Seleccionar una pagina

De l'estèir estant

0 |

La Cadichounne de Bordèu (1877-1878) – premèir jornau politic en occitan

Lo Diari Pack 2020

Lo diluns 10 de setembre de 1877, dens un contèxte politic tendut entren republicans e reialistas, a la velha d’eleccions legislativas que s’anoncian enverenadas, parèish per las ruias de la capitala girondina un jornau novèth, d’opinion clarament reialista, entègrament redigit en occitan : La Cadichounne

Lo nom causit se referís a l’univèrs dau poèta gascon Mèste Verdièr mei de las « recardèiras », las mercadèiras caminairas bordalesas. Aquelas recardèiras an pas hissa en pòcha, e son pas cortas a la virada. Lo ton es donat de tira dens lo títol dau jornau : s’agirà de hèser pròva de franc-parlar, de díser çò que pensan shens crènta de multar, e se fau de levar la bagarra de la polemica. Lo cap-redactor, director mei conceptor dau jornau es un certan Eugèni Druilhet-Lafargue.

Lo jornau parèish en duias serias : premèir onze numeros dau 10 de setembre au 17 de novembre 1877, puei 12 numeros (que nau tan solament nos son pervinguts) entre lo 15 de decembre 1877 e lo 30 d’abriu 1878, mes aquera segonda seria, de verai, moisha una Cadichounne qu’es vinguda un jornau satiric en francés damb quauques tèxtes occitans.

La Cadichounne n’es pas lo premèir jornau entègrament publidat en occitan : la sua parucion es posteriora de dètz mes a la dau periodic marselhés Lou Tron de l’Èr, dont lo premèir numero parèish lo 6 de genèir 1877. Totun La Cadichounne s’aficha coma un cas a despart, premèir dau fèt que se dona per ambicion d’estar entègrament en occitan, daus títols a las publicitats finalas, shens un mòt de francés, e mei que mei que s’agís d’un jornau d’opinion, un jornau politic (çò que n’èra pas Lou Tron de l’Èr).

Un contèxte politic tendut :
la luta entre republicans e reialistas

Lo contèxte es aqueth d’una crisi politica qu’a entrainat la quasi-paralisia de l’Estat : la crisi parlementària de 1876-1877, laquala vei la Republica en tant que fòrça politica préner vertadèirament lo poder, maugrat las temptativas dau president legitimista Patrici de Mac Mahon. Las originas de la crisi remontan a son eleccion au printemps de 1873. De cara a la montada dau camp republican, menat per Leon Gambetta, lo vielh marchau se regdís dens la sua actitud de « lòctenent generau dau reiaume ». Las eleccions legislativas de heurèir-març 1876, previstas per las leis organicas de 1875 qu’instauran las basas de la IIIau Republica, confirman la honhada republicana. Los prefèits receben de las directivas sevèras : interdiccions e sasidas de jornaus, interpelacions.

En Gironda, lo prefèit Jaques de Tracy aplica damb rigor aquelas directivas. Gambetta, deputat de Bordèu, hèi votar lo 17 de mai una mocion de mauhidença contra lo governament. Mac Mahon dissòlv la Cramba lo 25 de junh 1877. Las novèlas eleccions legislativas auràn lòc los 14 e 28 d’octòbre. La campanha comença en setembre, marcada per la violéncia dens los eschamges entre protagonistas daus dus bòrds. Aquò’s dens aqueth contèxte que parèish La Cadichounne.

Un jornau hargat pr’au patac

Damb sas tres colomnas a la una (lo mèma format coma La Petite Gironde d’aqueth temps), son gost prononciat pr’aus títols tumadèirs, pr’aus dessenhs satirics, pr’aus eslogans eficaç, La Cadichounne es un jornau d’afrontament, de polemica amei de provocacion. Es de conéisher que Druilhet a camaligat son jornau coma a poscut, chic a la tasta-la-basta. Aquò’s un jornau de recuperacion, que recicla daus materiaus d’autes organas de premsa amei de quites libres. Mes los articles son, per tant qu’ad eths, originaus.

