Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "Bigòrra"

Occitan Social Club #01 avec Paulina Kamakine

Lo Petit Ausèth, lendemains poétiques enchantés

Occitan Social Club #01 avec Paulina Kamakine

​📜 🪶 Paulina Kamakine est une poétesse bigourdane très active, multipliant les parutions, les rencontres, les lectures, les ateliers. Sa pratique poétique n’est pas si solitaire, et avec elle, Sil et Guillaume s’aventurent au país de las hadas gasconas, dans un monde riche et chantant. Son ambitieuse tâche, qu’elle vient partager au micro de l’Occitan Social Club : faire retrouver au monde sa poésie, l’asondar de poèmas. En sa compagnie tout devient tresaur, des éclats de ses mots propres à ceux qu’elle emprunte pour mieux les sublimer, de ses voyages à son amour des langues, en passant par d’inénarrables cendriers audois… Un premier épisode de l’OSC qui arrèsta lo temps ! ⏳

Ne legir mai

Era votz

Quina ataca aqueri dus prumèrs vèrses deth Saule d’Alfred de Musset ! Coma disen eth poder d’era votz, era pregondor deth silenci que’s fè quan ua votz se va levar ena sala !

Ne legir mai

Paulina Kamakine

Lou Petìt Ausèth, es lo doble poetic de la lingüista barrutlaira Pauline Kamakine. La poetessa bigordana que benlèu l’avètz coneguda per sas publicacions dins las revistas Òc e País Gascons, o per lo blòg de viatge Sors du Bureau es a bastir son nisador : lo site web Lengas e Culturas. I recampa totes sos escrits e activitats literàrias. Un site d’espepissar menimosament, que, l’autora gascona o tòrna dire sovent, cal prene lo temps. L’Aucelèt engatjada per gardar e espandir la lenga es tanben al cap d’un projècte estrambordant d’antologia de la poesia d’òc al femenin. Rescontre ambe un ausèth que coneis pas las termièras geograficas nimai lingüisticas.

Ne legir mai

Era polifonia pirenenca

Dens eras Pireneas gasconas, qu’existeish ua practica hèra pòc coneguda peth monde en França, mès hèra populara dens aquestas contradas: eth cant polifonic.
Aqueste saber-hèr tradicionau, sustot present dens Biarn, dens Baish-Ador e Bigòrra, qu’ei inscriut ar’inventari deth patrimòni culturau immateriau francés. Dens era tradicion pirenenca, qu’ei ua polifonia de tradicion orau, que’s transmet de generacion en generacion e qu’ei avant tot un moment de convivialitat deth gran. En efèit, aqueths cants tradicionaus que’s practican pertot : dens eths estanquets, enas velhadas, enas hèstas, enas hèiras, enas cantèras, enas amontanhadas e mes recentament dens eras glèisas.

Ne legir mai

Peir Lavit

Bigordan expatriat a Tolosa, Peir Lavit que s’exprimeish dempuish quasi 10 ans non pas dab mots, mès dab visuaus : aficas, discs, visuaus, l’òme qu’ei demandat per delà las termièras d’Occitania, dab un estile pròpi e ua sensibilitat singulara. Encontre dab Peir Lavit, infografista en libertat.

Ne legir mai

Filadèlfa de Gèrda – Incarnacion deth Felibritge gascon

Qué de comun entre Lluis Llach e Filadèlfa de Gèrda ? Arren, ça vos anatz arríser ! E pr’aquò qu’è trobat açò : coma tots eths Catalans, Lluis Llach que fè borir eth Camp Nou en cantant eth imne L’estaca, « segur que tomba, tomba, tomba » « si estirem tots, cairà», era nosta Filadèlfa era tanben qu’apèra eths Bigordans a fèr caiger eras cadeas deth poder en eths sièus Crids :

« U tems venguerà – que venga !
D’ora que venguerà !
U tems – que’d Mèstre se’n venga !
Qu’era còrda petarà !

Còrda o estaca, un mème simbèu !

Ne legir mai

Itineraris de luxe

Qu’ei un luxe era poesia, qu’ei un luxe era letradura, qu’ac pensi, mes un luxe accessible, que nos podem dar s’ac volem. De pan e de ròsas qu’avem besonh, ç’a dit eth poèta, de luxe doncas autant coma deth alimentari.

Ne legir mai

Memòria en partatge – Tesaurs tà l’aviéner

Au 1èr de junh, l’associacion bigordana Pirèna Immatèria que publiquè lo dusau volume de Memòria en partatge, un libe-disc bilingüe de 19 cantas e 7 tèxtes poetics, collectats au près de la familha Porte-Labit-Crampe, aulhèrs-cantaires de Gedra en Bigòrra, tot pròche de Gavarnia. Lo permèr numèro, pareishut en deceme de 2014, que presentèva dejà ua seleccion de cants collectats en Bigòrra peu professor Xavier Ravier enter 1956 e 1962. Gessits d’un paisatge sonòr unic, aqueths dus volumes que constitueishen tesaurs d’oralitat inestimables.

Ne legir mai

Francis Jammes e la “flor de farrotch”

« J’ai vu l’herbe rouge qu’on appelle farouche

Et, bien que je ne pense pas devant les choses,

J’ai pensé que cette farouche était ta bouche.

Elle avait l’odeur de l’ombre chaude, et à cause

De ta bouche j’ai vu dans l’herbe la farouche. »

<iframe width=”100%” height=”300″ scrolling=”no” frameborder=”no” allow=”autoplay” src=”https://w.soundcloud.com/player/?url=https%3A//api.soundcloud.com/tracks/405323730&color=%23ff5500&auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&show_teaser=true&visual=true”></iframe>

Aqueri vèrses que son de Francis Jammes, nascut a Tornai enas Nautas-Pirineas, e vertat que sol un poète gascon podiá trobar aquò.

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.