Seleccionar una pagina

L'occitan blos

0 |

La pandemia

La pandemia

Dins totas las lengas d’Euròpa i a un mot que se torna emplegar fòrça despuèi lo mes de març de 2 019; es la pandemia. Tot lo mond parla de «la pandemia de coronavirus».

Es un mot sabent que ven del grèc e qu’es format sul modèl de l’epidemia.  Se sap que la pandemia es una epidemia encara pus generalizada. Mas, epidemia es un mot que remonta a l’Edat Mejana, mentre que pandemia remonta sonque al sègle dètz-e-uèch.

En italian (la pandemìa) e en portugués (a pandemia) l’accent tonic es sus la vocala i de la finala -ia. Per contra, en castelhan (la pandemia) e en catalan (la pandèmia) l’accent tonic es sus la sillaba de. Se tròba una tala divergéncia de prosodia dins un fum de mots. E, pro sovent, italian e portugués an l’accent sus la vocala i mentre que castelhan e catalan an l’accent sus la sillaba precedenta. Naturalament, seriá un rasonament ingenú d’anar creire que la democracia, l’enciclopedia, la farmacia, la pandemia son de fòrmas sucursalistas francesas. En italian se ditz la democrazìa, l’enciclopedìa, la farmacìa, la pandemìa. Per consequent, las fòrmas occitanas ambe l’accent tonic (non-escrich) sus la vocala i son pas de francismes. La pandemia, coma en italian e portugués es la fòrma a causir, sense se copar lo cap, en occitan estandard. Es vertat qu’ambe una tala nòrma, nos desseparam del catalan. Mas, nos es impossible de dire en occitan  la *democràcia o la *farmàcia. De talas fòrmas son inatestadas en occitan. E, las grandas divergéncias que i a en italian, catalan, castelhan e portugués,  per la prosodia  d’aqueles grecismes sabents  en -ia, nos dévon daissar una totala libertat per contunhar de dire çò que disèm despuèi totjorn : la democracia, l’enciclopedia, la farmacia, la pandemia.

Per la plaça de l’accent tonic, dins los mots d’aquela origina i a pas unanimitat de las quatre principalas lengas neolatinas, vesinas de la nòstra. Podèm donc dire, tranquillament, la pandemia a l’italiana e a la portuguesa. Es la fòrma que pòrtan los diccionaris de Cantalausa, de Narioo-Grosclaude-Guilhemjoan e de Rapin.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Jacme Taupiac

Jacme Taupiac, nascut en 1939 en Lomanha, es un lingüista occitan contemporanèu reconegut, membre del Grop de Lingüistica Occitana, del conselh lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana e de l'Institut d'Estudis Araneses-Acadèmia Aranesa de la Lenga Occitana. Trabalhèt e trabalha encara bravament sus la normalizacion de l'occitan e lo desvolopament de l'occitan estandard. Publiquèt un ramelet de trabalhs sus la lingüistica occitana : L'occitan blos (1964), Diccionari de mila mots (1992), Gramatica occitana (2000)...

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.