Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "gascon"

Un prince tatoat del Pacific nascut a Bordèu

Joseph Cabris èra un Bordalés que coneguèc una destinada extraordinària. De marinièr se convertís en guerrièr celèbre dins las guèrras tribalas del Pacific, assumís le ròtle del prince salvatge desembarcat dins las corts reialas de l’Euròpa de las Lumièras.

Ne legir mai

Kbek – “Eth Briu”

Arrap en gascon !

🇫🇷 Rap en gascon !
🇬🇧 Gascon rap!
🇪🇸 ¡Rap en gascón!

🎤 Cant i paraulas : Kbek
🎧 Musica, mix i mastering : Zifsi

Seguitz Kbek sus eths hialats sociaus :
– FACEBOOK : https://www.facebook.com/KbekOficiau
– INSTAGRAM : https://www.instagram.com/kbek.oficiau/
– TWITTER : https://twitter.com/Kbek_Oficiau

Ne legir mai

Sèrgi Javaloyès

L’Escòla Gaston Febus es un monument de cultura occitana, sa revista Reclams enlusís las letras gasconas dempuèi mai de 120 ans. Per evocar aquela istòria, levar una palanqueta entre un passat ric e una actualitat viventa, nos caliá qualqu’un que los coneguèsse plan, a l’encòp un testimòni e un actor implicat.

Ne legir mai

Era benda dessenhada occitana ath estadi embrionari

“La fe sens òbras mòrta es !” Atieu un adagi plan coneishut deilhèu peths lectors de Lo Diari e, sense dobte, de tot occitanista de qui s’arrespècta, mes encòra s’ei gessit deths arrengs deth IEO per’mor, s’ac cau brembar, aquesta frasa biblica qu’ei venguda era devisa dera nosta institucion ara iniciativa d’un pionèr dera nosta accion militanta, Antonin Perbosc, e mes que james d’actualitat.

Ne legir mai

TÈXTE E DESSEN

Deth temps on furem mainats, enas annadas 40/50, eths que nos ensenhavan qu’avian dejà plan comprés qu’eth imatge ajudava a aprene a léiger : ath catechisme, qu’aviam ua enveja, poder cada setmana léiger « Coeurs vaillants », eras filhas « Âmes vaillantes ». Un personatge que fuc eth noste eròi : Mandrake, ideau d’òme entre tots, dont esperavam eths novèus espleits damb impaciéncia.

Ne legir mai

Lo tornar deu tesaur gascon – Ua aventura editoriau

Un Tesaur deu Felibritge que’n pòt escóner un aute ! Lo purmèr, lo d’un Frederic Mistral pas enqüèra nobelizat, que vadó en 1886. Centrat suu provençau, que’s volèva totun lo diccionari generau deus parlars d’òc, e que demòra dilhèu enqüèra uei lo dia la hont lexicografica màger entad aquò har.

Ne legir mai

Escura, la nueit (libre audiò)

Leis edicions Letras d’òc dobriguèron una colleccion novèla de libres audiò. Es un trabalh interessant e pron rar fin finala de mesa en votz de la literatura occitana. Aura produccion l’aviá ja fach per d’autors màgers coma Joan Bodon o Max Roqueta. Podriam tanben evocar un enregistrament vengut « culte » dei Poèmas per tutejar de Roland Pécout per l’associacion Montjòia, en 1974 (reedicion en 2004). Una òbra es una votz e, de còps, lo tèxte dich pren una autra dimension. Ben sovent es la poesia que conven lo mielhs a l’exercici, encara ligada a la musica, au dire.

Ne legir mai

Isabelle Loubère

Comediana e contaira installada a Sabras, au país deu Bernard Manciet, Isabelle Loubère que hè vàder contes e espectacles en aqueth país extraordinari. Hembla de teatre, de paraula contada, jogada, cridada, chebitejada, cantada, collectada o enqüèra radiofonica, qu’escota e qu’observa au son país abans de’n transméter la poesia, la rudessa e la memòria. Que cultiva la hami de har víver aqueth contèxte rurau, sus l’empont e suu terrenh.

Ne legir mai

Fotomatòn – Tomàs Baudoin

Quau percors t’a miat au mestièr de musicaire ?

La musica, que’n hèi dempuish l’atge de 12 ans. Que soi grafista de formacion professionau. Mes la mea purmèra formacion vertadèra qu’estó de musiquejar dab flabuta e tamborin de còrdas, en eveniments de la vita populara en Biarn. Qu’èi aprés dab los Menestrèrs Gascons puish dab lo men oncle Joan Baudoin. Que toquèi en Pastoralas, animacions de mercats… Tot çò qui’s pòt har dab ua flabuta e un tamborin quan ès mainatge. La canta qu’ei vienuda mei tard, de cap a 18 ans.

Ne legir mai

“Ors”, lo rei sortit de l’ivèrn

Artús, lo grop de ròck tribau gascon, que presentaOrslo son sheisau òpus. En cinc tròç, cinc dimensions de l’èste mitic que s’i passejan, hasent lo portrèit d’ua bèstia de caras multiplas, deu deishudar entiò l’auròst. Ua segotida musicau, gessida d’un projècte artistic audaciós, au son tostemps autant susprenent com pertocant.

Lo projècte Artús, precursor d’ua estetica radicau en las musicas tradicionaus, qu’inspirà e inspira enqüèra a mantuas generacions de joens occitans.Ors que sap au disc-aventura. Los sèt musicians d’Artús que’s hèn observators e explorators a l’encòp.

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Anóncia

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

Los darrièrs clips

Cargament...