Seleccionar una pagina

Renaud Labadie Savy

Renaud Labadie Savy

Un pè dins las Corbièras, un autre dins lo Fenolhedés e un ortelh a Tolosa. Fasiá un bon moment qu’èri a trabalhar a desvelopar las idèas dels autres dins la produccion e la comunicacion, comenci ara a trapar un pauc de temps per de projèctes mai personals. D’un costat a fosigar dins las archivas e las ruinas, ont ensaji de recaptar l’història de l’Occitània « precatara » a tendéncia visigòta. De l’autre, a ofrir qualques còps de mans a d’eveniments culturals plan contemporans. Sens dublidar d’anar culhir fenolhetas, trescalans, farigolas o campairòls quand son de sason.

Les podestats de Marselha al sègle XIII

En 1907, Fèlix Portal (1870-1919), felibre roge e discípol de Victor Gelu, publiquèc La république marseillaise du XIIIe siècle, una òbra que encara fa referéncia, pasmens plan marcada per las idèas libertàrias e occitanistas de son autor. Le tèrme de « republica » apareis pas jamés dins les archius, mas Portal foguèc le primièr a portar lum sus un moment de govèrn original, la version provençala del sistèma italian del podestat.

Ne legir mai

Pintrar le cèl a Tolosa al sègle XIII

Estudiar e divulgar l’istòria, per qué ne far ? Se nos mèna de còps a destrusir les mites, l’istòria nos permet totjorn d’explorar d’autras « manièras d’èsser al monde ».

Ne legir mai

La leiçon de Paul Veyne

Paul Veyne nasquèc a-z-Ais, l’antica Aquae Sextiae – primièra ciutat fondada per Roma en Gàllia – devenguèc un figura tutelara de l’istoriografia greco-romana, a l’auna d’una carrièra d’un mièg sègle acabada per sa despartida en setembre de 2022 a 92 ans. Porgiguèc un trabalh màger per la formacion metodologica dels estudiants d’istòria, mercés a son ensag Comment on écrit l’histoire que fa mestièr de vade mecum pels istorians.

Ne legir mai

De qué servís l'Istòria ?

Estudiar e divulgar l’istòria, per qué ne far ? Se nos mèna de còps a destrusir les mites, l’istòria nos permet totjorn d’explorar d’autras « manièras d’èsser al monde ».

Ne legir mai

Un prince tatoat del Pacific nascut a Bordèu

Joseph Cabris èra un Bordalés que coneguèc una destinada extraordinària. De marinièr se convertís en guerrièr celèbre dins las guèrras tribalas del Pacific, assumís le ròtle del prince salvatge desembarcat dins las corts reialas de l’Euròpa de las Lumièras.

Ne legir mai

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.