Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "Revirada"

Chebau, paup, oïzz

Lo supòrt màger daus supereròis dempuei lor creacion es la benda dessenhada, apelada « comics » quand parlem de lor produccion nòrd-americana. Queu media, que boira imatge e texte, necessita un biais de revirar particular, mai que mai per un de sos elements caracteristics : las onomatopeias. Lo vam explorar emb quauques exemples e eissais de passatge de l’anglés american a l’occitan lemosin.

Ne legir mai

Traduccion, òbra novèla ?

Que cresi que d’aperar ua traduccion « creacion » que jogam damb eths mots. Solide ! Quan tradusem un tèxte d’ua lenga en u’auta, eth resultat n’ei pas james dus tèxtes equivalents : cada lenga qu’a eth sièu caractèr que no pòt aver un equivalent exacte en u’auta lenga. Que nos i férem annadas e annadas d’escòla a susar sus « versions » e tanplan « tèmas » e a tostemps esitar entre « mot a mot » rigorós e « bèras infidèlas » (que parli deths qu’aimavan aqueths exercicis, dont fu, sustot era version).

Ne legir mai

Jo, IA, traductor

Jo que soi ua Intelligéncia Artificiau (IA). Que hèi lo traductor de tèxtes deu francés a l’occitan. En fèit, que jògui a transformar un nombre (òc, un nombre, pas un mot) en un aute nombre mercés a ua foncion matematica qu’adapti, dita algoritme.

Ne legir mai

3 Questions… sus Revirada

Cada jorn un pauc mai, l’occitan se fa sa plaça dins l’ecosistèma numeric, que siá suls malhums socials coma dins las aplicacions del nòstre telefonet. Lo Congrès permanent de la lenga occitana seguís e acompanha aquelas novèlas practicas numericas, amb per exemple son aplicacion Dicodòc, bravament utilizada. L’an passat, es l’arribada de Revirada, lor traductor automatic occitan, que faguèt bruch.

Ne legir mai

D’una lenga l’autra

Bèl temps i a que se publican de traduccions en occitan. Que siá Reclams, Letras d’Òc, Jorn o la colleccion « Flor Envèrsa » de l’IEO e d’autres editors, nos porgisson regularament d’òbras majoralas de la literatura internacionala. Aital son estadas tradusidas d’òbras de la literatura latina e grèga anciana mas tanben d’òbras de lenga alemanda, anglesa, bengali, catalana, castelhana, chinesa, danesa, francesa, italiana, persana, portuguesa, russa e d’autras que, pecaire, ne doblidi. La qualitat d’aquelas traduccions nos a menat a questionar los traductors e a se questionar sus la traduccion, las dificultats, l’avenir tanben.

Ne legir mai

Lo Diari n°75

Jamai Diari serà pas estat frucha d’una tala endevenéncia. Tot convergissiá cap a un numèro dedicat a la traduccion, jutjatz-ne : la remesa del prèmi de traduccion Ostana 2023 a Monica Longobardi, que passèt Joan Ganhaire a l’italian ; l’enveja dempuèi bèl brieu d’entrevistar Sèrgi Carles, que pòrta una manada de reflexions sul tèma duscas al sieu darrièr obratge ; sus aquò nos arriba la proposicion de Joan Thomàs que vòl començar de recampar de paraulas de traductor·as, per tal de compréner melhor çò que ne buta tant e mai a practicar l’exercici. Un projècte estrambordant e menimós que signam de las doas mans. Comença uèi dins aquestas paginas e se perseguirà sus lodiari.com !
Sens comptar qu’a aquò se ven apondre la fòga generalizada a l’entorn del subjècte per part de contributors costumièrs o ocasionals : cadun·a vòl dire son si, del mot a mot al monde a monde ! E encara, nos acantonam aquí a la literatura, mas la traduccion a l’occitana se practica tanben, entre autogestion artesanala e circuit professional, dins las administracions e collectivitats, la cançon, l’audiovisual, o encara lo jòc vidèo…
A creire que la lenga primièra d’Occitània, e benlèu de tota lenga minoritària, es la traduccion !

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.