La television e l’art de contar
La television
e l’art de contar
Contar es un art segur e, en television, es encara mai complicat, comandats que sèm sovent per la necessitat de far cortet. Contar demanda de temps, demanda al contaire de saber far viure lo mistèri.
Pasmens nos arriba de pensar que cal daissar de temps tanben als que vòlon ausir d’istòrias en television. Es l’objectiu de l’emission l’Emparaulada. Es un programa que permet al convidat de parlar, d’explicar e còps que i a de prendre de camins inatenduts per parlar de sa vida e de son trabalh. Las vidas son de contes, totas las vidas !
Ne sèm al quatren numèro de l’Emparaulada. Dins lo darrièr publicat se parla tanben del trabalh dels qu’an causit lo mestièr de collectar e d’analisar, d’estudiar, los contes e totas las practicas culturalas immaterialas. Lo conte es quicòm d’immaterial mas qu’es indispensable per poder viure plan, per poder imaginar, somiar, rire o plorar. E pas de conte sense lenga.
Patricia Heiniger es venguda per nos parlar de son trabalh d’antropològa e d’etnològa. Nos explica lo camin qu’a seguit per anar de son vilatge de Sent-Mont duscas a l’ensenhament e la recèrca sul patrimòni immaterial a l’universitat de Pau e dels Païses de l’Ador.
Sus ÒCtele, l’Emparaulada es nòstra faiçon de portar una pèira a l’art del conte.