Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "politic"

Robèrt Lafont entre Occitània, França e Euròpa

De contunh e pendent tota sa vida, Robèrt Lafont alargava lo camp de sas reflexions. Òme jove, se veguèt en primièr poèta e escrivan occitan (e se definiriá tota sa vida coma tal), mas quand comprenguèt (lèu) que per una vida sense problèmas de la lenga e cultura occitanas caliá de condicions extèrnas acceptablas, comencèt de se trachar de questions socialas, e mai que mai de la construccion politica de França.

Ne legir mai

La presidenciala de 1974

Encontrèri Lafont pel primièr còp a l’AG de Lucha Occitana a Coisan, los 26 e 27 de mai de 1973, mas demorèt pas pendent tot l’acamp. Per contra i aviá fòrça discípols sieus e tanben Jean-Claude Peyrolles, vengut de Niça, ja plan ligat amb el pel biais de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO). Peyrolles aviá una grilha de lectura manlevada a Gramsci.

Ne legir mai

Lo Diari Fòra Seria “Robèrt Lafont”

Consacrer un numéro entier du magazine Lo Diari, emai foguèsse un fòra seria, à une seule figure, quand la publication donne ordinairement dans la diversité, voici qui eût pu relever de la gageure. Cette figure, celle de Robert Lafont, brille cependant de la multiplicité de ses éclats, jusqu’à l’obscur impénétrable. La tentation était belle, en ce centenaire du maître provençal, d’en saisir quelques uns, e qu’enchaut s’aquesta quista nos tresmuda en pescaires de luna. Tout au moins pourrons-nous traverser, au côté du poèta caminaire, des pans d’une époque contemporaine dont il fut un actif témoin, contemplateur et contempteur à ses heures. Parler de Robert Lafont c’est ainsi deviser de littérature et de linguistique, de politique et de poésie, d’art et de chanson, d’histoire et de futur, d’Occitània, de França, d’Euròpa o dau Monde.
En occitan introduit de français, spécialistes de l’oeuvre et familiers de l’homme feront avec nous un pas sus lo draiòu de la fònt, esquissant les épaules d’un géant qui continue de nous porter… sans que nous en ayons toujours bien conscience !

Ne legir mai

U’auta Tolosa

Qu’auria tant de causas a díser dera mièva Tolosa ! Disem que serà ací eth second batent d’un diptic. Soviers ? Tot que vié soviers, temps-a que no i demori e pòc i vau. Ací moments, rencontras, emocions… per jo en tot cas.

Ne legir mai

Estadis sudamericans : sota la tepiera, lo sang

La politizacion de l’espòrt es vièlha coma lo monde. Dau temps dau fascisme en Itàlia, Mussolini purgava leis estructuras esportivas per ne’n far un esplech de propaganda fascista e bastissiá dos mila estadis nòus. En 1942, Franco organizèt un desfilat militar ambe 25 000 falangistas dins l’estadi Monjuïc de Barcelona, mentre que lo Camp Nou dau Barça, tre que fuguèt bastit en 1957, venguèt un luec d’expression antifranquista e procatalan. En America latina, pendent lo periòde dich de la « guèrra bruta » e l’aveniment dei dictaturas militaras, leis estadis revelaràn un aspècte mai sorn encara de la natura umana.

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.