Seleccionar una pagina

Dorsièr

0 |

Robèrt Lafont entre Occitània, França e Euròpa

Pour Georg Kremnitz, professeur émérite de philologie romane à l’université de Vienne qui fut son étudiant, il est clair que la pensée de Robert Lafont, pour pleinement occitane qu’elle soit, prenait en compte le contexte politico-administratif de son temps, considérant d’abord le cadre français puis le cadre européen, pourtant pas encore tout à fait dans l’air du temps. Régionaliste et européiste dans un même mouvement émancipateur, Robert Lafont aura laissé des ouvrages et réflexions politiques plutôt en avance pour faire face au double défi de la mondialisation et du repli.

Robèrt Lafont entre Occitània, França e Euròpa

De contunh e pendent tota sa vida, Robèrt Lafont alargava lo camp de sas reflexions. Òme jove, se veguèt en primièr poèta e escrivan occitan (e se definiriá tota sa vida coma tal), mas quand comprenguèt (lèu) que per una vida sense problèmas de la lenga e cultura occitanas caliá de condicions extèrnas acceptablas, comencèt de se trachar de questions socialas, e mai que mai de la construccion politica de França. Puèi se mainèt que França viviá dins l’encastre europèu e integrèt aquela Euròpa dins sas reflexions ; una evolucion comparabla se pòt remarcar dins son escritura literària o encara dins sas reflexions lingüisticas.

D’aquí se pòt entendre la crisi entre « culturalistas » e « politics » al dintre de l’Institut d’Estudis Occitans (IEO) a la fin de las annadas 50, mai que mai amb la fondacion de la Vna Republica que, al costat del centralisme tradicional, conten d’elements « bonapartistas » : i a pas d’equilibri entre los poders executiu, legislatiu e judiciari, un problèma que lo país a pas resolgut fins ara. Las reflexions de Lafont reprenon en un primièr temps las solucions regionalistas conegudas, mas en integrant de reflexions economicas. Mas va mai luènh : d’un regionalisme fòrt (La révolution régionaliste, 1967) s’avança fins a parlar d’una descolonizacion intèrna (Decoloniser en France. Les régions face à l’Europe, 1971) e a prepausar un modèl d’autonomia (Autonomie. De la région à l’autogestion, 1976). Tre 1971, coma lo títol lo ditz, Euròpa es presenta dins las reflexions de Lafont, mas sa preséncia s’intensifica amb los libres que seguisson : per exemple Nous, peuple européen (1991, publicat primièr en catalan a Barcelona) e La Nation, l’État, les Régions. Réflexions pour une fin de siècle et un commencement d’Europe (1993).

Sabèm que las concepcions de Lafont foguèron discutidas, mai que mai al moment de la reconstruccion de l’esquèrra en França, dins las annadas 60 e 70. Finalament, las mesuras adoptadas dins la reforma regionala sos la presidéncia de François Mitterrand foguèron fòrça mai timidas que las mesuras preconizadas per Lafont. Qualques uns pensavan que l’installacion de regions, encara qu’aguèsson de competéncias mai que limitadas, podián crear una tendéncia a afortir aquelas regions, mas lo personal politic contunhava d’agachar en direccion de París e los govèrns successius fasián pas res per reequilibrar los poders. E la « reforma » territoriala de 2016 melhora pas la situacion. Lo centralisme a pas desaparegut, lo nacionalisme nimai, e la situacion de França es pas melhora que mièg sègle fa, al contrari.

Lafont èra un òme que davancèt pro son temps : se França e los autres païses europèus avián un pauc mai seguit los camins que prepausava, seriam mai a mand de nos defendre contra los desfises d’ara. Seriá mai qu’util de tornar prendre sos libres e de ne tirar de leiçons, en daissant de costat çò vengut anacronic. Demòra un gigant intellectual que caldrà encara descobrir dins tota son importància.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Georg Kremnitz

Georg Kremnitz es nascut en 1945 a Ellwangen (Alemanha). Faguèt d'estudis de filologia romana, d'istòria, de sciéncias politicas a Göttingen, Berlin, Montpelhièr (ont foguèt estudiant de Robèrt Lafont), Tübingen. De 1974 a 86 faguèt professor de francés a l'universitat de Münster, puèi de 1986 a 2012 de filologia romana a Viena ; venguèt dempuèi emerit. Foguèt de 1993 a 2005 president de l'Association Internacionala d'Estudis Occitans (AIEO), es ara membre del Conselh lingüistic del CPLO, membre correspondent de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Academia de Sciéncias de Saxonia. Mena de recercas en sociolingüistica e sociologia de la comunicacion, mai que mai dins los domenis occitan e catalan, liurèt qualques monografias sus aqueles subjèctes. En 2013 foguèt director de l'obratge «Histoire sociale des langues de France», elaborat amb un collectiu de cercaires.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Anóncia

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.