
La Grand Mar, en Camarga
La bèstio dóu Vacarès,
La bête du Vaccarès
Joseph d’Arbaud
Bilingüe
Editions Bernard Grasset
Quand l’un dei grands flumes d’Euròpa rescòntra la mar, aigas doças e aiga salada s’entremesclan dins una miriada d’estanhòus e d’estanhs per formar lo dèlta de Camarga. Per trobar un element de comparason, fau anar de l’autra man de Mediterranea ambé lei bocas de Nil… D’alhors se ditz que lei Dieus egipcians se retròban sus lei plajas de Provença, l’antica legenda dei Santei Marias de la Mar es benlèu un testimòni deis escambis entre Orient e Occident, Africa e Euròpa.
Au mièg d’aquel espandi sauvatge ara protegit per un pargue naturau regionau s’espandís una vertadièra mar interiora : l’estanh dau Vacarés. En provençau es tanben apelat « la Grand Mar », un escais que li conven ben tant es larg : cuèrbe 6500 ectaras. Lo barrutlatge d’uèi serà donc gaire aisit, se volètz faire lo torn complet d’aquel estanh vos faudrà comptar dos jorns entiers en bicicleta ! Podètz pasmens n’aguer una vista, d’a pè, a la jornada en partença dei Santei-Marias o lo temps d’una balada de quauqueis oras dempuèi lo domèni Pau Ricard (domèni de Mejanas).
Lo nom de Vacarés vendriá justament dei famosei vacas de Camarga que trepejan leis landas deserticas d’aquela encontrada, un « vacarés » es, d’efièch, un luec trevat per lei vacas… Mai i podriam veire tanben una evocacion de la vaca mitologica, Io transformada en junega per Zeus o lo culte de Mitra onte lo taur jòga un ròtle màger, origina de la vida e de la fertilitat per sa sang versada.
Vacarés es subretot un territòri literari, un luec marcat a jamai per lo primier dei grands romans modèrnes en lenga d’òc : La Bèstio dóu Vacarés de Josèp d’Arbaud, publicat en 1926. Legissètz o tornatz legir aqueu cap d’òbra « fantastic » avant de barrutlar sus lei ribas de l’estanh, vòstra passejada serà dobla, fisica e mentala, a travèrs l’espaci, lo temps e l’imaginari. La « bèstia » es aquí, de’n pertot presenta, imatge fugidís de nòstra sauvatjariá perduda, testimòni misteriós d’un temps pagan qu’es benlèu, finfinala, encara vivent ? Coma au gardian Jaume Robaud (nar-rator e personatge dau libre) vòstra vista vos jogarà de torns e començaretz de dobtar de la realitat dei causas dins la tofor estivenca, la mostor autonenca o, d’ivèrn, dins lei neblas frejas. Vacarés es una immensitat d’aiga e de cèu onte lei milanta aucèus migrators tròban un refugi inesperat e freule. I a la carta postala, a la susfàcia, e la realitat ecologica dins lei prigondors : la pollucion ai pesticidas e autrei PCB que se concentran dins aquelei lagunas dau bot dau monde. Podriam imaginar una seguida au roman, entre ficcion e anticipacion, finisègle o renaissença… Per lo moment, varalham sus lo camin, davant lei palunalhas, lei tamarissieras, leis agropaments de becaruts, amb au luenh lei morvens de la selva de Riejas (au còr de la resèrva nacionala, enebida ais òmes), varalham, en cercant dins la fanga seca e l’arena lei marcas qu’auriá benlèu laissadas la creatura fantastica de D’Arbaud.