Seleccionar una pagina

Per la veirina entredubèrta

0 |

Passejada a Vent-li-Bufa

Avètz ja segurament legit un libre de Joan Ganhaire. Senon, me cal vos dire que manca a la vòstra cultura. Mas si ! Auretz al mens legit Lo Darrier daus Lobaterra, perça que es pas tròp espés, perça que l’avètz estudiat a la facultat, perça que la cobèrta vos intrigava perça que encara voliatz legir un libre en lemosin : tot lo monde vos disiá que lo lemosin èra un tèst – vos caliá legir e èstre capable de compréner lo lemosin per verificar qu’èretz capable de compréner l’occitan dins son ensemble. L’avètz legit e finalament vos sètz dit que lo lemosin èra pas tant complicat qu’aquò.
E avètz plan agut rason. Mas vos sètz benlèu tanben demandat perque Joan Ganhaire signava a la fin de cadun de sos romans « Vent-li-bufa », seguit de la data. Es polit coma nom « vent-li-bufa », non ? perça que i auriá d’endretz que lo vent i bufa pas ? En tot cas lo vent de l’inspiracion i bufa plan, qu’es aquí que Joan Ganhaire i pren sa font d’escritura. Parlarem doncas un autre còp del darrièr policièr d’aquel autor Chamin de Copagòrja, que ne valdriá la pena pr’aquò. Parlam de Vent-li-bufa. De las Cronicas de Vent-li-bufa. Ne cal parlar primièr perça que es benlèu un libre que vos agafèt pas la vista : fulhets A4 plegats en A5 per una edicion sens presa de risque. Mas, mas, mas… cal passar al delà de la poliça petita, de las doas agrafas que religan los fulhets, per tastar lo chuc de la nhòrla. Vos agradava l’anecdotic burlèsque de Catinou e Jacouti ? Disètz que dempuèi Padena, pas res pus se fa ? Saup lo respect que vos deve, coma disiá Jan Picatau, un autre eròi de Nhòrlas, vos enganatz un pauc. O alara mesfisatz-vos que sètz a venir benlèu desesperat…Vòli probar que la nhòrla a encara un polit avenidor. Tornem primièr sul genre de la Nhòrla. I meti una majuscula per li balhar la consideracion que li manca. Un genre brèu, d’istorietas sovent comicas, a còps absurdas, mas mai que mai popularas. Es un biais de contar de causas simplas que benlèu sabiam quitament pas que se ne podiá rire. Encara mens que se podiá contar.
Aquí totes los ingredients de las Cronicas de Vent-li-bufa, per contar l’istòria dels dos candidats a las municipalas que se batan per aver la votz de la vièlha Lisa Menòt, d’aquela del sadolaud que sa femna bòta defòra e que se fa despertar per dos dròlles en caça de cagaròls o la del Paire Simon qu’escota plan lo pòste en quista d’una bona meteò que li permetriá d’aver de prediccions d’origina divenca. Puèi cal tanben la salça del contaire : los personatges, lo gròs, lo magre, lo sadolaud, la mairastra, lo curat, lo conse, que te sabi encara ? Los noms tanben d’aquel monde : Los Badarapietas, lo Chaunhableda, lo Massimin Brandisson tot aquò a l’entorn de Chantagreu-sus-Claraiga, en Nauta Dordonha. Cercaretz sus la mapa ont es, mas es de segur en Peirigòrd. Aqueles toponims, aqueles personatges plan tipats, es un univèrs que se retròba tanben dins los romans policièrs del meteis autor. La nhòrla e lo roman policièr son dos genres pas tant luènh, fin finala : un detalh, mai un autre, una anecdòta mai una autra, aquò te fa una istòria, una intriga, d’indicis per l’enquistaire.
Dins las Cronicas de Vent-li-bufa, tot lo monde participa a la narracion. Totes son potencialament de personatges principals d’una nhòrla. Los Braves Jorns de Perdilhòta es la darrièra cronica de Vent li-bufa editada. Un pauc mai longa, aquesta per que s’amerite un libre per ela sola. Tota l’istòria vira mai que mai aqueste còp a l’entorn d’un beret. Mas resumir las istòrias auriá pas de sens, un pauc coma lo maichant contaire que se pren un vent en contant malament una galejada e qu’acaba per s’excusar en dire « non, mas dit atal, vertat, es mens plan, mas o cal veire ! ». Aital, vos podèm pas qu’encoratjar a legir las Cronicas de Vent-li-Bufa. Ah, si ! vos podèm tanben encoratjar a far un pauc d’arcelament al prèp de l’editor per que balhe a aquelas cronicas una edicion tant crana coma lo tresen tòme.

Passejada a Vent-li-Bufa

Cronicas de Vent-li-bufa I, Joan Ganhaire,
48p., paraulas de Novelum, numero especial
doble 66-67 1995, reeditat en 2000. Illustracions
de Francesa Calhet.

Cronicas de Vent-li-Bufa II, Joan Ganhaire,
50p., paraulas de Novelum, numero especial
84 de 1999 reeditat en 2000.

Los braves jorns de Perdilhòta, Joan
Ganhaire, ed. dau Chamin de Sent Jaume,
2013, Isbn 978-2-913238-53-4

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Cecila Chapduelh

"Ai res a dire ’Quilhs mots catan res N-um l-i vei la fuelha per darrier E si son ’quí, son venguts per asard Per asard de ’quelas pensadas nivolosas Sens color, sens gost, inconsistentas Inconsistentas, demoratz ! Setz de ieu, seretz de mon lengatge. Ai res a dire E ben zo vau dire."

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.