Seleccionar una pagina

Per la veirina entredubèrta

0 |

Joachim Montbòrd, del kung fu a la musica d’inspiracion tradicionala

Amb sa casqueta de marinièr e sa bocla d’aurelha, lo podriam veire coma eròi d’una BD d’Hugo Pratt amb per musica de fons, un vièlh vinil que craca e que canta « Ai doas amors, lo kung fu e lo trad occitan ». Mas evidentament seriá reductor e trufandièr ! Joachim es un grand curiós engolaire de sabers, de culturas, d’identitats. Las fa seunas sus fons d’un Bordèu popular de las fièras e de las crosadas de pòbles, e las nos liura generosament dins son novèl projècte « Man encantada ».

Lo Diari Pack 2020

Man Encantada (Joachim Montbòrd es al centre).

Après aver estat professional de las arts marcialas, sètz vengut musicaire polivalent. Quin caminament vos menèt de l’un a l’autre ?

Èi comencat las arts marcialas quand èri tot joenòt, a 13 ans. A l’epòca, a Bordèu, dens las annadas 80, i avèva pas de professor de kung fu, èra plan rare en França. Augèri l’astre de conéisher un pròf chinés que venèva estudiar lo dreit internacionau a Bordèu. Es coma aquò qu’èi començat. Quand s’es tornat en China, avèvi 18 ans e èri descorat. Atau li demandèri de lo seguir per continuar lo kung fu, e sui partit en China a 19 ans. Pendent annadas, sui anat a Beijing mantunes mes per an, e en mesma temps en França estudiavi la lenga e civilizacion chinesa a la fac de Bordèu. Pensavi partir víver en China, mes èi encontrat la hemna, avèm augut un dròlle, puèi dus, e es atau qu’èi decidit de har una escòla de kung fu a Bordèu, pendent benlèu 8 ans. Èra lo mei gran dojo de Bordèu damb 130 escolans. E puèi barrèri per víver de la musica.

Coma lo kung fu, la musica es doncas una passion venguda puèi activitat professionala ?

Aquò’s aquò. L’èi comencada coma autodidacte, en tocant lo ròck au licèu. E un bèth jorn èi encontrat Didier Oliver qu’èra lo professor de violon de mon dròlle. Sèm devenguts amics e atau èi descobrit la musica de Gasconha. Jo qui avèvi passat tota ma joenessa a estudiar una cultura tradicionala de l’autre costat de la planeta, me sui tot d’un còp avisat qu’avèvi ma pròpia cultura, adromida. E m’i sui pauc a pauc reconnectat damb las racinas prefondas. Adara, aimi totjorn cercar dens los vièlhs tèxtes oblidats, los bricolar, per ne har novèlas cançons. Per jo aquò’s coma cercar l’aur. Sui vengut a la lenga per lo cant, perque avèvi besonh de compréner vertadèirament çò que fèdi. A costat de la musica trad, jogavi dens un grop de jazz manoish de Bordèu que virava fòrça. Aquò’s lo prumèir grop que m’a permit d’auger pro de concèrts per víver de la musica. Mes au cap d’un moment coma har per gardar una escòla d’arts marcialas e anar jogar musica ? Èi decidit de causir la musica. Volèvi conéisher aquera via de sauta-en-banca. Las arts marcialas, continui solet, mes solament lo tai chi, lo costat mei intèrne, mei calme tanben. De temps en temps vau donar masterclass de tai chi a París per cantaires d’opera, comedians o dançaires classics. E tanben un o dus còps per an hèi estagis dens los hestenaus fòlk. Adara èi decidit de guardar sonque mons dus grops de trad : La Base Duo e Man Encantada. Dens « lo monde d’après » èi enveja de pujar sus l’empont per har musica qu’aimi, musica de Gasconha.

Dins lo grop Man Encantada, son de cançons que se pòdon dançar. I a de cançons tradicionalas, mes an sovent un costat mistic : se parla de mandragora, de sabat. Es de s’apelar Man Encantada que vos far portar aquel univèrs ?

Òc, a fòrça de léger los tèxtes e escotar los collectatges, me sui avisat que i avèva tot un bestiari de mostres locaus, d’istòrias de broishami, de contes. Volèvi dens aqueth projècte artistic ensajar de captar un pauc aqueth ambient, coma un fil roge que pòt ligar tot d’una faiçon ludica e magica. Aimi fòrça totas las legendas, los contes e las poesias. Pensi qu’es una manna que fau pas pèrdre. Desempuèi que sui dròlle, èi totjorn aimat las istòrias magicas o esotericas. Ma mair es un pauc sorciera fau díder. M’avèva aprés a tirar lo taròt. Èi totjorn guardat una sòrta d’enlobatada per tot aquò. En cercant dens los archius de Bordèu avèvi trobat una legenda de l’Atge Mejan que parlava d’una man magica que pòdeva controlar las gens e obrir totas las pòrtas. Es coma aquò qu’èi augut l’idèa de la Man Encantada, e d’aprestar un repertòri de musica a dançar a l’entorn d’aqueth tèma que tròbi sexy. Coma lo repertòri es fèit sonque de cançons, es bon tanben per har concèrts.

Patwa

Lutz

Man Encantada  (2020)
12€

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Cecila Chapduelh

"Ai res a dire ’Quilhs mots catan res N-um l-i vei la fuelha per darrier E si son ’quí, son venguts per asard Per asard de ’quelas pensadas nivolosas Sens color, sens gost, inconsistentas Inconsistentas, demoratz ! Setz de ieu, seretz de mon lengatge. Ai res a dire E ben zo vau dire."

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.