
Alavetz

Alavetz
Dins un grand nombre de parlars occitans lengadocians e tanben dins un grand nombre de parlars gascons, los fonèmas /é/ e /è/ se pòdon trobar dins una sillaba barrada, es a dire una sillaba que s’acaba per una consonanta.
Qualques parelhs minimals :
- Cent (fr. « cent », que se pronóncia [sén] ; exemple : Cent-tres (fr. « cent trois ») ~ Sèm (fr. « nous sommes », que se pronóncia [sèn] ; exemple : Sèm tres, fr. « nous sommes trois »).
- El (pronom personal, fr. « lui »; femenin ela) ~ Èl (fòrma parlada frequenta per uèlh).
- Es arribat (francés « il est arrivé ») ~ Ès arribat (fr. « tu es arrivé». Aquela fòrma ès existís dins de parlars que i a ; mas, las autra fòrmas presentas dins los parlars son nombrosas : sès, siás, sòs que cal benlèu escriure sás…).
- Lo panet (fr. « le petit pain ») ~ Lo panèt (fr. « il l’a volé », preterit del vèrbe “panar”).
- Pel (fr. « poil » o « cheveu ») ~ pèl (fr. « peau »).
- Pes (fr. « poids ») ~ pès (fr. « pieds »).
- Pichonet (fr. « tout petit ») ~ pichonèt (fr. « elle a fait un gosse »).
- Pichonar es un vèrbe familiar, fargat sul modèl de canhotar « far de canhòts », en parlant de la canha, gatonar « far de gatons », en parlant de la gata).
Naturalament, coma aquela règla de la fonologia occitana es presenta dins una granda massa de parlars centrals, la cal transpausar en occitan estandard, qu’es una mena de « sintèsi occitanista » de totes los parlars de la lenga nòstra.
Mas, una tala règla fonologica existís pas en francés estandard : dins aquela lenga, tot fonèma /e/ que se tròba dins una sillaba barrada se realiza automaticament [è]. E donc, quand parlatz del sénher « Bosquet » a un francoparlant pursang, el vos parlarà del sénher « Bousquètt ». I a en francés çò que s’apèla la neutralizacion d’aquela oposicion fonologica.
En occitan disèm doncas alavetz (fr. « alors »; alavètz a pas jamai existit), los dets (fr. « les doigts »), los pichonets (fr. « les tout petits») mas dètz (fr. « dix »), disètz (fr. « vous dites »), fasètz (fr. «vous faites »).
Es tant important de destriar en occitan /é/ de /è/ coma de destriar en francés /y/ de /u/ : Il a pu [py] se débarrasser des poux [pu].