Seleccionar una pagina

Au cornèr de las sciéncias

0 |

Espòrt de matematicians

Los matematicians que son esportius deus màgers. Si ! Si ! Dejà, dens la Grècia antica, qu’avèvan pausat tres problèmas de geometria coma per exemple la quadratura deu cercle : dab ua règla e un compàs ei possible de construsir un carrat de superficia egau a la d’un disc ? Un espòrt cerebrau, d’endurança, e, de mes, ua fòrma d’espòrt collectiu pr’amor cada jogaire que s’empara suu trabalh d’un aute. Fin finala, après tres mila ans d’ensais nombrós, l’Alemand Ferdinand von Lindemann que pròva en 1882 que la quadratura deu cercle n’ei pas possibla pr’amor π ei transcendent (n’ei pas la racina de nada equacion polinomiau).

Lo 8 d’aost de 1900, David Hilbert (1862-1943) que perpausa 23 problèmas (quasi tots resoluts, dont dus per Kurt Gödel). Lo 24 de mai de 2000, lo Clay Mathematics Institute que presenta au Collège de France sèt problèmas, cadun dotat d’un prèmi d’un milion de dolars. Los problèmas que son hòrt complicats, sonque los especialistas enténen l’enonciat. L’un d’eths qu’ei la conjectura de Poincaré.

En 1904, lo lorenc Henri Poincaré ce demanda : “Toute 3-variété compacte sans bord et simplement connexe est-elle homéomorphe à la 3-sphère ?” Que s’agish de topologia, un maine plasent de las matematicas. Tà simplificar, que podem díser ua “3-variété” qu’ei ua fòrma on pòden bolegar sus 3 dimensions. “Sans bord” que vòu díser que pòden bolegar sens encontrar un bòrd. Per exemple, imaginatz ua hromiga que bolega sus un anèth, que pòt anar capsús-capvath o a dreta-esquèrra (duas dimensions) sense encontrar bòrds. L’anèth qu’ei un 2-varietat sense bòrd. “Simplement connexe” qu’ei a díser tot d’un tròç, sense trauc. Per exemple ua tassa dab sa manilha que presenta un trauc, n’ei pas simplament connexa. Adara, desformatz (corbatz) ua huelha de papèr tà hèr un cilindre. Ei possible ? Que disem la huelha e lo cilindre que son omeomòrfes.

Mes d’un matematician que trabalhèn sus la conjectura de Poincaré coma l’American Richard Hamilton (article de 1982). Fin finala, lo Rus Grigori Perelman que presenta tres publicacions en 2002 e 2003 que resòlven la conjectura. A la comunitat scientifica que còsta 4 ans tà verificar lo calcul. Que perpausan a l’engèni la medalha Fields (equivalent deu prèmi Nobel per las matematicas) e 1 000 000$. Grigori Perelman qu’arrefusa los dus en tot declarar que n’ei pas juste pr’amor lo trabalh d’Hamilton èra necessari au son. Benlèu tocat peu sindròme d’Asperger, qu’ei tanben decebut per l’arcuelh fresc de la comunitat scientifica. N’ei pas la sua prumèra escaduda. En 1982 qu’obtengoc 42/42 a las olimpiadas internacionaus de matematicas, en 1994 que resolvèc la conjectura de l’amna (geometria), en 2003 la de Thurston.

Totun, en 2005, Grigori Perelman que dèisha lo monde deu trabalh e viu dens un barri popular dab la sua mair. En 2011, que cèrca a resòlver ua question : a quina velocitat marchava Jèsus sus l’aiga entà non pas càger deguens ? E, coma ditz, “se podem entrainar los braç e las camas, perqué pas lo cervèth ?”

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Anne-Pierre Darrées

De formacion scientifica, Anne-Pierre qu’a trabalhat en grops internacionaus. En tornar tau país, que’u semblèc evident d’obrar per la lenga, indissociabla de la cultura e de l’identitat d’un pòble. A l’Escòla Gaston Febus, qu’ei en carga deu libièr e de la promocion de la cultura gascona sus internet. Qu’ei tanben secretària de las Edicions Reclams e presidenta deus Amics de Ràdio País en Comenge. Los sons motors : la nautat, lo cant liric, la literatura, los Pirenèus, la Gasconha.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.