Seleccionar una pagina

Tresaurs en Lum

0 |

A la sorsa del collectatge : Ferdinand Brunot e los archius de la paraula

Disc e ficha descriptiva de l’enregistrament original de Marguerite Genès, felibre lemosina, per Ferdinand Brunot dins l’encastre de la campanha en Lemosin dels Archius de la Paraula, lo 26/08/1918.

Sorsa : gallica.bnf.fr / Bibliothèque nationale de France

Es a se demandar cossí vuèi le teatre, que de mès en occitan, pòsca arribar a se fèr una plaça, tant menudeta siaga, demest les lésers e passatempses pletorics e envaïdors que coneguèm. Vaquí coma exemple l'aventura de la còla de teatre de l'IEO d'Arièja.

Dempuèi l’invencion del fonograf en 1877, e la possibilitat d’enregistrar la votz, mantun projèctes de panteons sonòrs se seguisson, segon l’exemple del Phonogrammarchiv de Viena que dubrís en 1889 e constituís uèi lo fons d’archius sonòrs mai ancian del mond. En França, es Alfred Ponge que vòl dubrir, en 1904, lo primièr musèu fonografic, servant las grandas voses del sègle. Per aquò faire enregistra Frederic Mistral a legir un de sos tèxtes, mas lo projècte capita pas e los enregistraments son pas conservats.

Es en 1911, per dobrir lo talh de l’Institut de Fonetica de la Sorbona, que Ferdinand Brunot (1860-1938) crèa los Archius de la Paraula. Mercés a un partenariat amb los industrials Pathé, monta la primièra estructura francesa dedicada a la realizacion, l’estudi e la salvagarda d’enregistraments sonòrs, testimònis de la lenga parlada.

Enregistrament de locutors per Ferdinand Brunot dins l’encastre de la campanha dins las Ardenas del Archius de la Paraula.

Sorsa : gallica.bnf.fr / Bibliothèque nationale de France

Aital los Archius de la Paraula devon respondre al triple objectiu de porgir de material innovant pels estudis de dialectologia de l’Institut de Fonetica, constituir una memòria orala dels Grands Òmes del sègle mas tanben de salvagardar de traças de las lengas parladas sul territòri francés. Per aquel darrièr punt, Ferdinand Brunot s’endralha dins la pensada de l’abat Grégoire, considerant las lengas regionalas coma de fenomèns arcaïcs a mand de desaparéisser e incompatibles amb tota nocion de progrès. S’apiejant suls modèls d’enquèstas escrichas coma l’Atlàs Linguistic de França de Jules Gilliéron e Edmond Edmont, Ferdinand Brunot met en plaça un vertadièr protocòl d’enquèsta e prevei una ampla campanha d’enregistrament sonòr. D’una durada de 12 ans, deu cobrir 2500 localitats repartidas sul territòri francés tot. Fin finala, poirà menar pas que tres missions : en junh-julhet de 1912 dins las Ardenas, en junh de 1913 dins lo Berrí puèi en agost de 1913 dins lo Lemosin.

Es pendent aquela darrièra enquèsta, constituida de 72 enregistraments, que Ferdinand Brunot se concentra sus la lenga occitana. Abandonant l’estudi dialectologic classic basat sus un questionari, axa son enquèsta sus la discussion liura amb los locutors occitans, en particular mercés a una avançada tecnologica mesa en plaça en cooperacion amb la societat Pathé : lo fonograf a doble cornet que permet d’enregistrar doas voses a l’encòp. Los locutors son alara menats a parlar de la bugada, del pan o encara de la fabricacion del vin. Completant lo trabalh dels folcloristas del sègle XIX, Ferdinand Brunot enregistra tanben un molon de cants, provèrbis o contes, fins ara solament consignats a l’escrich.

Mercés a aquela enquèsta, de testimònis excepcionals nos son arribats : los mai ancians enregistraments sonòrs coneguts de la lenga occitana parlada dins la societat lemosina abans los grands borrolaments de la Primièra Guèrra Mondiala.

La totalitat dels enregistraments sonòrs produches pendent l’enquèsta de Ferdinand Brunot en Lemosin, siá 48 disques planièrs Pathé safir de 30 cm de diamètre son servats dins las colleccions de la Bibliotèca Nacionala de França, al dintre del departament audiovisual e an fach l’objècte d’una campanha de numerizacion. Son disponibles a l’escota sus gallica.bnf.fr Per mai d’informacions sul fons e aver accès al còrpus d’enregistraments en occitan, una sola adreça :

http://www.occitanica.eu/archives-paroles

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Lo CIRDÒC

Lo CIRDOC es lo Centre Interregional de Desvolopament de l'Occitan. Es ara un Establiment Public de Cooperacion Culturala aprèp una fusion amb l'In'Òc (Institut Occitan). Dins sas missions trobam lo patrimòni e la cultura occitana, amb notadament un fons documentari important, servat dins sa mediatèca de Besièrs.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.