Seleccionar una pagina

Dorsièr

0 |

Robèrt Lafont, paire d’una sociolingüistica sui generis

Christian Lagarde, professeur émérite de linguistique hispanique à l’université de Perpignan, a mené des recherches en sociolinguistique, principalement en contexte diglossique, lorsque deux variations linguistiques cohabitent. Dans ce domaine, il note l’apport fondateur de Robert Lafont à Montpellier, père d’une discipline bien différenciée, propre et ambitieuse.

Robèrt Lafont, paire d’una sociolingüistica sui generis

Juin 1960, conférence à Lunel, CIRDÒC – Institut occitan de cultura, fons iconografic

Los dos fogals franceses de la sociolingüistica, sciéncia nòva dins las annadas 70, son Montpelhièr e Rouen : lo primièr jos l’impulsion de Robèrt Lafont e lo segond del Jean-Baptiste Marcellesi (1930-2019), qu’èra còrs e que sos concèptes dels « actes glotopolitics » (un militantisme lingüistic de cada jorn) e de las « lengas polinomicas » (qu’acceptan la diversitat sens pretendre venir estandardizadas), an fait flòri. L’encarnacion dels dos grops de cercaires es totjorn d’actualitat amb las revistas Lengas (1977) e Glottopol (2003), successora dels Cahiers de Linguistique Sociale (1976). Aqueles dos grops de las aurièras constituïsson amb la sociolingüistica catalana çò que s’es nomençat « sociolingüistica periferica », rapòrt a l’anglosaxona. Aquesta s’es mai que mai interessada a las minoritats e lors lengas dempuèi lo « centre », e non pas de cara als « centres », ont se revendica la figura complèxa del « cercaire implicat », a l’encòp scientific (objectiu) e militant (subjectiu).

Lafont, dins la linha de son tèxt de 1952, « Remarques sur les conditions et les méthodes d’une étude rationnelle du comportement linguistique des Occitans », lancèt en 1974 los Cahiers du Groupe de Recherche sur la Diglossie franco-occitane, davancièrs de Lengas, ont se publiquèron de renduts comptes d’enquistas de terrenh, d’observacions de çò que demorava alara d’occitanofonia, mai o mens socializada, dins un rapòrt inegal amb lo francés. Mas Lafont es totjorn estat un teorician : aquel del « francitan », de cossí « reborsar la diglossia », de l’enquistaire « intercessor de la nòrma »… E mai que mai dins l’article central, publicat dins Langages amb Felip Gardy en 1981, « La diglossie comme conflit : l’exemple occitan ». Aquel article marca lo bessonatge teoric amb la sociolingüistica catalana d’Aracil, Ninyoles e Vallverdú (conflicte, normalizacion), mas tanben las diferéncias contextualas (estat d’avançament de la substitucion lingüistica, temps de dictatura vs encloscatge escolar) e doncas conceptualas, que l’Henri Boyer, continuator de Lafont, resumiguèt dins un article luminós (1986). Autra diferéncia – tanben eiretada d’un Lafont enciclopedic per qui tot se ten en contiguïtat –, es la dobla amira de Lengas, de l’observacion lingüistica e de la « textualizacion (socioliterària) de la diglossia », es a dire cossí aquesta se trapa tanben dins l’escrit, literari o non. Lo Gardy, ex-director de Lengas, a butat de longa dins aquel sens, ont la revista se destria tant de Glottopol coma de Treballs de sociolingüística catalana (1977).

Robèrt Lafont marquèt de man de mèstre aquela dralha ampla e ambiciosa que dessenha son Quarante ans de sociolinguistique à la périphérie (1997) e que farà grelhar de publicacions collectivas de referéncia, coma Dix siècles d’usages et d’images de l’occitan. Des Troubadours à l’Internet (Boyer & Gardy, 2001) puèi l’Histoire sociale des langues de France (2013), bailejada per un autre de sos « filhs scientifics », Georg Kremnitz. A l’ora d’una sociolingüistica mondializada e predominantament anglosaxona, la votz diferenciada de l’occitana, ont l’individual escafa pas lo collectiu dins los procès de substitucion e de revitalizacion de las lengas minorizadas, contunha de se far ausir.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Cristian Lagarda

Professor emeriti de lingüistica ispanica de l’universitat de Perpinyà. Sas recèrcas en sociolingüistica tòcan lo subjècte bilingüe, las politicas lingüisticas, lo rapòrt de las lengas amb las identitats e los nacionalismes, particularament en domeni francés e iberic. Estúdia tanben l’autotraduccion, mai que mai en contèxte diglossic. Es president d’onor de la Societat dels Ispanistas Franceses (SHF) e de l’Associacion Francesa dels Catalanistas (AFC).

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.