Seleccionar una pagina

Critica literària

0 |

Lo Mandarin

Lo Mandarin

José Maria Eça de Queiroz
Joaquim Blasco
IEO edicions, 2020
(Occitan)
92 paginas
14 x 21 cm
12 €
ISBN 978-2-85910-612-6

Teodoro es un emplegat modèl del ministèri de l’Interior a Lisbona. Aquel secretari del Conselh de Ministres del Reialme es un òme modèst, ordinari, que viu en tota simplicitat amb dos companhs dins la pension de familha de dòna Augusta, veusa d’un major.

Sa rotina, de sos dires pròpris, es « lisa e plan equilibrada » : escriu de letras divèrsas per l’elèit de l’Estat, se clina davant sos superiors coma o fasiá davant los professors a l’universitat (çò que li valguèt, pauc a pauc, de venir boçut). E lo dimenge, se pausa.

L’emplegat es ambiciós e se vòda completament a son trabalh. Çaquelà, sofrís de pas poder participar a las fèstas donadas dins la vila, de per sa situacion sociala. Crei pas en Dieu nimai en lo Diable, alara, cada nuèch demanda ajuda a Nòstra Dòna de las Dolors e se crompa de bilhetas de lotariá dins l’espèr de, un jorn enfin, far fortuna.

Per s’escapar un pauc d’aquela rotina, quand pòt, crompa de libres a la Feira da Ladra. Li agradan subretot los libres dels títols impressionants, amb de tipografias polidas sus de papièr vielhit, amb de religaduras e un ribanet per marcar la pagina. Aqueles libres, aquelas lecturas, l’apasiman grandament.

Una nuèch, Teodoro comença un capítol nommat “L’Ascladura de las amnas“. S’arrèsta sus aquel passatge, que ditz, mot per mot :

Al fin fons de la China demòra un mandarin mai ric que totes los reis que la mitologia o l’istòria ne parlan. D’el sabes pas res, ni lo nom, ni lo visatge, ni la seda que carga per se vestir. Per que tu eiretes de sos bens infinits, basta que fagas tindar aquesta campaneta qu’as a costat de tu, sus un libre. El daissarà anar solament un sospir, dels confinhs de Mongolia estant. Alara serà un cadavre, e tu veiràs a tos pès mai d’aur que çò que pòt somiar l’ambicion d’un avar. Tu, que me legisses e siás un òme mortal, la tocaràs, tu, la campaneta ? 

Aqueles qualques mots palfican Teodoro. Li fan paur e lo fascinan a l’encòp. S’interròga : tuar, sens arma, un vièlh òme desconegut que viu de l’autre costat del monde, sens cap de risca d’èsser pres… Aquò pòt pas existir, de segur. Mas se foncionava ? Li costariá pas tròp d’ensajar, e puèi seriá el, l’òme mai ric del monde, e poiriá fin finala escapar a sas condicions de vida e pujar al pus naut de l’escala sociala. Alara, tan per curiositat coma per volontat prigonda de cambiar lo fial de las causas, l’òme acaba per far tindar sa pichona campaneta.

E lèu, coma dins un conte, las promesas del libre ancian son tengudas : una letra l’informa que lo vièlh mandarin Ti Chin-Fo es mòrt e que son eiretatge tot es seu. Teodoro es ara mai ric que los reis. Un còp passada la suspresa, l’ancian emplegat comença una vida digna d’un milionari vertadièr. Mas quinas seràn las consequéncias d’aquela fortuna aquesida d’un biais pauc ordinari ?

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Emilie Bosc

Emilia es una anciana estudianta d'occitan de l'Universitat de Tolosa 2 Joan Jaurés. Originària d'Avairon, trabalha actualament pel Centre Cultural Occitan d'Albigés. Foguèt estagiària e servici civic al Diari, ont se prenguèt de gerir la comunicacion e d'escriure d'articles, çò que contunha de far.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.