Las quitas illustracions son panadas : Druilhet las a pristas aus Contes balzatois de Jean Condat dishut Chapelòt (1824-1908), pichons contes vilatgés que raconta la vida rurala e la rivalitat entre dus petits vilatges charantés, Balsac e Vindèla. Las illustracions son dau dessenhaire, alavetz de mòda, Barthélémy Gautier (1846-1893), qu’èra a amodar una brilhanta carrèira a París coma caricaturista de premsa, prenent la sheguida dau grand Daumier. Druilhet, shens vergonha, las s’apropria per tant de’n har las illustracions de La Cadichounne. Perqué non ? Avèva eth Druilhet l’autorizacion de lo har ? Sàbem pas, coma sàbem pas tanben s’un procès es estat hèit o non. Una simpla frasa en bas de pagina, au bòrd d’una publicitat, justament, pr’aus contes de Condat (èra bien la mendra de causa) precisa que « las illustracions de La Cadichounne son tiradas d’aquestes contes ». Arren mei. Falèva gausar.

Çò qu’a poscut motivar Druilhet-Lafargue, reialista e catolic, de panar atau las illustracions de Condat, republican moderat e franc-maçon ? Probable arren mei que l’urgéncia, la necèira de trapar au pus lèu de las illustracions de qualitat per son jornau, en desborsicant lo mens possible, veire ren.

Eugèni Druilhet-Lafargue :
« lo petit lutaire coratjós »
(P.-L. Berthaud)

Eugèni Druilhet-Lafargue es un personatge mau coneishut. Proprietari, rentièr, Druilhet-Lafargue èra un publicista, un poligraf, amator esclairat a façon dau siègle XIX, membre de mantas societats sabentas, publidant brocaduras e monografias sus daus subjècts autanplan despariats que la botanica, la biologia, la paleontologia, l’agronomia, la zoologia, la filosofia o encara l’arqueologia. Èra tanben musicaire, tocava l’armoniòm e èra reputat pr’aquò. Sos quites adversaris saludan sa distinccion e son elegança. Catolic militant, de sensibilitat orleanista, pròche de l’Òrde Morau, Druilhet s’es mantes còps atacat au positivisme e au scientisme de son temps e se sembla auger ahuegat per la question de la conciliacion de las sciéncias e de la religion. Druilhet fut tanben un òme politic, pueis que fut candidat malurós a las eleccions legislativas a Bordèu de cap a Leon Gambetta en persona. Fut tanben un president passadís de la comission municipala de Cauderan, exerçant per decret presidenciau la fonccion de maire.

Membre de mantas societats sabentas, en Gironda mei delà, Druilhet-Lafargue a poscut encontrer au sen de l’Academia de las Sciéncias, Letras-Bèras e Arts de Bordèu quauques personalitats localas estacadas a l’occitan, coma l’abat Ipolit Cauderan, l’abat Arnaud Ferrand, Aquili Luchaire, Jules Delpit, Jan-Francés Bladé o encara Leò Drouyn. Tanben membre correspondent de la Societat de las Letras, Sciéncias e Arts d’Avairon, Druilhet i podèva rencontrar de las personalitats estacadas a la causa de l’occitan dont l’abat Justin Bessou (1845-1918), figura pionièra dau Felibrige en Avairon.

