Seleccionar una pagina

Silvan Chabaud

Silvan Chabaud

Silvan es redactor al Diari, òc, mas carga mai de casquetas qu'aquela : jol nom de "Chab" canta dins Mauresca (Fracàs Dub) dempuèi la creacion del grop en 1999, e tanben dins Doctors de Trobar, doas formacions que fan sentir qu'es lo Massilia Sound System que lo faguèt cabussar dins l'emplec vivent de la lenga occitana. La lenga la maneja d'alhors tant que publiquèt un recuèlh de poesia, "Leis illas infinidas / Les îles infinies" (Jorn, 2012). Enfin, Silvan es universitari, autor d'una tèsi sus Bellaud de la Bellaudière, poèta provençal del sègle XVI e actualament cargat de corses a la facultat Pau Valèri de Montpelhier.

Sus lei camins de Lafont

Robert Lafont marquèt son sègle XXen e la tota debuta dau nòstre sègle XXIen en pausant un agach particular sus l’espaci, leis òmes que lo trèvan, lor istòria, lors lengas, e en traversant lei confinhas dau temps dins una cavaucada intellectuala d’una rara amplor, butat per una curiositat e un vam inagotables. Avèm costuma de lo considerar coma un pensaire complèxe, exigent ; çò que pòu rebutar, de còps, lo legeire espaurugat davant l’immensitat de son òbra. Mai quau pren lo temps de s’arrestar e de portar un regard atentiu, se rendrà a l’evidéncia : l’escritura de Lafont e tot son encaminament (tan literari, scientific coma militant) son mouguts per un rapòrt sensuau e fisic au monde, una quista dau desir de vida que vai au ritme de la marcha.

Ne legir mai

Leis inaudibles

En 1974, lei darriers estatjants de la comuna de Bròve, dins lo naut país varés, quitavan lors ostaus, fòrabandits de sei tèrras per laissar la plaça a l’armada. 35 000 ectaras condemnats, acaparrats per la creacion dau mai grand camp de tir d’Euròpa occidentala, lo camp de Canjuèrs…

Ne legir mai

Henri Irénée Marrou - La source occitane

A costat deis autors coneguts e dei grands « classics » de la literatura nòstra, Felip Gardy es sovent capable de nos estonar en destoscant d’òbras inedichas, gaire o pas legidas, escondudas e miraclosas. Es lo cas amb l’edicion recenta (febrier de 2023) que nos propausa ais edicions dei Cahiers de Carrefour Ventadour dau Libre de Jouventu (1920-1931) que l’istorian Henri Irénée Marrou laissèt a sa mòrt en 1977. Es un recuelh totalament inedich, quasi secret…

Ne legir mai

País d’exilis

A l’origina d’aqueu roman, i a lo projècte de reedicion de Tranga e tempèstas, paregut en 2005, recompensat au prèmi Jaufre Rudel e agotat dempuèi d’annadas. Mai l’autor, en preparant la reedicion, s’es laissat emportar dins lei corrents e leis èrsas de sa creacion e s’es mes a tornar escriure un autre libre… L’escomesa es bèla !

Ne legir mai

De lòng de Ròse

Lo rapòrt estrech entre leis òmes e un luec, un territòri precís, inspira sovent l’òbra literària. Escriure pren alòrs una dimension particulara, dins son trabalh d’escritura l’autor teisse un ligam amb l’espaci, assaja de ne dire tota la riquesa, la complexitat e assaja de traduire en mòts aquela relacion entre l’òme e lo paisatge, sei plantas, seis aubres, sei pèiras e sa tèrra, seis aigas. L’escritura i es prigondament « ecologica ».

Ne legir mai

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.