Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "Occitanica"

Lou Tresor dóu Felibrige

Entrée “ TRESOR ” de l’édition de 1932, vol. 2

Lou Tresor dóu Felibrige es un obratge de referéncia : diccionari occitan-francés del caractèr enciclopedic, òbra monumentala de Frederic Mistral pareguda entre las annadas 1879 e 1886, es encara a l’ora d’ara un otís de tria pels afogats de la lenga.

L’entrepresa d’un tal obratge tròba son origina, coma son nom o indica, dins la creacion del Felibritge en 1854, qu’a besonh de se dotar d’otisses de granda qualitat per encoratjar la creacion poetica e donar de vam a la renaissença d’òc. D’aquí lo primièr public visat : los felibres.

Ne legir mai

A la sorsa del collectatge : Ferdinand Brunot e los archius de la paraula

Disc e ficha descriptiva de l’enregistrament original de Marguerite Genès, felibre lemosina, per Ferdinand Brunot dins l’encastre de la campanha en Lemosin dels Archius de la Paraula, lo 26/08/1918.

Sorsa : gallica.bnf.fr / Bibliothèque nationale de France

A la virada del sègle XX, lo progrès tecnic conjugat al desvolopament dels estudis de dialectologia permet a Ferdinand Brunot, professor d’Istòria de la lenga a la Sorbona, de realizar çò que sembla uèi constituir los enregistraments sonòrs mai ancians en occitan.

Dempuèi l’invencion del fonograf en 1877, e la possibilitat d’enregistrar la votz, mantun projèctes de panteons sonòrs se seguisson, segon l’exemple del

Ne legir mai

Los almanacs occitans

Publicat a Seta de 1894 a 1913 jos la direccion de Joseph Soulet (1851-1919), negociant en vins e esperitoses. Coma la màger part dels almanacs, conten un calendièr e la ròsa dels vents, seguits pels « Noums das ajustaires qu’an gagnat la lansa e lou pavés despiei l’an 1846 » e una « Crounica ». Lo recuèlh conten tanben poesias, faulas, cançons, contes, provèrbis e devinhòlas.

Ne legir mai

Félix Castan, una pensada en movement

Lo 5 de mai passat, se tenguèt una jornada d’estudis a l’entorn de l’òbra e de la pensada de Félix Castan, al CIRDÒC de Besièrs, a l’iniciativa dels ensenhaires-cercaires en occitan de l’Universitat Paul Valery de Montpelhièr.Aquela jornada de reflexion e d’escambis se faguèt dins l’encastre d’un trabalh global menat sus un cèrt nombre d’actors màgers de la renaissença d’òc dempuèi lo sègle XIX.

Félix Castan, un dels actors principals de l’IEO tre sa naissença, foguèt un pensaire, un poèta, un cercaire, un bolegaire d’idèas, un artesan de l’occitanisme que marquèt son temps.

Aquela jornada, pron corta fin finala davant

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.