Un jornau bordalés e panoccitan

Dens La Cadichounne, la causida de l’occitan es justificada per un parolís lingüistic que poirém quasi qualificar de militant que s’ataca aus enriquesits afranchimandits qui desdenhan la lenga de l’endreit per fin de s’elevar en mustra dens l’escala sociala. Fornís tanben de las donadas chifradas – fantasistas mes l’intencion i es – e aus prepaus que renvian en granda partida a la tinguda, en octòbre de 1861, de la vint-e-ueitau sesilha dau Congrès scientific de Frància, que los actes esturen estampats ch’aus estampaires associats Coderc-Dégreteau-Poujol en 1864. Caben notadament lo Mémoire sur les idiomes du Midi de la France en général, et sur celui du centre de la Guienne en particulier d’Augusti du Peyrat, que sembla auger marcat los esperits bordalés. Lo contèxte bordalés amei las relacions e los camps d’activitat de Druilhet pòden explicar aquera portada teorica e revendicativa. S’ajostan end’aquò qu’existèva alavetz au sen de l’Academia de Bordèu mantunas personalitats interessadas per l’estudi e la valorizacion de çò que començavan desjà a aperar « lenga d’òc », que las òbras completas de Verdièr venèvan d’estar tornadas imprimir, aparèish que Druilhet-Lafargue banhava dens un climat sensibilizat a l’occitan. Existava dens lo Bordèu d’aqueth temps un interèst de daus uns intellectuaus locaus per l’occitan, quitament se ne formavan pas clarament un « front » unificat. Druilhet, quora s’amusarà a atacar los jornaus republicans bordalés, recebrà d’alhors de certans d’entre eths de las responsas pus o mens aimablas en occitan. Notèm dau rèsta qu’un (o una) daus cronicaires o de las cronicairas dau jornau signa « Clémence-Isaure », dau nom de la fondatora mitica dau Consistòri del Gai Saber de Tolosa. Aqueth element explica que, sol dau paisatge tot de la premsa bordalesa, Druilhet-Lafargue face mòstra dens son jornau d’una apròcha reflexiva sur l’occitan, o pr’estar exact, qu’utiliza un discors tendent a valorizar l’occitan coma argument contra sos detractors.

Per tant qu’a la lenga, aquò’s plan de l’occitan bordalés qu’es emplegat. Druilhet n’es pas particulariament atentiu a la qualitat de sa lenga, sarcida de gallicismes e de fautas, mes sembla çaquelà una lenga autentica. Grumilhèja per alhors d’expressions idiomaticas. Daus uns cronicaires – sigan Druilhet eth-mèma o non, lo pòdem pas sauger – revendican una quita apartenença locala e l’emplec dau gascon « pishadèir » bordalés. I a dens La Cadichounne una dimension engatjada, que’n hèi non solament lo premèir jornau politic de lenga occitana, mes lo premèir jornau d’aquera traca a carrejar un parolís revendicatiu sur l’occitan. A partir dau n°3 (22 de setembre), parèish de mei dens chasque numero de La Cadichounne un extrèit de l’ Essai grammatical sur le gascon de Bordeaux. Guillaoumet debingut grammérien (Bordeaux, Coderc-Dégreteau-Poujol, 1867) de Guilhèm Dadòr. Aquera preséncia se pòt analizar de mantuna faiçon : besonh d’enriquir lo contingut dau jornau, lèu a cort d’informacion a mesura que las escadenças per las qualas èra neishut passan ; pairinatge d’un autor d’expression occitana plan coneishut a Bordèu dens los mitans catolics, mes tanben benlèu interès simplament pedagogic, pr’una gramatica « dau puble », accessibla maugrat sus defauts. La Cadichounne s’entremalha donc d’una dimension suplementària, a pretencion pedagogica : òm i pòt quitament trobar un cors d’occitan en fulheton !

Damb lo temps e la necèira de variar lo contingat perqué de ne pas alassar lo public, védem aparéisher de las contribucions dens d’autas variantas de l’occitan : en parlar de Vasadés, puei de Libornés premèir. Puei dens los darnèirs numeros, rencóntram daus tèxtes de l’abat Meon Maumen (1803-1888) d’Aire de l’Ador, figura dau partit catolic landés, e un quite sonet nimesenc, tirat de L’Embarras de la fieiro de Beaucaire de Jan Michel (1657). Envèrs la mèma epòca Druilhet combla daus voits de mei en mei badants dens las colomnas de La Cadichounne en i fesent paréisher de grands extrèits daus Usages et chansons populaires de l’ancien Bazadais : Baptêmes, noces, moissons, enterrements de Lamarque de Plaisance (Bordeaux, Balarac, 1845). Lo jornau, bien que siga a la clèca, revestís donc en semblança una dimension panoccitana inatenduda. Mes ben segur, tot aqueths artificis ne serven pas qu’ad estujar una realitat que n’es que tròp de conéisher : l’occitan cula, au profieit d’articles en francés, e ne se reduïs lèu mei qu’a un o dus tèxtes, una cançon, au mitan d’un jornau quasi francofòn.

