
Miquèu (de) Camelat
Nascut a Arrens en 1871, defuntat a Tarba en 1962, Michel Camelat (o Miquèu de Camelat) es una figura màger de las letras bigordanas.
Ne legir maiSeleccionar una pagina
per Hervé Terral | Lo 29 mai de 2023 | Literatura | 0 |
Nascut a Arrens en 1871, defuntat a Tarba en 1962, Michel Camelat (o Miquèu de Camelat) es una figura màger de las letras bigordanas.
Ne legir maiper Laurenç Revèst | Lo 29 novembre de 2021 | Lenga e Societat | 0 |
Belenos : una divinitat que semelha importanta e qu’a laishat de trace en Occitània.
Ro Tresaur dau Felibritge de Frederic Mistral nos indica que Belin, forma occitana dau nom dau dieu, es a l’origina una divinitat d’u Arvernes, mai o meno ru antenats d’u Occitans auvernhats.
per Corinne Lhéritier | Lo 21 junh de 2021 | Lenga e Societat | 2 |
Sèm dijòus, es jorn de poesia : descobèrta, lectura, escota, comentaris, questions, escambis, mesa en boca, restitucion… Los plasers son variats.
Ne legir maiper Joan Cristòu Dourdet | Lo 25 genièr de 2021 | Lenga e Societat | 0 |
Sabetz queraque que lo Lemosin es un país siclat sus lo vielh Massís Ercinian, una taula de granit e de ròchas que los geològues disen « metamorficas » (gneiss, schistes…), sus son ranvers oest qu’es pas estat renautat per lo plejament alpin.
Ne legir maiper Mathilde Sansou | Lo 25 decembre de 2019 | Literatura | 0 |
Jansemin es un poèta agenés del sègle XIX. Nascut dins un ostal paure de la carrièra dels Carretièrs a Agen. Aprenguèt a escriure e a legir amb un regent de la familha que li fasiá l’ensenhament a gràtis. Se trobèt èsser un escolan fòrça intelligent que menava cada mes a l’ostal la crotz d’onor, çò que li permetèt aprèp de dintrar al Seminari. Puèi aprenguèt lo mestièr de perruquièr e comencèt a escriure dins l’ostal que crompèt al Gravier amb sa femna, Magnounet.
Ne legir maiper Constance Chourau | Lo 25 decembre de 2019 | Literatura | 0 |
Benlèu qu’avetz ja entendut díser de quauqun que se’n parla totjorn mes que se vei pas jamai « Qu’es l’Arlatenca ». Aquera estranha expression non se referís pas aus abitants d’Arle, mes a ua novèla d’Anfós Daudet, escrivan provençau amorós de la cultura occitana.
Ne legir maiper Silvan Chabaud | Lo 9 novembre de 2019 | Literatura | 0 |
L’escritura occitana es estrechament ligada au bilingüisme, leis autors, sovent, escrivon dins lei doas lengas : l’occitan e lo francés.
Nòstras ofèrtas d’abonament : Abonament a Lo Diari – 1 an (papièr + web), Abonament a Lo Diari – 1 an (web) o Abonament a Lo Diari – Illimitat (web)
per Lo CIRDÒC | Lo 2 novembre de 2017 | Lenga e Societat | 0 |
Entrée “ TRESOR ” de l’édition de 1932, vol. 2
Lou Tresor dóu Felibrige es un obratge de referéncia : diccionari occitan-francés del caractèr enciclopedic, òbra monumentala de Frederic Mistral pareguda entre las annadas 1879 e 1886, es encara a l’ora d’ara un otís de tria pels afogats de la lenga.
L’entrepresa d’un tal obratge tròba son origina, coma son nom o indica, dins la creacion del Felibritge en 1854, qu’a besonh de se dotar d’otisses de granda qualitat per encoratjar la creacion poetica e donar de vam a la renaissença d’òc. D’aquí lo primièr public visat : los felibres.
