Seleccionar una pagina

Dorsièr

0 |

Tristan Tzara

Zurich, 1915

La guèrra la mai violenta que lo monde aja conegut fins ara s’enràbia. Al mièg d’aquel massacre sagnós, al còr d’una joinessa europenca revoltada, un movement novèl ven de nàisser al Cabaret Voltaire[1]. Va desfisar la guèrra, remetre en causa totas las convencions e constrenchas ideologicas, esteticas, politicas, e crear una ruptura radicala amb tota la Literatura e l’Art que precedisson. A son cap, un jove romanés de 20 ans : Tristan Tzara.

Lo 8 de febrièr de 1916, amb l’ajuda de Huelsenbeck[2], nais lo DADA. Ven, amb la redaccion del Sept Manifestes Dada, un movement literari e artistic internacional. Una galariá DADA se dubrís, Tzara i dona de conferéncias sus l’Art Novèl e l’Art Abstrach. Una revista es creada e coneis una difusion a l’internacionala. Tzara n’escriu los primièrs tèxtes : La première aventure céleste de M. Antipyrine (1916) ; Vingt-cinq poèmes (1918) ; e Sept Manifestes Dada (1916 – 1924).

Ça que là, se lo movement es plan conegut, als Estats-Units, en Euròpa e mai encara en França, Tristan Tzara demòra desconegut.

Rejonh París en 19 e comença de trabalhar per la revista Dada LITTERATURE, encoratjat per d’artistas joves que se sonan André Breton, Louis Aragon, Philippe Soupault, Paul Eluard… En 1920, rescontra pel segond còp Francis Picabia[3], amb qual entreten una correspondéncia dempuèi 1915. Amassa, se lançan dins d’activitats divèrsas (literàrias, artisticas, esportivas…) qu’an per tòca de pertocar lo public, e de destrusir las estructuras tradicionalas del lengatge.

Mai  tard, los dadaïstas organizan lo procès fals de Maurice Barrès[4], acusat de «crime contre la sûreté de l’esprit». Breton presidís, Tzara testimònia. Barrès es simbolicament condemnat a 20 ans d’òbras forçadas. D’aquela manifestacion s’escampilha DADA : mantuns participants, Tzara primièr, refusan tota forma de justícia, quitament facha per DADA. Aprèp lo procès, constituisson diferents movements : dadaïsta (Tzara); subrerealista (Breton, Soupault); anti-dadaïsta / anti-subrerealista (Picabia).

Tzara intègra lo subrerealisme que, dins lo lanç dadaïsta, lausa l’antiborgesiá, l’antinacionalisme e la provocacion, e vòl agir sus la societat, si que non sus l’individú, sens tombar dins l’embrigadament. Consacra son temps a la reconciliacion entre subrerealisme e marxisme e aderís al Partit Comunista Francés en 36.

Pendent la 2nda Guèrra Mondiala, rejonh la Resisténcia. Es d’aquel moment que data son interès per la lenga d’òc. A Tolosa, presidís lo Centre dels intellectuals, dirigís l’Émission littéraire de la Résistance, e contribuís a la fondacion de l’IEO. Elabòra un projècte de centre cultural vertadièr, e prepausa la mesa en plaça d’una bibliotèca occitana d’Estat, amb una publicacion regulara dels classics de la lenga d’òc, çò qu’es encara uèi una de las missions centralas de l’IEO.

De 46 a 63, s’engatja dins de revistas literàrias amb de publicacions variadas de poèmas acumulats pendent la Guèrra, d’estudis e criticas (Desnos, Éluard, Picasso, Rimbaud…). Sos engatjaments politics lo sarran dels umanistas. Muda pauc a pauc cap a la poësia lirica. Sos poèmas revelan l’angoissa de son anma, presa entre revòlta e esbalausiment fàcia a la tragèdia quotidiana de la condicion umana. Sas òbras de la maturitat son L’Homme approximatif (1931), Parler seul (1950) e La Face intérieure (1953). Lo lengatge anarquic dels mots del dadaïsme i serà remplaçat per una lenga dificila mas umanizada.

Daissa lo PCF en 1956 per protestar contra la repression sovietica de la revolucion ongresa. Puèi, signa lo Manifest des 121[5] sul dreit de l’insomission pendent la guèrra d’Argeria e pren partit contra lo colonialisme en Africa.

Moriguèt a París en decembre de 1963. Se Tzara merita plan sa plaça dins la memòria, notadament literària, es gràcias a son trabalh de desconstruccion e de destruccion dels lengatges, qu’atèstan sas òbras. Al delà de lor longevitat, dubriguèron de camins màgers a l’art contemporanèu e son decisivas dins l’Istòria de l’Art.

1 – Acuèlh de joves artistas e escriveires amb la tòca de crear un centre de divertiment artistic, dubèrt en 1916 a Zurich per Hugo Ball e Emmy Hennings
2 – Richard Huelsenbeck, poèta, escrivan e psiquiatre alemand
3 – Pintre, dessenhaire e escrivan francés
4 – Escrivan, jornalista e nacionalista francés
5 – Movement intellectual francés que, dins un esperit libertari e esquerrista, defend l’independéncia argeriana

A prepaus de l'autor

Lo Diari

Aquel compte es bailejat per tota la còla de redaccion del Diari. Es aquel compte que s'ocupa dels afars corrents sus aqueste site e s'encarga de la publicacion dels articles.

Laissar un comentari

Mercés de vos connectar per comentar
  Soscriure  
M'assabentar quand

M’aboni !

Far un don al Diari

Lo Diari, coma tota la premsa emai la premsa occitana, patís d'una situacion malaisida. Aquí vos perpausam de sosténer la cultura en occitan. Cada don compta !

Anóncia

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Soscrivètz a nòstra letra d'informacions !

Soscrivètz a nòstra letra d'informacions !

Vos prepausam de vos abonar, en dos clics, a una letra regulara que vos tendrà assabentat·da de las sortidas dels novèls Diaris papièrs e de la publicacion d'articles novèls.

Avètz soscrich amb succès !