La Cadichounne presenta entau dens las suas colomnas, dens lo corrent de setembre 1877, un roman-fulheton, qu’es lo dusau en lenga occitana coneishut. Aquò’s un roman d’inspiracion realista e de l’atmosfèra encrumida, que n’es pas shens rapelar los estíles de Ponson du Terrail o Eugène Sue : Lou Curt daous praoubes signat Susana Blanc, dishuda Maian. Los sols tres premèirs fulhetons seràn publidats dens las colomnas de La Cadichounne, quitant l’obratge inacabat. Aqueth roman shèc de sèt ans lo Caoufrès de Teodòr Blanc (1870), premèir roman-fulheton en lenga d’òc jamèi repertoriat, amei eth tanben inacabat.

Per la rèsta, las receptas de La Cadichounne ne s’escartan pas de las daus autes jornaus satirics dau temps : tumadas au cap a cap, ton richonèir, grinçant e cinic. Los candidats republicans son escarnits sus sos fisics, sos trèits de caractèr, sos defauts (quequejament, manca d’eloquéncia, irritabilitat…), sas religions o sos engatjaments ideologics. De las cançons sus daus timbres coneishuts entremalhan lo jornau que venen esgaiar las gravaduras de Barthélémy Gautier. Aquelas cançons son shens pietat nada, autan plan coma los articles que las acompanhan.

Lo Diari Pack 2020

Una fin rapida, fauta de patacaires

Druilhet/Maian reïtèra a cada fin de numero que ne ferà ponh briga de crida de hons, que se las virarà tot sol, que La Cadichounne ne se donarà pas a digun, eca. De segur, aquò’s aisit d’avisar l’enfalagament daus ressòrts comics, dau prepaus e de la vèrbia, mei que mei après lo n°8 (dijaus 20 d’octòbre) que parèish au lendeman de la victòria escrasenta daus republicans en Gironda, tanlèu lo premèir torn (n’i n’aurà pas besonh d’un quite segond), e lo n°11 (10 de novembre), au lendeman de las eleccions departamentalas e d’arrondiment, que confirman la victòria republicana. Lo « Pair Maian » ne se’n relevarà pas, nimei lo son jornau. Lo 30 d’abriu de 1878 parèish lo darnèir numero de La Cadichounne. Lo jornau acaba per lòrs sa dusau seria, entamenada en genèir. Dus mes de silenci desseparan donc las duias serias de La Cadichounne mes en realitat, tot las dessepara. Lo jornau entègrament redigit en lenga d’òc a quitat la plaça ad un jornau satiric en francés, coma n’i n’a tant d’aqueth temps, damb ací o alà un article en gascon. La Cadichounne èra estada creada pr’un afrontament. Aqueth-aquí passat e perdut, n’a pas mei de raison d’existir. Eugèni Druilhet-Lafargue eth tanben disparèish completament daus ecrans a la sheguida de la mòrt de La Cadichounne. Desjà misteriós, lo personatge deven una enigma. Son nom disparèish de las societats letraferidas que frequentava. Lo retròbam quauques annadas après en Bretanha, on sembla har profession d’editor. Sàbem pas briga d’ont ni quora es mòrt.

Lo Diari Pack 2020

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

La Galipòta

La Galipòta es una creatura que trèva lo Sud-Oèst de França... Aquela sembla aver causit Bordèu coma punt d'ancoratge, e s'interessar a un fais de causas : espòrt, literatura, vièlhs escrichs e archius, folclòr e mitologias...

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.