Les cèls de temps a
Alan Vidal
Les cèls de temps a
Temps passat, tre le maitin, les païsans gaitavan còp e quilha le cèl, le monsénher que les mestrejava, sens que degun, ni regidor, ni patron, ni rei… posquèsse contradire sos òrdres.
Ne legir maiSeleccionar una pagina
per Alan Vidal | Lo 18 decembre de 2023 | Lenga e Societat | 0 |
Temps passat, tre le maitin, les païsans gaitavan còp e quilha le cèl, le monsénher que les mestrejava, sens que degun, ni regidor, ni patron, ni rei… posquèsse contradire sos òrdres.
Ne legir maiper Ancelin Cousin-Fauré | Lo 17 decembre de 2023 | Tècno&Web | 0 |
L’espaci nos fa pantaissar dempuèi fòrça temps. Cal dire que son gigantisme representa un camp de possibilitats gaireben infinit. Del libre de Jules Verne De la Terre à la Lune a la cançon Walking on the Moon de The Police sens doblidar la seria dels filmes Star Wars o mai recentament Interstellar, l’espaci se tròba pertot dins la cultura populara ; es doncas normal de trapar tanben de videojòcs sus aquò.
Ne legir maiper Vicent Marqués | Lo 16 decembre de 2023 | Arts e espectacle, Literatura | 0 |
La blanqueta es una mena de salsa blanca plan anciana e coneguda pertot en Occitània. Fa per tot, carn, peis, legums… Tot se pòt adobar en blanqueta. Amai, es aisida de far, la blanqueta.
Ne legir maiper Anne-Pierre Darrées | Lo 13 decembre de 2023 | Lenga e Societat, Tècno&Web | 0 |
Au còr de la nosta galaxia, La Via Lactèa, que i a un trauc negre subermassiu… coma dens totas las galaxias. Qu’ei dens la constellacion deu Sagitari, pas tròp lonh de nosautes, sonque a 27 000 annadas-lutz. E que l’aperam Sagittarius A* (Sgr A*).
Ne legir maiper Pòl Rausèl | Lo 11 decembre de 2023 | Lenga e Societat | 0 |
Dins son Timèu (90 e), Platon nos dona una definicion – que farà flòri – de la condicion dels umans : aquestes son una planta « non pas de la tèrra » mas una « planta del cèl ». Nos avidam, çò ditz, de l’energia que posam dins lo cèl. Cèrtas, l’uman es dreit perque s’apièja sus la tèrra. Nos podèm doncas pas desfar de la nòstra condicion terrèstra.
Ne legir maiper Capitani Lemosin | Lo 10 decembre de 2023 | Audiovisual, Lenga e Societat, Mèdias | 0 |
L’espaci, las galaxias luenchas, o nòstre quite sistema solar, son poplats d’èssers aus poders extraordinaris, que fan partida de l’univers supereroïc. Vos prepause de levar la testa la nuech e d’imaginar tot quilhs eròis e lors aventuras au mitan de l’estelas.
Ne legir maiper Laurenç Revèst | Lo 9 decembre de 2023 | Lenga e Societat | 0 |
En Gavotina quora pensam a l’observacion de las estèlas e autres astres, se pensa de puar sus los sèrres e agachar de nuèch. Sensa tròup de pollucion visuala. Facil en cò nòstre, dins los Alps. Las cimas son de luecs plens de magia tanben, que los lamps calan subre. Un luec de contacte amb ce que nos supèra.
Ne legir maiStrip “Roswell dels Pirenèus” per Garonne, in Lo Diari n°76. Encontre del 3en tipe en naut del puèg…
Ne legir maiper Lo Diari | Lo 10 novembre de 2023 | Lo Magazina | 0 |
D’aquela conjoncion que vei trescolar Hubert Reeves qualques jorns sonque avant la clavada d’un Diari sus l’espaci ! L’ombra solara del famós scientific quebequés s’espandirà pasmens sus un numèro qu’aurà l’aspiracion de virar a l’entorn de l’astrofisica. A començar per la preséncia d’una discípol sieuna, Sylvie Vauclair l’astromusiciana. E puèi dos autres scientifics seràn del viatge, Patrice Benarroche e Richard Muller, cadun los uèlhs clavelats amont naut, sus de punts luminoses de pagèlas variables, solelhs e satellits.
Mas pas de problèma, Houston, aquel monde sabon vulgarizar pels terrenals que demoram. E terrenals benlèu mas caplevats cap a la capa captivanta d’un cèl capriciós. La formula es un brigalh a ras de sòl mas “tostemps l’uman qu’a espiat lo cèu”, coma o ditz haut o baish Anne-Pierre Darrées, fins a i veire, i devinar o i imaginar de mondes entièrs. Castèls en l’espaci que daissan d’estèlas, limpairas o fixas, dins la literatura e dins tota la cultura populara ; e nòstra quita lenga acèla encara de galaxias de dires astrals…
Es un pichon pas pel Diari en defòra de son orbita costumièra, mas totjorn amb aquela atraccion curiosa, per l’infinit e al delai !
Nòstras ofèrtas d’abonament : Abonament a Lo Diari – 1 an (papièr + web) – 25 €, Abonament a Lo Diari – 1 an (web) – 15 € o Abonament a Lo Diari – Illimitat (web) – 1,5 €/mes
3QA A Taula ! Adishatz monde Agenda Al rajòl del temps Al Talh Alandada Animaccion Au casco Au cornèr de las sciéncias Avenguda Barrutlatges Bendelets Boishòrlas Cesuras Clic & Scroll Clinhada Clip Cordeladas Critica literària Critica musicala Cultura Viva D’escart e de talvèra D’escotons De l’estèir estant Deu neient ençà Dins lei tribunas Dires de biais Dorsièr Entrevista Espòrt Estudiant Eveniment Fotomaton Gavotina Pantais Hats e dats Issa ! Istòria L’occitan blos La classa La crampa deus secrets La Galariá La Guinhada La Rubric@ Libe Joens Lo Magazina Lo punt sus las i Luènh de l’uèlh Lume Manganas Midi Espòrt Mon volontariat Novèlas Omenatge Parpalhon Blau Pensadas Per la veirina entredubèrta Persisténcias e substrats Pesadas Pòdcast Praxis Escrita Liura Ràdio Ranvers Recèrca Reportatge Rescontre Retrach literari Retraches de traductors Scopitòne Somiar / Semenar Sortir la lenga Sul relaisset del monde Supereròis Teatre Tòca-Maneta Toponimia Tresaurs en Lum TV Umor Viradisques