Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "Cantal"

Fan de mascaraduras

L’Ostal del Telh es plan important pel movement occitan a Orlhac. I trobam a l’encòp una librariá occitana (Découvertes Occitanes), la mediatèca Marcela Delpastre (de l’IEO Cantal), un luòc d’espectacles e un centre de formacion. Mas es d’en primièr un luòc ont las associacions e los individús qu’òbran al desvolopament de la « lenga nòstra » e de la cultura de Cantal se pòdon encontrar e elaborar de projèctes.

Ne legir mai

Microbiotica a Orlhac

En quauquas annadas, Orlhac qu’ei venguda lo leader mondiau de la microbiotica. Las annadas 1940 e 1950 que coneishen ua activitat de las granas dens la microbiologia. Qu’ei lo temps de la descobèrta deus antibiotics: la penicillina, l’estreptomicina, la tetraciclina. Un progrès deus màgers de la medecina. Mès los scientifics que cèrcan tanben bacterias tà ajudar los budèths a suportar los efèctes segondaris d’aqueths antibiotics.

Ne legir mai

Cuèr negre

Fa pas totjorn bon èsser una pola dins un ostal de campanha, ni mai un pòrc. Quand la primièra apren que la femna e l’òme que vivon aquí la vòlon farcir e ne far un bon bolhon per recebre coma cal lo tuaire de pòrc, se’n va avisar lo segond del dangièr e totes dos de fúger lèu-lèu. En camin faràn mai d’un rescontre e totes arribaràn davant un ostal que sembla voide…

Ne legir mai

Orlhac, C(h)antal e Libertat

Aquestos dos primiers noms pròpres son un pauc d’enigmas per ieu. Ja la ciutat, Orlhac en occitan. Coma Auriac, Dauriac, eça. son de formas patronimicas e toponimicas que fan pensar a aquesta ciutat. Mas es faussament intuitiu. Coma l’istòria dal fondator de la dinastia narbonesa al nom vesin mas qu’a ren d’a veire etimologicament, D’Auria, qu’una brancha seria partia en País genovés per devenir los Dòria. Tornem al subjècte e aüra a l’airal.

Ne legir mai

Mina de plomb, Mina de ren

Après aguer signat en 2015 un polit recuelh, A chara o crotz, en cò deis edicions dau Chamin de Sent Jaume, Cecila Chapduelh nos tòrna emportar dins sa poesia impertinenta e pertocanta, plena de fantasiá e de joïssença dau lengatge amb son Mina de plomb, Mina de ren.

Ne legir mai

Gerbèrt d’Orlhac e Catalonha

Gerbèrt d’Orlhac deu pas son nom a una familha nòbla, mas a la vila ont faguèt sos estudis. Deven oblat a l’atge de 12 ans dins le monastèri Sant Geraud d’Orlhac. L’aprendís monge i estudièc las disciplinas classicas del trivium (gramatica, retorica, dialectica) jol mèstre Raimon de La Vaur.

Ne legir mai

Florenç Pòns e l’Ostal del Telh

Fa 5 ans, la vila d’Orlhac donèt a las associacions, fins alara escampilhadas dins la vila, un luòc que recampa un quinzenat d’estructuras. L’Ostal del Telh s’es donat per mission de desvolopar la consciéncia positiva de la cultura occitana. Florenç Pòns, enfant del país, passat pel màster « mestièrs de la cultura e del patrimòni en país d’òc » a Tolosa, avant de venir mediator cultural de l’Ostal, nos presenta l’estructura.

Ne legir mai

Un còp èra

Qué de mei plan qu’un conte entà passar las soas longas seradas d’ivèrn ? A la vertat, lo monde de uei que van meilèu espiar ua seria, plan ahonsats hens lo sofà… E totun lo conte, professionau o en familha, qu’a tant de causas a balhar.

Ne legir mai

L’Aligòt

Es un plat tradicional del Massís septentrional. Se fa amb de patanas, d’alh, de burrada e de toma de Cantal o de La Guiòla. Lo nom d’aligòt ven, segon lo FEW, de *hariôn (anfrk) […] St Affrique aricót, Lag[uiole] oligot […]. Dins lo DRF de Rézeau1: « preparacion culinària tradicionala d’Aubrac, a basa de patanas en purèia barrejadas a de toma fresca de La Guiòla »2. L’aligòt es present a totas las taulejadas.

Ne legir mai

Auvernhatas, aquitanas, nòrd-lengadocianas : las raiças occitanas de la vila d’Orlhac

Orlhac es auèi la vila prefectura del despartament del Cantau, davant Sant Flor e Moriac (las duas josprefecturas). Al mièg d’un environament marcat per l’agricultura montanharda e las produccions emblematicas dels fromatges de Cantau e de Salèrn, la vila es atanben coneguda per son festenal de teatre de carrèiras (al mes d’agost) e son estacion meteorologica virada als quatre vents e una de las mai nautas sus la carta de França (635 m). Logicament es una de las pus frejas del país.

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.