Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "LD72"

Ritmar

Fa mai de dos mila ans, quand l’empèri roman s’espandiguèt e que la lenga latina remplacèt pauc a pauc las lengas que se parlàvan dins çò qu’es actualament lo territòri de “la granda Occitania”, de Bordèu a Niça, cadun se metèt a parlar latin coma podiá. Lo latin parlat a Rodés, a Tarba o a Marselha foguèt “escarraunhat” diferentament.

Ne legir mai

Cridar ceba

Es de mal creire pels escolan·as, mas Dòna Laregenta es pas totjorn estada regenta, ni mai adulta. Si, si, foguèt un temps qu’èra drolleta ! Dins aquel temps d’aquí, « a l’epòca », coma dison los enfants, parlava pas occitan. E s’apelava quitament pas Dòna Laregenta !

Ne legir mai

La leiçon de Paul Veyne

Paul Veyne nasquèc a-z-Ais, l’antica Aquae Sextiae – primièra ciutat fondada per Roma en Gàllia – devenguèc un figura tutelara de l’istoriografia greco-romana, a l’auna d’una carrièra d’un mièg sègle acabada per sa despartida en setembre de 2022 a 92 ans. Porgiguèc un trabalh màger per la formacion metodologica dels estudiants d’istòria, mercés a son ensag Comment on écrit l’histoire que fa mestièr de vade mecum pels istorians.

Ne legir mai

Pas tant d’istòrias…

Arribi pas a tot seguir e a tot comprene per la redaccion d’aquesta cronica : aquí que lo plan seriós bimestral occitan que deu servir a l’edificacion de las massas e a la popularizacion de la lenga e de la cultura occitanas me demanda de vos contar… d’istòrias.

Ne legir mai

Jean Guilaine – “L’arqueologia permet de tornar escriure e corregir l’Istòria”

Jean Guilaine es un arqueològue famós mondialament, especialista de la Preïstòria recenta, professor emerit al Collègi de França, membre de mantuna acadèmia e societat sabenta. Son país audenc l’a segurament ajudat a desvolopar sa teoria sul Neolitic, periòde que li a consacrat de trabalhs e d’òbras, e, per el, moment-carnièra dins l’istòria de l’umanitat.

Ne legir mai

Amòrri

Strip “Amòrri” per Garonne, in Lo Diari n°72. La vertadièra-falsa istòria d’Amaury de Montfòrt e la dificultat a aver un nom que subrevisca als sègles.

Ne legir mai

Istòrias d’occitans protestants emigrats

Per de noms que semblan « exotics » dins de paises longanhs, es tota una istòria, trebolada, que se pòt tornar escriure. Aquí quatre personatges causits e presentats per Laurenç Revèst, frucha de sas recercas sus las migracions occitanas e las traças daissadas dins los noms de lòc e de personas.

Ne legir mai

Istòrias e Istòria

Ja a l’escòla de la Republica, tre las pichonas classas nos retronhissián dins le cap noms maites còps celebrats per la regenta. Atal evangelizats arribàvam a remirar reis, tirans, dictators… que per voler margar empiris espotisquèron pòbles entièrs. Es de bon véser que l’Istòria, cadun la se pòt adobar a sa salsa.

Ne legir mai

De qué servís l’Istòria ?

Estudiar e divulgar l’istòria, per qué ne far ? Se nos mèna de còps a destrusir les mites, l’istòria nos permet totjorn d’explorar d’autras « manièras d’èsser al monde ».

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Anóncia

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.