Ne legir maiper Silvan Chabaud | Lo 2 novembre de 2017 | Lenga e Societat | 0 |
« La Pouësio èro tant drudo, / La court baussenco tant letrudo, / En aquéu tèms ! Aviés aqui Vidau, aquéu / Que faguè milo tressimàci / Emé sa loubo ; Bounifàci / De Castelano, e, plen de gràci, / Bertrand de Lamanoun, e Rougié noun mens qu’éu », es ansin que Frederic Mistral nos fai cabussar amb son òbra Calendal au còr de l’univèrs medievau de la ciutat dei Bauç, un luec mitic a quauquei legas de son vilatge natau de Malhana.
Nòstras ofèrtas d’abonament : Abonament a Lo Diari – 1 an (papièr + web), Abonament a Lo Diari – 1 an (web) o Abonament a Lo Diari – Illimitat (web)
per Silvan Chabaud | Lo 2 novembre de 2017 | Lenga e Societat | 0 |
Documentation “Felibrige”
Fête felibrenne, Graulhet, J.Salvat (1948)
Fêtes maintenance, Languedoc, Pezenas (1948)
Es una paraula quasi misteriosa, un mòt de Santa Clara, una clau (« quau ten la lenga ten la clau… ») que nos dèu dubrir au tresaur de la lenga d’òc. Frederic Mistral e seis amics l’aurián trobada dins una Orason a Sant Ansèume, transmesa dins l’oralitat populara, qu’evòca « lei sèt felibres de la lèi ».
Nòstras ofèrtas d’abonament : Abonament a Lo Diari – 1 an (papièr + web), Abonament a Lo Diari – 1 an (web) o Abonament a Lo Diari – Illimitat (web)
per Lo CIRDÒC | Lo 19 octobre de 2017 | Audiovisual | 0 |
Disc e ficha descriptiva de l’enregistrament original de Marguerite Genès, felibre lemosina, per Ferdinand Brunot dins l’encastre de la campanha en Lemosin dels Archius de la Paraula, lo 26/08/1918.
Sorsa : gallica.bnf.fr / Bibliothèque nationale de France
A la virada del sègle XX, lo progrès tecnic conjugat al desvolopament dels estudis de dialectologia permet a Ferdinand Brunot, professor d’Istòria de la lenga a la Sorbona, de realizar çò que sembla uèi constituir los enregistraments sonòrs mai ancians en occitan.
Dempuèi l’invencion del fonograf en 1877, e la possibilitat d’enregistrar la votz, mantun projèctes de panteons sonòrs se seguisson, segon l’exemple del
Ne legir maiper Lo CIRDÒC | Lo 25 setembre de 2017 | Literatura | 0 |
Publicat a Seta de 1894 a 1913 jos la direccion de Joseph Soulet (1851-1919), negociant en vins e esperitoses. Coma la màger part dels almanacs, conten un calendièr e la ròsa dels vents, seguits pels « Noums das ajustaires qu’an gagnat la lansa e lou pavés despiei l’an 1846 » e una « Crounica ». Lo recuèlh conten tanben poesias, faulas, cançons, contes, provèrbis e devinhòlas.
Ne legir mai3QA A Taula ! Adishatz monde Agenda Al rajòl del temps Al Talh Alandada Animaccion Au casco Au cornèr de las sciéncias Avenguda Barrutlatges Bendelets Boishòrlas Clic & Scroll Clinhada Clip Cordeladas Critica literària Critica musicala Cultura Viva D’escart e de talvèra De l’estèir estant Deu neient ençà Dins lei tribunas Dires de biais Dorsièr Entrevista Espòrt Estudiant Eveniment Fotomatòn Gavotina Pantais Hats e dats Issa ! Istòria L’occitan blos La classa La Galariá La Guinhada La Rubric@ Libe Joens Lo Magazina Lo punt sus las i Luènh de l’uèlh Lume Manganas Midi Espòrt Mon volontariat Novèlas Omenatge Pensadas Per la veirina entredubèrta Persisténcias e substrats Pesadas Praxis Escrita Liura Ràdio Ranvers Reportatge Rescontre Retrach literari Scopitòne Somiar / Semenar Sortir la lenga Sul relaisset del monde Supereròis Teatre Tòca-Maneta Toponimia Tresaurs en Lum TV Umor Viradisques