Seleccionar una pagina

Hervé Terral

Hervé Terral

Hervé Terral foguèt sociològ de l'educacion a l'Universitat de Tolosa-Miralh e n'es ara retirat. Publiquèt d'obratges universitaris sus l'educacion, l'escòla, l'ensenhament professional en França. Occitanofòn d'aurelha d'entre Besièrs e Nimes, s'interessèt totjorn a la literatura d'òc e notadament a Antonin Perbòsc. Faguèt paréisser, en 2014, "L'Occitanie en 48 mots" (IEO Edicions), un libre de vulgarizacion de la civilizacion e de la cultura occitana, amb d'articles alfabetics dedicats a de concèptes coma l'istòria, la gastronomia, la literatura, largament sorsats e illustrats de citacions. Pel Diari, acceptèt de s'encargar d'una seria de retrachs d'autors de lenga d'òc... pas totes plan coneguts d'alhors !

Marcelle Drutel, l’Aubanelenco (1897-1985)

Marcelle Drutel, nascuda a Marselha (1897) e defuntada a Tolon (1985), se prenguèt per nom de pluma l’Aubanelenco, en omenatge a Teodòr Aubanèu, que partejava amb ela un cèrt gost per una poesia carnala, quitament se totes dos se disián catolics fervoroses.

Ne legir mai

Louis Roumieux (1829-1894), felibre de la Torre Manha

Nascut a Nimes, mòrt a Marselha, Roumieux fa partida d’una mena de pichòta « pleiada » nimesenca. Foguèt pròche de Jules Canonge (1812-1870), collaborator de l’Armana prouvençau, e de Jean Reboul (1796-1864), autor de lenga francesa mai que tot, mas tanben d’Un liame de rasin (1865), e que venguèt famós per aver convidat lo sieu protector Lamartine a lo passar veire, pas lo matin al fornial ont èra pancosièr, mas lo ser a l’ostal ont poiriá saludar lo poèta.

Ne legir mai

EMMANUEL DELBOUSQUET (1874-1909)

Nascut a Sòs (Òlt e Garona) lo 27 d’abril de 1874, defuntat a Sòs lo 19 de mai de 1909. Aquel filh d’Albret coneguèt una enfança e una joventut mondina (son paire èra perceptor e demorava carrièra Reiala, al pè de Sant Sarnin), mas totjorn tornèt en tèrra gascona.

Ne legir mai

Qualques educators lausenjaires del vin

Son fòrça los qu’en lenga d’òc celebrèron lo vin long dels sègles. Demest los mai coneguts : J.-G. Dastros (1594-1648), curat de Sant Clar (Gers) ; P. Godolin (1580-1649), glòria del barròc tolosenc ; Jasmin (1798-1864), lo poèta popular d’Agen ; Lo Felibritge tot entièr (cf. la Coupo Santo de Mistral, lo cantalés Vermenosa, eca.). Mas saupriam pas tàiser lo duò de regents Perbòsc-Estieu, fondators vertadièrs, devèrs 1900, de l’occitanisme cultural.

Ne legir mai

Arsène Vermenouze

Vermenosa es tot a l’encòp Cantalés e « Gabacho ». Nascut a Vielha d’Aitrac, al ras d’Orlhac, es d’una familha d’emigrants auvernhats, patrons d’una « Companhiá », valent a dire d’un comèrci de telas e parapluèjas installat en Castelha (a Illescas, província de Toledo) : per aquò es un « Gabacho », tèrme castelhan que designa globalament los Franceses e, mai precisament, lo monde del « País Naut » occitan que, tre lo sègle XVIII, venon vendre lors braces per de trabalhs de fòrça (sègas e ressegatges…).

Ne legir mai

JOSEPH SALVAT o L’OCCITANISME DINS LA GLÈISA (1889-1972)

Josèp Salvat nasquèt a Rivèlh (dins lo pèmont dels Pirenèus audencs) lo 8 de novembre de 1889, moriguèt lo 29 de decembre de 1972 a Surban (Arièja). La siá familha fa partida de la pichòta paisanariá catolica : s’i « balha » de bon grat un o mai d’un enfant a la Glèisa ; aquò serà lo cas per Josèp e son fraire l’ainat, Pèire.

Ne legir mai

Crompar Lo Diari

Anóncia

Lo CalenDiari

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

Los darrièrs clips

Cargament...