Seleccionar una pagina

Gavotina Pantais

0 |

Orlhac, C(h)antal e Libertat

Orlhac, C(h)antal e Libertat

Aquestos dos primiers noms pròpres son un pauc d’enigmas per ieu.

Ja la ciutat, Orlhac en occitan. Coma Auriac, Dauriac, eça. son de formas patronimicas e toponimicas que fan pensar a aquesta ciutat. Mas es faussament intuitiu. Coma l’istòria dal fondator de la dinastia narbonesa al nom vesin mas qu’a ren d’a veire etimologicament, D’Auria, qu’una brancha seria partia en País genovés per devenir los Dòria. Tornem al subjècte e aüra a l’airal.

Cantal tanben es notable perqué fa d’ans e d’ans, quora èro al collègi, dins los Alps Maritimes chal precisar, un professor de latin-grec nos avia parlat d’aquest departament, Cantal, en insistir per dire qu’èra una forma (sud occitana de fach) dal prenom Chantal… Coma Lorraine (que el ven d’un prenom… Lotar) o la ciutat de Nancy avian creat la mòda coma conhoms als Estats Units, perque los joves dal país i èran anats se batre per la Liberacion.

Perqué ne’n parlèt aquest professor ? Ne’n sabo ren e ne’n sauprai jamai. Es lo solet moment qu’un professor al collègi dal mieu temps abordèt la question occitana, e encara d’un biais un pauc estranh, senon tòrt. Grèc e latin es ben mai prestigiós. I son ren de devisas occitanas sota los blasons de las universitats estatsunianas, ni en lengas amerindianas. Mai prestigiós. Mercés doncas al Cantal d’aver inspirat lo prenom, mite o realitat ?

Lo departament a pres lo nom dal massís principal dals monts de C(h)antal (se pòl dire C(h)antau parier) e particularament de son ponch aut : lo som sonat lo Pom de Chantal (1858 m). C(h)antal vendria dal prelatin, mai precisament d’una lenga gallesa, *cantalo que voiria dire frontiera. Benlèu ben coma per la comuna de Cantaron dins las valaias alpencas dals Palhons, o de la raïç indoeuropèa *Khar ? Fa pensar als luecs començant per Cant, Chant… a mens que sigue dins una lenga gallesa ipotetica *cantos coma lo mòt cant, canton.

E lo rapòrt al conhom ? Seria possible que la fama de Joana-Francesa Frémyot, barona de Chantal, aie favorizat lo passatge de son patronime, en conhom, gràcias a son istòria famosa e a son onor. Es una familha de la noblessa juridica de Borgonha. Gaire luènh d’Alvèrnhe. Anatz saber !

Chantal doncas es tanben interessant perque es dins la zòna que l’airal sudoccitan rescòntra lo nòrdoccitan. Ai tornat metre lo nas dins ma bibliotèca al sector alvernhat. Piare Bonnaud, un grand saberut alvernhat recentament defuntat [lo 15/04/2023, NDLR], nos indica qu’es una zòna de transicion al sud d’Alvèrnhe. Lo nòrdoccitan i reculèt a mai se parle encara alvernhat stricto sensu dins lo nòrd dal departament. E que tot lo departament siáie dins en Alvèrnhe Ròse Alps e que las gents se sentèsson alvernhats. E òc cadun sas contradiccions. Los Ageneses si senton gascons a mai parlèsson autlengadocian-guienés. Los Niçards son mai pròches lingüisticament dals provençals mas si senton ren provençals. Eça. Chantal es un espaci de transicion coma d’autres dins l’espaci occitan. E amb d’autres airals lingüistics coma lo Creissent/la Marcha amb la lenga d’òil, al nòrd d’Alvèrnhe.

