
Era votz
Quina ataca aqueri dus prumèrs vèrses deth Saule d’Alfred de Musset ! Coma disen eth poder d’era votz, era pregondor deth silenci que’s fè quan ua votz se va levar ena sala !
Ne legir maiSeleccionar una pagina
Un « Gavatch » en « Diari ». Nascut eth 27/01/1932 a Ercé en Haut-Coserans, qu'è parlat «gascon ara popa, qu'ei era mièva prumèra lenga, mes passat peras escòlas guèita qu'ensenhè eth francés (e un chic latin e grèc), e eth « occitan » que'm demandèren d'ensenhar enas annadas70. Militant dera Causa que venguè doncas , e encara mes enas annadas 90, quan m'arretirè en Bigòrra. Actor de Radiò-Païs, autor de Cronicas en Jornau locau, de plan de tèxtes de tota mèna en revistas (Païs Gascons Per Noste, Reclams, Gai Saber, autes...) e per mantun Concors d'expression gascona, actor deths « Amis d'Aulus et de la vallée du Garbet », embauchat en dus filmes, « l'Orsalhèr » e « la Vallée des Montreurs d'Ours » en qualitat de petit-filh d'un Orsalhèr. Que i a monde que m'an coneishut militant communiste pueish gauchiste deras annadas 50 a 80, e sindicaliste deths peluts en licèu de Murèt. Que som riche de cinq mainats, autant de petits-mainats, e de dus arrèr-petits-filhs. Que contunhi de participar aths « Amis d'Aulus, e a Radio-Païs on è fèt pielas d'emissions desempueish 1993, uei « Navèras camadas » on parlam de tot en gascon. Qu'è responut ara invitacion deth « DIARI », on è volut èster « d'Escart e de Talvèra » coma som tostems estat, militant mes en ensajant de no pas pèrder era capacitat de reflexion, enraïgat e dubèrt, en particulièr en presentant escrivans un chic desbrembats o costats mau coneishuts d'aquestis. « Gavatch » que 'm volè aperar quan escrivè, cada setmana annadas e annadas, ena « Nouvelle République de Tarbes », Gavatch qu'ei un qu'ei d'aci e non ei tot a fèt , Coseranés en Bigòrra, gascon cap e tot mes qu'aima a parlar de Mistral, de Bodon, o Delpastre coma de Camelat, qu'aima eth francés e d'autas lengas, d'escart e de talvèra se voletz. Maishant cantaire, qu'è escotat tots eths cantaires, eths dera Hestejada de Bigòrra, e de plan de coralas, e en eths melhors Marti eth prumèr, Nadau, et tots eths qu'an seguit, d'Eric Fraj a Marilis Orionaa. Mes que m'agrada d'entener "le Chant des cerises", Montand, Brel, Brassens, e tutti quanti, e uei de mes en mes eths grans dera "musica classica", Mozart, Bach, Verdi, tot Intermezzo ara TV... qu'avetz endeviat ! Pr'aquò, quin plaser d'entener un arrèr-petit-filh attacar dab un auboès deth Coserans o un filh dar-se'n dab Nadau ! Miquèu Pujòl
Publicat per Miquèu Pujòl | 28 mai 2023 | Lenga e Societat | 0 |
Quina ataca aqueri dus prumèrs vèrses deth Saule d’Alfred de Musset ! Coma disen eth poder d’era votz, era pregondor deth silenci que’s fè quan ua votz se va levar ena sala !
Ne legir maiPublicat per Miquèu Pujòl | 18 febrièr 2023 | Lenga e Societat | 0 |
Qu’auria tant de causas a díser dera mièva Tolosa ! Disem que serà ací eth second batent d’un diptic. Soviers ? Tot que vié soviers, temps-a que no i demori e pòc i vau. Ací moments, rencontras, emocions… per jo en tot cas.
Ne legir maiPublicat per Miquèu Pujòl | 18 febrièr 2023 | Lenga e Societat | 0 |
Un montanhòl deth Coserans que vos diserà que pòt apercéber Tolosa deth som deth Picou, 1600 mètres sonque, ath dessús deth vilatge. Que cresè eths que m’ac diguèren, jo qu’avia tròp maishants uelhs, mes Tolosa que l’ai tostemps vista !
Ne legir maiPublicat per Miquèu Pujòl | 20 novembre 2022 | Lenga e Societat | 0 |
No coneishi cap paraula mes simpla e mes pregonda, era que nos deishèc enténer en un derrèr buf eth pair qu’anavam pèrder, tròp joés, tròp subitament. « Se cau morir, morir. » Quate mots, e tot qu’ei dit. Quate mots, deishar ua vida de trebalh, femna e cinc gojats, rasons de víver, de fèr tot dia mes qu’òme no pòt, sostengut mes que tot deth sentit d’èster utile, mes fòrt longtemps que fatiga e mau de rens, quin desper pr’aquò en aqueth derrèr badalh e encòp quina resignacion !
Ne legir maiPublicat per Miquèu Pujòl | 19 octobre 2022 | Lenga e Societat, Musica | 0 |
Qu’ei de boa guerra entre nosauts de revendicar tot çò qu’un Molière, drapèu dera cultura francesa, deu cresasque ath país occitan, en prumèr aquera randolejada deth « Illustre Théâtre » qu’au mièc en tèrras lengadocianas, aqueri personatges de vailets e servicialas sortits d’aiquí, e tanplan pèças coma La comtesse d’Escarbagnas e Monsieur de Pourceaugnac… Mes era vida d’un escrivan n’ei pas faita d’un sol tròç, e ara fin que devem reconéisher que Poquelin devenguèt Molière ena Cort de Louis XIV, a París, sus era Scèna francesa.
Ne legir maiPublicat per Miquèu Pujòl | 29 julhet 2022 | Lenga e Societat | 0 |
A sautamoton, a gat ajocat, ath pè ranquet, a n’as mentit, a crotz e pilla, ath casse dret, a cabuishetas, aras quilhas, aras bòlas, aras barras, aths quate cornèrs, a fèr cabana, a qui sortirà, ath clunhet, a corta escaleta, ath ase que vòla, ath punhet, aras endevinalhas, a qui mes naut pujarà, a camas ajudatz-me, ara marèla, a tòcas-i se gausas, ara bestiòta que puja, aths arricoquets, ara corsa deth sac, ara baudufa que ronfla, aras espinglas (o alumetas)…
Ne legir mai3QA A Taula ! Adishatz monde Agenda Al rajòl del temps Al Talh Alandada Animaccion Au casco Au cornèr de las sciéncias Avenguda Barrutlatges Bendelets Boishòrlas Clic & Scroll Clinhada Clip Cordeladas Critica literària Critica musicala Cultura Viva D’escart e de talvèra De l’estèir estant Deu neient ençà Dins lei tribunas Dires de biais Dorsièr Entrevista Espòrt Estudiant Eveniment Fotomatòn Gavotina Pantais Hats e dats Issa ! Istòria L’occitan blos La classa La Galariá La Guinhada La Rubric@ Libe Joens Lo Magazina Lo punt sus las i Luènh de l’uèlh Lume Manganas Midi Espòrt Mon volontariat Novèlas Omenatge Pensadas Per la veirina entredubèrta Persisténcias e substrats Pesadas Praxis Escrita Liura Ràdio Ranvers Reportatge Rescontre Retrach literari Scopitòne Somiar / Semenar Sortir la lenga Sul relaisset del monde Supereròis Teatre Tòca-Maneta Toponimia Tresaurs en Lum TV Umor Viradisques