Seleccionar una pagina

Boishòrlas

0 |

Era benda dessenhada occitana ath estadi embrionari

“La fe sens òbras mòrta es !” Atieu un adagi plan coneishut deilhèu peths lectors de Lo Diari e, sense dobte, de tot occitanista de qui s’arrespècta, mes encòra s’ei gessit deths arrengs deth IEO per’mor, s’ac cau brembar, aquesta frasa biblica qu’ei venguda era devisa dera nosta institucion ara iniciativa d’un pionèr dera nosta accion militanta, Antonin Perbosc, e mes que james d’actualitat. Qu’illustra a quin punt eth besonh de hèr òbra qu’ei essenciau entara subervivéncia d’ua lenga e d’ua cultura coma eras nostas.

Totun, eth periòde de qui vivem, ara ora deth numeric e d’internet, eths hilats sociaus e eths sitis de streaming qu’abondan de navetats de qui, en particular en encastre audiovisuau, e constitueishen autant d’actualitats de qui’s caçan eras uas e eras autas. Tanben, eth pesquèr de creators ena nosta lenga qu’a fòrça a hèr entà satisfèr tots eths gosts, acontentar totas eras atentas. Per’mor, ja que sia tot sancèr dedicat a dar òbras ath occitan, aqueste pesquèr de tòca-a-tot qu’ei, malurosament coma eth nombre de locutors e encòra mes de lectors occitanofònes, en efectiu arredusit.

Per consequent, mentre qu’eth occitan, coma totas eras lengas deth monde, a vocacion a díser tot, tractar de tot e de totas eras faiçons, que’s tròba limitat ena diversitat dera sua produccion per’mor dera ressorsa umana de qui’u hè necèra. Un deths camps eths mes abosigats, senon eth mes desertat pera creacion occitana, qu’ei ça’m par era benda dessenhada. No’m veng d’alhurs ath cap qu’un nom de qui aja vertaderament hèt òbra, eth de Carles Mouly. En efèit, Catinou e Jacouty, eth cople truculent de Minjacèba, a travèrs era sua preséncia jornalièra ena Dépêche du Midi, que s’ei invitat pendent decennias enes nostes larèrs. Eths nostes larèrs o mesdàvit eths deths nostes ancians per’mor que demora en arrebrembe d’ua generacion de lectors, locutors occitans, entà qui – paraula de gascon – combinat dab eth talent de Mouly, avè transcendit eth varat interdialectau eth mes naturalament deth monde. Era benda dessenhada que mostrè atau eth sué enòrme potenciau tant a nivèu simbolic coma pedagogic mès estofat per un cèrt elitisme d’un occitanisme ara recèrca de legitimitat intellectuau.

En tot evocar Mouly, eth gascon de qui sòi, no’m pòdi empachar de pensar ath estacant Caddetou de l’Ernest Gabard, eth vielh capdèth biarnés en tot evoluïnt en un Biarn rurau deth començar deth sègle XXau de qui probablament n’ei pas pro passat ara posteritat mès qu’ei, ja que sia ancorat ara societat tradicionau, un testimòni atau madeish dera cultura e deth esperit gascon.

Eras traduccions d’òbras de gran tiratge, essenciauments francofònas coma Asterix o Gaston Lagaffe o ençà enlà, era d’un manga, qu’an podut un temps e tròp esporadicament, alimentar era nosta hame d’ahuecats sense totun assadorar-la. Entremiei eras arreviradas que nse son estadas concedidas, daubuas que s’ameritan mes era nosta atencion per’mor d’èster mes ancoradas ena nosta cultura deths país d’òc coma eth tarnés Aimé Lacapelle, o encara eths provençaus istorics Gaspard de Besse e Marcel Pagnol botats en boishòrlas en vestit felibrenc.

Mès quid dera creacion originau ? E mesdàvit que hèr traduccions, perqué non pas adaptar eth noste extraordinari bagatge de condes e legendas ? Ad aqueste prepaus, que pensi a un “presendent” fòrça interessant, era adaptacion deths condes de Félix Arnaudin. Mès sense seguida, açò non seré qu’ua temptativa.

Totun, çò de formidable dab çò que n’existeish (quasi) pas, que demora a hèr. Tanben, dilhèu, entre vosatis, lectors, que i a quauqua vocacion d’autors o dessenhaires que ne demanda qu’a èster desvelhadas pera entremesa de Lo Diari. Per ma part, escríver qu’ei plan mès dessenhar qu’ei melhor, donc que vo liuri quauquas casas esquissadas dab personatges en mau d’autors.

E qui sap, eths grans e petits esperits que son encòra ara ora de s’encontrar !

P.S. Qu’èi segurament desbrembat creacions que devi ignorar e de qui aurí plaser de descrobir, mès eth hèt qu’ei qu’era benda dessenha occitana qu’ei parlotejanta e en tot cas encòra tròp confidenciau.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Peir Cames

Pèir Cames qu'ei professor dens lo 65. Que hè ràdio sus Ràdio País e que dessenha e illustra (afichas notadament) a plaser.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.