A costat d’el, es ordenat una òbra, entre autres, Flour de brousso d’Arsèni Vermenosa (Vielha d’Aitrac, Alvèrnhe, 1850 – Aitrac 1910). Encara un personatge, aquel òme dal país. A 16 ans rejonhe son paire a Toleda (Espanha) qu’i fa de comèrci. Òc perqué los ligams entre airal occitan e vesins al sud es ancian. Coma los Alvernhats qu’anavan far colportaires o los Vivaroalpencs que fasian professors itinerants l’ivèrn dins de regions mens freias. Coma la maison Lacour Ollé a Nimes. Vermenosa demorarà quasi vint ans en Castilha. En 1891, publica lo manifèst fondator A l’Auvèrnha Tota. En 1894, ven lo president de la primiera escòla felibrencha alvernhata per promòure la lenga d’òc via l’occitan autlengadocian-guienés d’Orlhac, amb sa revista La Cabreta.

Un bèl tèxt d’el es Viva la libertat ! (1908)

Vos pòrte lo salut, fraires
E l’abraçada larja
Dels òmes del Cantau

Car la flor felibrenca
Aüèi s’es enraïçada
E florís dins lo País Naut

I florís e i grana
E se prestatz l’ausida
Quand lo vent bufa de val Plomb

L’entendretz retonir
Car la cabreta polida que canta
E bronzís en amont

L’ama auvernhata n’es pas enquèra
Al cementèri
Entre las pòssas del taüc

Sa florison n’es pas
Un darrièr revertèri
E son parlar n’es pas defunt

Les nèicis e les coards
An ben dich qu’èra mòrta
Mès n’an pas dicha la vertat

L’ama auvernhata viu
E poderosa e fòrta
Vòu conquistar sa libertat

E del Miègjorn
E de la raça miegjornala
S’ausirà pas sonar lo clar

Tan que si quilharà
Nòstra Auvèrnha immortala
Coma un barri dins lo cièu clar

Barri de ròcs-ferraus
E de montanhas nautas
Gardat per dels mascles de cur

Qu’an de la borra espessa
E rufa sus las gautas
La cresta roja e lo cap dur

Volèm, del fièr Cantau
Dusca la mar Latina (Miegterrana)
E de la Lèira al flòc tremòu

Endusc’als Pirenèus
Qu’alongan lor esquina
Jos l’ardent solelh espanhòu

De las Aupas dusca l’ocean bramaire
Que brumeja delài Bordèu
Volèm totes parlar

La vielha lenga-maire
A mai la parlarem, per Dièu !
Aquò d’aquí, Mistral

Nòstre rei de Provença
O vòu, o crida, z-afortís
E tot bon miegjornal

Que o ditz pas, o pensa
L’Auvèrnha o pensa e o ditz
Per sa lenga e per sas costumas

Cada pòple a lo dever de se quilhar
E n’es qu’un bastard
Sens estelas de sang nòble

Lo que se’n laissa despolhar
La libertat d’escriure
E de parlar sa lenga

Se deu pas demandar jamai
Se deu pas demandar, enfants
Cau que se prenga

Sens dire a degun : Se vos plai
Lo Miegjorn !
Agachatz, fraires, aquelas planas

Quò’s pas solament lo Carcin
Les nòstres puègs, amont
Quilhan lors fièras banas

En aval, quò’s lo Lemosin
Pus bas, pus lònh, bèlcòp pus lònh
Quò’s la Gasconha

Ont la granda vinha espelís
E coma amb un riban d’argent
Nòstra Dordonha

Nos estaca a aquel país
Sèm en Lengadòc
E de la nauta terrassa

D’aqueste antique Castelnau
Ieu brinde de tot cur
Als òmes de ma raça

A tot lo país miegjornau !

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst es doctor en lingüistica (articles de vulgarizacion), professor certificat d'occitan (dialècte vivaroalpenc/gavòt) en licèus e collègis a Mentan, Recabruna, Bersolèlh e L'Escarea, president onorari e membre dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc, fondator e cronicaire de Ràdio Nissapantai.com. Laurenç collabòra tanben a de mèdias de lenga occitana (Jornalet, Aquò d'Aquí, Sapiéncia) e escriu de poesias e de novèlas per las revistas Òc, Reclams, Gai Saber e Minutinas.org. Blogaire, actor ocasional ("Garibaldi" de Passuello, "Mistral" de Belmon, "Malaterra"...), foguèt tanben pigista e presentator sus FR3, dins l'emission "Vaquí".

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.