Seleccionar una pagina

Francesa Truflandier

Francesa Truflandier

Soi neishuda a Paris, de soca gascono-alpina. Èri ensenhaire en lenga inglesa. Èi viscut dins Gèrs dempèi 2002. L’occitan, que mis grans e ma maire parlavan tostemps amassa, m’i soi botada aquí dins lo men vilatge, puish dambe l’ajuda remirable deu Collègi d’Occitània, deu Cfpòc de Tolosa e de Seuvalada en Biarn, de la formacion professionau a Aush e mantun autes : l’Academia de gascon de Sheishan en Astarac, los talhèrs de lenga deu Gèrs a Saramon e en l’Isla de baish, l’estagi de l’escòla d’estiu de la Guépia. Ei tanben participat a l’arcuelh deu Felibritge aqui. Soi venguda ahuecada de literatura, d’istòria e d’escritura occitanas. Èi escriut articles per "País Gascons" la revista de Per Noste, e ua petita cronica dambe l’escaish nom deu "trauca-sègas" dins "Le petit Journal du Gers". M’interessan tanben fòrça lo patrimòni, la musica tradicionau, las danças occitanas e la literatura iberica (castelhan e catalan).

Lo País dei Plombs e dei Pueis

En 1925 Marius Jouveau, pr’amor deus Provencaus e deu lor manca de curiosèr per los deu Cantau, ça disèva, volèva dens l’avantdíser deu cap d’òbra poetic Flour de Brousso, deu gran felibre d’Orlhac Arsèni Vermenosa (1850-1910), « lis encita à veni vèire de-bon lou païs di ploumb e di plue ».

Ne legir mai

Se las estelas gitavan pan...

« Se las estelas gitavan pan, ça ditz un vielh arreproèr1, n’i a que cocharén dehòra », e en Gasconha, de còps, pòt semblar que tot çò deu cèu demòra a ras de tèrra. L’orizont ei quitament vengut lo pè deu cèu e l’estelada pas que la capa deu cèu.

Ne legir mai

Minjadius e cagadiables

Ac disèva Bernat Manciet, poèta e romancèr gascon1, que la lenga gascona n’èra pas a’s morir e s’ac èra lo cas, pas digun ne n’anava morir ; e ajustava, un drin trufandèr, que de morir, non èm mòrts !

Ne legir mai

Que n'èi un viatge !

L’estiu 1975 qu’ei de marcar dab ua pèira blanca : aquesta annada estón invitats aus Estats Units mantuns grops fòlcs d’en pertot dens lo monde entà la commemoracion deu bicentenari de l’independéncia.

Ne legir mai

Un vers de dreit nien

Guilhem de Peitieus l’escrivoc atau : Farai un vers de dreit nien / Harèi un vers de pas arren. Èra lo sègle XII e ne hascoc ua cançon tà cantar la fin’ amor. Cantava un amor de luenh que patishèva lo trobador plen de la nostalgia e deu tristèr de non pas estar agradit per sa dauna de còr.

Ne legir mai

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.