Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "estèla"

Lo Secrèt de la Masqueta de Fèrre

Marcèl Panhòl fa partida dels escrivans mai populars del sègle XX. Compta, amb Frederic Mistral, Anfós Daudet e Joan Giono, demest los mèstres de la literatura meridionala e totes los escolans franceses estúdian un jorn o l’autre un de sos romans. Faguèt totjorn pròva de son amor per sa region natala, e sos escriches ne fan l’elògi.

Ne legir mai

Darrier Pagnol…

Amont de Marselha, a 20 minutas sus l’A 50, se tròba una vila que viu un pauc amagada darrier sa redobtabla vesina : Aubanha. Au pè dau Garlaban, es una mena de vilòta provençala tipica, pichoteta mai agradiva. E de segur, tan pichòta que siegue, es la vertadièra vila de naissença de Marcèu Pagnol.

Ne legir mai

Çò que ditz lo cèu

Lo cèu qu’ei aquiu, au noste davant. Alavetz, la relacion de l’òme dab l’espaci qu’ei naturau e anciana. Mès au cors deu temps, que preng fòrmas divèrsas : l’astrologia (interpretacion simbolica deu cèu), l’astronomia (observacion deus astres) e uei l’astrofisica (estudi de la fisica de l’univèrs).

Ne legir mai

Richard Muller – La Veishiga e lo Sorelh

Parladissa a cèl dobèrt amb Richard Muller, astrofisician renomat. Dins son burèu modèste a l’observatòri de Tarba, qualques fòtos d’installacions en Índia, als Estats Units o al Japon recòrdan una carrièra fòra nòrmas, menada entre lo Pic de Miègjorn, son camp de basa pendent d’annadas, e lo monde entièr, que collaborèt amb d’unes dels mai famoses scientifics del domeni.

Ne legir mai

Patrice Benarroche – L’espaci nos agacha tanben

Amont naut, la capa estelada, solide, mas tanben una brava jaça de satellits ! Son de milierats que nos agachan, nos avisan, nos guidan, nos ligan. Aicí bas, d’engenhaires prenon garda qu’aquò vire plan coma cal. Per ensajar de compréner cossí s’articula aquel balet, avèm rencontrat Patrice Benarroche del Centre nacional d’estudis espacials (CNES), longtemps responsable d’operacions en orbita, un mestièr que, paures novelaris de l’espaci que sèm, poiriam dire de « pilòte de satellits ».

Ne legir mai

Copar menut

La lectura d’aquela cronica poiriá daissar creire que Dòna Laregenta, Dòna Regentona, Dòna Labiblí, Dòna Lajudeta o Sénher Loregent fan pas gaire de matematicas. Pasmens, ne fan, e aquí tanben lo·as escolan·as an pas la lenga a la pòcha.

Ne legir mai

Pintrar le cèl a Tolosa al sègle XIII

Estudiar e divulgar l’istòria, per qué ne far ? Se nos mèna de còps a destrusir les mites, l’istòria nos permet totjorn d’explorar d’autras « manièras d’èsser al monde ».

Ne legir mai

Se las estelas gitavan pan…

« Se las estelas gitavan pan, ça ditz un vielh arreproèr1, n’i a que cocharén dehòra », e en Gasconha, de còps, pòt semblar que tot çò deu cèu demòra a ras de tèrra. L’orizont ei quitament vengut lo pè deu cèu e l’estelada pas que la capa deu cèu.

Ne legir mai

La cosmocritica

Entre la molonada d’objèctes celèstes que nòstris èlhs umans pòden pas véser, les traucs negres fan partida dels mai fascinants. Res non s’escapa d’aquelis poses gravitacionals que s’esfondran sus elis metisses de contunh.

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.