s’es malurosament mòrt pauc de temps fa, un òme que s’era fach conóisser embe un estrip-tise memorable a la fin d’una partida dei aiglons au Mónegue e qu’aviavam toi batejat “le berger”, èra vengut talament celebre que la sieu legendària bicicleta avia lo sieu pòst a l’estadi, que lu jornalistas l’entrevistavon denant li partidas. Gran admirator de l’eròe nacional niçard Garibaldi, lo “berger” faía de centenaus de quilometres en bicicleta, braias corti e esquí ai pens per suportar lo gym ò encara emparar ai jugaires de l’equipa de França a jugar au pilo, l’espòrt niçard.

Nen porrii citar d’autres coma Carlo Feliç, estàtua d’un rei de Savòia qu’a perdut lu sieu dets, lo “paire de Cherrad”, figura de l’estadi, Gé Gallarato, jugaire de bòchas que li celebritats de l’industria cinematogràfica venian drevilhar per si faire de partidas la nuèch… ma m’arresti aquí, en augurant qu’ai poscut vi mostrar que li mitologias pòdon contunhar de viure au sècolo XXI, meme en mitan urban.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Geremìa Marçais

Geremìa Marçais es magistre bilingue à Nissa. Paire de tres enfants, jugaire de morra, de pilo e actor au teatre Nissart de Francis Gag, es finda un afogat de l'OGC Nissa.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.