Fa temps que Pascal Caumont s’interèssa a las nautors e als movements melodics e a lor organizacion dins lo sistèma musical tradicional occitan. De son costat, lo prosodista Rafèu Sichel-Bazin s’interròga sus l’entrebescament entre ritme musical e ritme lingüistic. Es tot naturalament qu’an mes lors esfòrces en comun per fin de cercar a comprene lo sistèma musical tradicional occitan e cossí aqueste pòt èsser influenciat per la prosodia de nòstra lenga. Per aquò far, se son lançats dins l’analisi acostica de duradas, frequéncia fondamentala dels grases e intensitat dins d’enregistraments de collectatges de cançons tradicionalas del fons del Centre Occitan de las Musicas e Danças Tradicionalas (COMDT) de Tolosa, en particular de la zòna del Lauragués, del Carcassés e d’Arièja.

Al nivèl del ritme, se pausa bèl primièr la question de saber se i a totjorn coïncidéncia entre sillabas tonicas e tempses fòrts, e se lo nivèl d’accentuacion lingüistica (accent de mot, de grop, de frasa) tròba un correlat dins lo frasatge musical e la quadratura musicala. A mai, cossí son realizadas las sillabas tonicas que tomban sus de tempses febles ? Per çò qu’es de la melodia, cada sillaba correspondriá a una nòta determinada ? Se non, cossí se fa l’interpolacion melodica entre las sillabas que pòrtan una especificacion de nautor : lineara, per palièrs, concava, convèxa… ? La nautor de las diferentas nòtas de l’escala es temperada ? de faiçon egala o pas long de la melodia ? A mai, se pòdon observar de micromovements melodics, coma d’apojaturas, de mordents o de vibrats ; quinas constrenchas i a sus l’aparicion d’aqueles ornaments e quin es lor ròtle ?

Las primièras observacions mòstran que i a de sillabas tonicas que tomban sus de tempses febles, e que son marcadas per de pics d’intensitat. Al nivèl de l’organizacion tonala, vesèm que, mentre que los grases I, IV, V e VII inferior son sovent temperats de faiçon egala long de la frasa musicala, los grases II, III e VI semblan mai variables, amb d’intervals majors o menors non justes rapòrt a la fondamentala, probablament afectats per la progression de la melodia. A mai, observam sovent un pic d’intensitat quand la melodia passa per un gra determinat de l’escala al bèl mièg d’un movement melodic progressiu.
Las estapas seguentas de la recerca comprenon una analisi estatistica per comparar la variabilitat de la frequéncia fondamentala de cada gra e los tipes de briòlas o ornamentacions, en foncion del gra de l’escala, dels grases precedent e seguent e de la posicion dins la frasa rapòrt a l’organizacion metrica lingüistica e musicala. Per las cançons sens pulsacion clara, se tracharà de cercar de pistas d’interpretacion ligadas a l’escansion medievala basada sus dos – o tres – distincions de longor. Se prendrà tanben en compte lo passatge d’una escala referenciala menora a la majora relativa, en observant lo ròtle del gra notat coma VII (sostonica, que non pas sensibla), que pòt èsser reconsiderat passatgièrament coma la dominanta inferiora. Finalament, s’efectuaràn de comparasons amb de musicas tradicionalas non cantadas monodicas o amb de bordons, aital coma entre las produccions cantadas de locutors naturals e de neolocutors o non locutors.