Se petaçar
Diluns, Poma a demandat d’ajuda per li nosar los correjons, per li botar lo mantèl a l’endreit, per li dubrir la boita del gostar, per… per… A la fin de la jornada, son regent ne pòt pas mai e, a la enièma demanda li respond :
« Aquò o sabes far, petaça-te ! ».
Dimars, 8 oras 30, dòna e sénher Losparents son a l’espèra davant lo burèu de la directritz de l’escòla. Braces crosats, punhs sarrats, morre de tres palms de long… Encolerits, o son, encolerits, se vei, pas de dobte, son aquí per li brandir las pelhas. T’arriba la directritz, dels braces tibats per lo cartable pesuc d’un costat, un carton comol de l’autre, amb encara la saqueta del repais, e un ramelet de fuèlhas rojas, que s’es passejada dimenge. Dòna e Sénher Losparents li daissan pas lo temps de se pausar que se ronçan sus ela :
« Vos volèm veire sulpic, es grèu ! ».
Sentissent que serà pas possible de remetre, la directritz los reçaup.
« Dòna directritz, es grèu. Avèm pas causit de marcar nòstra pichona dins vòstra escòla tan famosa per viure aquò ! Vòstre collèga, Sénher Loregent, a mal parlat a Poma. Es pas de creire ! »
« – A bon, e de que li diguèt ?
– Ba, um… se pòt pas tròp dire…
– Compreni, mas soi fòrça estonada, mon collèga a pas per costuma de dire de paraulatges als enfants…
– Pasmens… li a dich qu’èra une pétasse.
De còps, las relacions an ben besonh d’un petaç per téner !