Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "Patrimòni Cultural Immaterial"

Era polifonia pirenenca

Dens eras Pireneas gasconas, qu’existeish ua practica hèra pòc coneguda peth monde en França, mès hèra populara dens aquestas contradas: eth cant polifonic.
Aqueste saber-hèr tradicionau, sustot present dens Biarn, dens Baish-Ador e Bigòrra, qu’ei inscriut ar’inventari deth patrimòni culturau immateriau francés. Dens era tradicion pirenenca, qu’ei ua polifonia de tradicion orau, que’s transmet de generacion en generacion e qu’ei avant tot un moment de convivialitat deth gran. En efèit, aqueths cants tradicionaus que’s practican pertot : dens eths estanquets, enas velhadas, enas hèstas, enas hèiras, enas cantèras, enas amontanhadas e mes recentament dens eras glèisas.

Ne legir mai

Lo « Boèci » : l’emergéncia de l’occitan literari

Lo « Boèci » es la version occitana de la Consolatio philosophiae, òbra morala del filosòf e òme politic latin Boèci (480?-524). Aquel tèxte es estat compausat per un clergue lemosin pròche de l’abadiá Sant Marçal de Lemòtges, un dels brèces de la « scripta » occitana qu’espelís a l’entorn de l’An Mil. Es uèi considerat coma lo mai ancian monument literari de la lenga d’òc.

Ne legir mai

Lo Teatre de las Originas

Una companhiá, lo Teatre de las Originas, fa parlar d’ela dins lo teatre occitan, mediterranèu, en posant a las sòrgas dels rituals tradicionals e ciclics (Carnavals, Sant Joan etc…) e en menant una reflexion larga e rica sus la plaça del teatre dins la societat e sa relacion amb la cultura, la lenga, l’Istòria, la memòria dels luòcs e dels òmes.

Ne legir mai

Memòria en partatge – Tesaurs tà l’aviéner

Au 1èr de junh, l’associacion bigordana Pirèna Immatèria que publiquè lo dusau volume de Memòria en partatge, un libe-disc bilingüe de 19 cantas e 7 tèxtes poetics, collectats au près de la familha Porte-Labit-Crampe, aulhèrs-cantaires de Gedra en Bigòrra, tot pròche de Gavarnia. Lo permèr numèro, pareishut en deceme de 2014, que presentèva dejà ua seleccion de cants collectats en Bigòrra peu professor Xavier Ravier enter 1956 e 1962. Gessits d’un paisatge sonòr unic, aqueths dus volumes que constitueishen tesaurs d’oralitat inestimables.

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.