
Daissa-lá

Daissa-lá
Despuèi que soi nascut sabi qu’en occitan lomanhòl se ditz « Dèisha-lá » [d’èshò ‘lò] (francés : « Laisse-la ») ; « Escota-lá » [es’kutò lò] (francés : « Écoute-la »). Mas, se ditz « La dèishi » [la d’èshi] (francés : « Je la laisse ».) La prononciacion *[d’èshò ‘la] es totalament impensabla : seriá la farlabica d’un intellectual qu’a apresa la lenga dins los libres e que l’a mal apresa. En occitan lomanhòl se destria clarament « la » [la] proclitic de « lá » [lò] enclitic, contràriament al francés ont lo meteis pronom a la meteissa fòrma abans e après lo vèrbe : « Je la laisse » e « Laisse-la ».
Naturalament, me soi demandat s’aquela realitat èra locala o s’èra espandida tanben dins la rèsta de nòstra granda Occitania.
Loís Alibèrt (Gramatica occitana, 1935, p. 60) a una grafia enòrmament confusionària. Escriu « La porti » e « Porta-me-la ». Mas precisa quina es la prononciacion de çò qu’escriu « Porta-me-la » : (pòrto-mé-lô) (p. 60, l. 15). Aquela grafia fonetica es pas un modèl de coeréncia, mas al mens es clar que çò qu’escriu « la » se pronóncia pas *[la] mas [lò].
Tròbi una tala prononciacion [lò] del pronom « lá » enclitic : a Agen (Òlt e Garona) ; a Besièrs (Erau) ; a Bèumont de Lomanha (Tarn e Garona) ; a Castèlnòu d’Arri (Aude) ; a Cáurs (Òlt) ; a Dia (Droma) ; a Fois (Arièja) ; a Leucata (Aude) ; a Montcuc (Òlt) ; a Montalban (Tarn e Garona) ; a Najac (Avairon) ; a Narbona (Aude) ; a Rabastens (Tarn) ; a Samatan (Gerç) ; a Tolosa (Nauta Garona) ; a Ròcamador (Òlt).
Jean Sibille, dins son edicion de La Passion de saint André, tèxte de 1512 redigit dins l’occitan de la region de Briançon, senhala la meteissa realitat, dins aquel tèxte e tanben dins los parlars vesins actuals, per exemple l’occitan de la Val Germanasca, en Itàlia (p. 578).
« La daissi », « daissa-lá » es un destriament pro espandit per èsser causit en occitan estandard. Solide qu’es pus prudent e pus simple d’escriure « la » per [la] e « lá » per [lò]. « Daissa-la » mancariá pas d’èsser legit *[d’ajsò ‘la]. Escriure « daissa-lá » fa que la lectura corrècta es plan mai evidenta.