Seleccionar una pagina

D'escart e de talvèra

0 |

Rosina que s’ei morta

Rosina de Peyre

En aquesta cronica, no vos parlarè cap dera Rosina que coneishetz, qu’escotatz, votz encantaira se’n i a avut, estela que s’ei amortada en cèu occitan. Coma ensagi de fèr cada còp, que voleria evocar era Rosina qu’è coneishut, taua que l’è vista, sense tornar díser tot çò qu’a fèt.

Que l’entenèrem a cantar enas annadas 60/70, deth tems deth “Conservatori occitan”  de Francesa Dague, deth tems on Claudi Marti secotiva “un païs que vòl pas morir”, on plens de vam e d’esper cresiam tot possible. Tanplan no furem pas estonats qu’en 1982 Jean Fléchet causeisha Rosina de Peyre en sièu casting deth film L’Orsalhèr. Que l’i vesem jogar era mair deth Gaston Sentein personatge pricipau, mair atentiva, en contraste damb eth pair pro rude, qu’èra Leon Cordes, eth poèta lengadocian de 20 ans mes vielh, que nos quitèc quauques ans a. Se podia Patrice Icart, eth vaquèr d’Ercé, alias Gaston, trobar pairs de ficcion mes plan causits ? Que’m vié era imatja deths adius de Rosina ath Gaston quan li balha eth capèth gran de son pair, sol gèste d’amor deth pair ath filh qu’a volut a tota fòrça “partir ath ors” enlòc de laurar eth camp e era prometuda deth vesin.

Rosina e Leon no’s contentèren cap de fèr eths actors, que balhèren serada deras qu’òm n’oblida pas ena grana sala deth Larèr rurau, benevolament, en tota simplicitat.

Mes proishi sovier, qu’agè era surpresa, un ser de Nadau on me decidè ath derrèr moment de pueijar en país, d’entener Rosina a capella devant ua glèisa arrasa de monde cantar aqueri cants traditionaus dont avia fèt un CD damb era filha, Martina.

Er’idèa qu’èra estat era de Felix Castan present aqueth ser e que m’expliquèc era sièva volontat de trobar figuras de proa atau per Occitania tota ! No som cap segur qu’aquera idèa sia estada completament deth gost de Rosina, mes que’s forçava era cantaira a fèr tot çò que li demandavan pera renaishença dera lenga e dera cultura nostas.

N’anè cap sonqu’un còp en sièu “castèth” de Pèyre, e qu’ac pòdi arregretar. Pèyre que fuc cresasque un lòc d’aquera renaishença possibla, e damb era mort de Rosina, que mesuram un chic mes quin s’ei aflaquida ath briu deths ans ua grana esperança, en tot càs qu’ei çò que’m disi aquesti tempses. Tiò, Felix, qu’avias rason, figuras de proa autenticas que nos cau, Rosina que’n ei estada ua, coma tanben ua Jacmelina tròp lèu enanada, votzes de femnas ath costat dera de Claudi Marti.

Pòquas, pòques, que’n citi, a d’autes e d’autas que pensi, en disent eth mièu adiu ara Rosina. Arren no s’acaba, tot que torna començar , qu’ac vòli créser !

Miquèu Pujòl, fin de printems o debut d’estiu 2019.…

Batejada de la còla de calandrinas lo 19 de deceme de 2010 © Unuaiga (Creative Commons)

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Miquèu Pujòl

Un « Gavatch » en « Diari ». Nascut eth 27/01/1932 a Ercé en Haut-Coserans, qu'è parlat «gascon ara popa, qu'ei era mièva prumèra lenga, mes passat peras escòlas guèita qu'ensenhè eth francés (e un chic latin e grèc), e eth « occitan » que'm demandèren d'ensenhar enas annadas70. Militant dera Causa que venguè doncas , e encara mes enas annadas 90, quan m'arretirè en Bigòrra. Actor de Radiò-Païs, autor de Cronicas en Jornau locau, de plan de tèxtes de tota mèna en revistas (Païs Gascons Per Noste, Reclams, Gai Saber, autes...) e per mantun Concors d'expression gascona, actor deths « Amis d'Aulus et de la vallée du Garbet », embauchat en dus filmes, « l'Orsalhèr » e « la Vallée des Montreurs d'Ours » en qualitat de petit-filh d'un Orsalhèr. Que i a monde que m'an coneishut militant communiste pueish gauchiste deras annadas 50 a 80, e sindicaliste deths peluts en licèu de Murèt. Que som riche de cinq mainats, autant de petits-mainats, e de dus arrèr-petits-filhs. Que contunhi de participar aths « Amis d'Aulus, e a Radio-Païs on è fèt pielas d'emissions desempueish 1993, uei « Navèras camadas » on parlam de tot en gascon. Qu'è responut ara invitacion deth « DIARI », on è volut èster « d'Escart e de Talvèra » coma som tostems estat, militant mes en ensajant de no pas pèrder era capacitat de reflexion, enraïgat e dubèrt, en particulièr en presentant escrivans un chic desbrembats o costats mau coneishuts d'aquestis. « Gavatch » que 'm volè aperar quan escrivè, cada setmana annadas e annadas, ena « Nouvelle République de Tarbes », Gavatch qu'ei un qu'ei d'aci e non ei tot a fèt , Coseranés en Bigòrra, gascon cap e tot mes qu'aima a parlar de Mistral, de Bodon, o Delpastre coma de Camelat, qu'aima eth francés e d'autas lengas, d'escart e de talvèra se voletz. Maishant cantaire, qu'è escotat tots eths cantaires, eths dera Hestejada de Bigòrra, e de plan de coralas, e en eths melhors Marti eth prumèr, Nadau, et tots eths qu'an seguit, d'Eric Fraj a Marilis Orionaa. Mes que m'agrada d'entener "le Chant des cerises", Montand, Brel, Brassens, e tutti quanti, e uei de mes en mes eths grans dera "musica classica", Mozart, Bach, Verdi, tot Intermezzo ara TV... qu'avetz endeviat ! Pr'aquò, quin plaser d'entener un arrèr-petit-filh attacar dab un auboès deth Coserans o un filh dar-se'n dab Nadau ! Miquèu Pujòl

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.