Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "Frederic Mistral"

Jansemin, poèta doblidat ?

Jansemin es un poèta agenés del sègle XIX. Nascut dins un ostal paure de la carrièra dels Carretièrs a Agen. Aprenguèt a escriure e a legir amb un regent de la familha que li fasiá l’ensenhament a gràtis. Se trobèt èsser un escolan fòrça intelligent que menava cada mes a l’ostal la crotz d’onor, çò que li permetèt aprèp de dintrar al Seminari. Puèi aprenguèt lo mestièr de perruquièr e comencèt a escriure dins l’ostal que crompèt al Gravier amb sa femna, Magnounet.

Ne legir mai

Frédéric Mistral – Lou Pouèmo dóu Rose

L’escritura occitana es estrechament ligada au bilingüisme, leis autors, sovent, escrivon dins lei doas lengas : l’occitan e lo francés.

Ne legir mai

Lou Tresor dóu Felibrige

Entrée “ TRESOR ” de l’édition de 1932, vol. 2

Lou Tresor dóu Felibrige es un obratge de referéncia : diccionari occitan-francés del caractèr enciclopedic, òbra monumentala de Frederic Mistral pareguda entre las annadas 1879 e 1886, es encara a l’ora d’ara un otís de tria pels afogats de la lenga.

L’entrepresa d’un tal obratge tròba son origina, coma son nom o indica, dins la creacion del Felibritge en 1854, qu’a besonh de se dotar d’otisses de granda qualitat per encoratjar la creacion poetica e donar de vam a la renaissença d’òc. D’aquí lo primièr public visat : los felibres.

Ne legir mai

Lei Bauç de Provença, fortalesa deis Aupilhas

« La Pouësio èro tant drudo, / La court baussenco tant letrudo, / En aquéu tèms ! Aviés aqui Vidau, aquéu / Que faguè milo tressimàci / Emé sa loubo ; Bounifàci / De Castelano, e, plen de gràci, / Bertrand de Lamanoun, e Rougié noun mens qu’éu », es ansin que Frederic Mistral nos fai cabussar amb son òbra Calendal au còr de l’univèrs medievau de la ciutat dei Bauç, un luec mitic a quauquei legas de son vilatge natau de Malhana.

Ne legir mai

Lo Felibritge

Documentation “Felibrige”
Fête felibrenne, Graulhet, J.Salvat (1948)
Fêtes maintenance, Languedoc, Pezenas (1948)

Es una paraula quasi misteriosa, un mòt de Santa Clara, una clau (« quau ten la lenga ten la clau… ») que nos dèu dubrir au tresaur de la lenga d’òc. Frederic Mistral e seis amics l’aurián trobada dins una Orason a Sant Ansèume, transmesa dins l’oralitat populara, qu’evòca « lei sèt felibres de la lèi ».

Ne legir mai

A la sorsa del collectatge : Ferdinand Brunot e los archius de la paraula

Disc e ficha descriptiva de l’enregistrament original de Marguerite Genès, felibre lemosina, per Ferdinand Brunot dins l’encastre de la campanha en Lemosin dels Archius de la Paraula, lo 26/08/1918.

Sorsa : gallica.bnf.fr / Bibliothèque nationale de France

A la virada del sègle XX, lo progrès tecnic conjugat al desvolopament dels estudis de dialectologia permet a Ferdinand Brunot, professor d’Istòria de la lenga a la Sorbona, de realizar çò que sembla uèi constituir los enregistraments sonòrs mai ancians en occitan.

Dempuèi l’invencion del fonograf en 1877, e la possibilitat d’enregistrar la votz, mantun projèctes de panteons sonòrs se seguisson, segon l’exemple del

Ne legir mai

Los almanacs occitans

Publicat a Seta de 1894 a 1913 jos la direccion de Joseph Soulet (1851-1919), negociant en vins e esperitoses. Coma la màger part dels almanacs, conten un calendièr e la ròsa dels vents, seguits pels « Noums das ajustaires qu’an gagnat la lansa e lou pavés despiei l’an 1846 » e una « Crounica ». Lo recuèlh conten tanben poesias, faulas, cançons, contes, provèrbis e devinhòlas.

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Anóncia

Lo CalenDiari

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

Los darrièrs clips

Cargament...