Joan de l’Ors
La definicion d’un mite sembla de bon compréner : met en scèna de personatges amb de caracteristicas subreumanas e exercís una foncion de coesion sociala en regropant las cresenças dels pòbles sus l’origina del monde. Simple, non ?
Alara, que dire de Joan de l’Ors ? Sovent definit coma un conte, la natura mitica d’aquela istòria se pòt çaquelà demostrar : lo personatge principal, Joan de l’Ors, un èstre mièg uman, mièg animal, nascut d’una femna e d’un ors, d’una fòrça colossala, subreumana, que li permet de subremontar mantuna espròva. Probablament eretat de la preséncia, dins los bòsques del monde real, d’umans dits salvatges, aquela tematica del filh de l’ors se retròba dins un bon nombre de racontes del monde tot : pensatz al Ieti de l’Imalaia, a l’Almàs del Caucàs o encara al Bigfoot en America. Permeton atal de balhar d’explicacions sus l’existéncia d’èstres diferents que fan paur o que pòdon èsser dangieroses… Joan de l’ors sembla èsser un mostre, un personatge ibrid que deu combatre la part escura, bestiala e violenta de sa natura. Sas aventuras li permetràn de s’emancipar de son animalitat per devenir un òme vertadièr. Una allegoria ? Òc, o pensi…
Un autre punt me sembla interessant : dins la nòstra societat, las preocupacions pertòcan la plaça de las femnas. E aquel raconte a de qué questionar… Vos prepausi de pensar la fugida de la maire de Joan de l’ors coma una ocasion d’escambiar sus l’emancipacion de la femna, son dreit a assegurar son independéncia e sa libertat. E perqué pas considerar lo maridatge de la princessa amb Joan de l’ors coma la victòria de l’amor al delà de las diferéncias entre los umans mas tanben coma un omenatge a la fraternitat entre los pòbles ? Vos daissi a las vòstras soscadissas…
Aquel libre, editat en çò de las edicions del Cabardès es un plaser de legir : los pegatges, plan colorats, son d’Elsa Huet, e l’adaptacion del tèxt es d’Alan Roch, un contaire plan conegut en Occitània.
Bona lectura !
