Seleccionar una pagina

Gavotina Pantais

0 |

Peire, taulard de Niça

Me sòno Peire, sio un jove protestant de Gavotina e ai refusat de negar ma fe. E mai sio acusat d’aver blasfemat còntra lo dieu dals catolics. Alora sio estach condemnat a 9 ans. “En galèra !” diguèt lo jutge…

Seràn 9 ans de galèra al pòrt dals Estats de Savòia, Vilafranca. Chal dire que mos vesins m’an ren ajuat. Sio d’una de las darrieras familhas fidèlas al protestantisme en aquel vilatge. Totes l’èran avans mas an agut paur. Avèm fòrça bens. Cream de gelosias e nos afeblir en nos acusar es devengut bòn argument per recuperar de terras a la fin. Tot èra bòn per nos atacar. Mas aquel còup, es totplen marrit…

Chaminam fins a Vilafranca, Tenda, Saorj, Suspèr, L’Escarea… E descuèrbo la mar. Sio estachat a la galèra “La Radiosa”, mas es una error sembla. I resto manco un mes que nos menan en batèl fins a Niça dins un luec de riba de mar que li dison Las Ponchetas. La còsta qu’observo es verda, pura. Sensa chamin ni ren mai.

An d’a besonh de man d’òbra per crear lo pòrt de Niça e me pòrtan dins lo quartier Límpia de la ciutat. Tota mon equipa que nos dison la “chorma”, sèm ren los primiers de s’installar per trabalhar. Devèm contunhar l’òbra dals companhs de malastre. Chavar dins aquel plan que i passa un riu desembochant en mar. De luenh, se vèson de camps que de niçards lauran e una còla amb de roïnas. Manjam de favas e quora avèm ben d’òbra manjam un chicolin de charn e de vin. Mas gaire perqué senon d’unos s’enchocan e se batan après per raubar un gòt de vin.

Chavam dins aquela terra, mesclum de palun e de roquetas ponchuas. Los caps que se dison los “garda chorma” nos dison que devèm far, après lo trabalh, nòstre campament, a costat d’aquel dals ancians. Durmèm sus de taulas de fusta que sèm enchaenats a la ròcha per d’anèls. Es un monde divèrs e trobam de tot. Chal se gardar dals marrits. Sèm totes de taulards coma nos apèlan los garda chormas.

Se repausam sus un plan de ròchas que lo monde d’aicí sònan “lo ròc de Santa Recuperada”. Ieu, avio sentut parlar de la santa padrona de Niça, Santa Reparada, mas aquela la conoissio ges. Benlèu es per nos recuperar de nòstras dèchas ? S’i fasèm nòstra chabana.

Pilha de temps de chavar per crear un bacin d’aiga. Quora avèm passat de meses e d’ans a accionar las ròdas de levatge per auçar la terra, devèm charrear de peiras. Per los mai amaestrats coma ieu, nos dison “los pica peiras”, devèm talhar los blòcs per far la diga.

D’aquel temps, d’autres grops adoban a terra de caissas calafataas que fan flotar après. Las emplisson de peiras als bòrds e d’un mesclum de chalç e de grava al mitan. Quora es plena e pesanta, davala fins al fons e se fa la diga principala tròces per tròces ansin. Començan sota la còla que dison la còla dal Castèl. Ancuei avèm la visita dal Cònsol Pastorelli qu’es importanta. Avèm degut lavar amb atencion nòstres vestits e la boneta roja.

Nos rejónhon mai de bonetas verdas, de condemnats a perpetuitat o d’eschapats recidivistas de las òbras dal Chamin real de Coni a Niça. A degut chambiar d’amont ancara.

Après tres ans, chascun ne’n parlava. Un s’èra eschapat que s’èra mesclat amb una equipa que radobava un batèl gaire luenh. Amb la chaena, quasi impossible de nadar. Temptèro de m’eschapar tanben. Era dins de sachas sus una gabarra que transportava de terra escuraa. Mas a pena sortit dal pòrt, me faguèro agantar per un marin qu’aguèt paur e que sonèt un garda chorma. Pilhèro lo doble de pena coma pentiment.

Sio cuech. Lo temps es en bloca. Tot se sembla. An degut m’eissubliar ja al mieu. E la calinhiera capirai qu’aje refacha sa vita… Me chal aüra far una rason. Coma sio reputat bòn carrier, sio afectat lèu a las fortificacions de la diga qu’avèm d’incursions e d’atacas ocasionalas de mauros, regularament.

La vita passa entre trabalhs e menaças de castigs. De còups un pauc d’espèr. Los batuts an lo drech de far sortir un forçat per an quora s’es ben comportat.

Après 18 ans que sio dins aquel Mitan dal trabalh al pòrt, ai l’impression que m’an eissubliat, vòlon ren saber. M’amenaçan quitament d’anar en galèra…

Coma me compòrto correctament e que me fau eissubliar dals garda chormas, sio emplegat aüra per talhar la ròcha e far un chamin entre lo pòrt nòu e las Ponchetas, pròche la vila. M’agrada de veire la vita normala, los enfants que s’amusan, los peschaors que tiran las barcas sus la grava, tot aquel pichon monde. Mas de sera, sempre chal tornar sus la ròcha de Recuperada.

De conscriches qu’an desertat o de refractaris qu’an refusat de se sométer al servici militar nos rejónhan. De monde originaris dal meme sector que ieu o de gaire luench. De prisoniers sarrasins qu’an vengut far de piratatge e que son estaches pilhats. Los chal lotjar. Que sèm a l’estrech. Entra totes parlam aquela “lenga franca”. Avèm a pena lo drech de parlar als matalòts que pilhan d’aiga a la fònt bòna que la chanal mena de mai amont fins al pòrt. Fa la fama d’aquel endrech.

Un còup achabat lo chamin, me promèton una darriera òbra avans de partir. Començar de far los fondaments de la maison dals forçats amb una chapèla de costat. Achabo lo croton per elos, amb las jaças de peiras clinaas, de malons subre, una entalha tot de lòng per esguilhar e boetar las taulas per lo durmir. Los mai astrucs auràn un matalàs de mai. Lo collèga fustier fa las pòrtas tachonaas que se barran de… l’exterior de segur. Un fabre fa los anèls que seràn fixats a la basa de peira de las taulas. A de trabalh coma ieu, deu far mai las chaenas, los barrons trenats per las duberturas, los gafons amb lo gafon inversat per evitar de desgafonar la pòrta… Chal dire que per èstre segur de nos gardar al fresc, los que nos governan son ingenhoses. Subretot que dintre lo croton fa frei e sente lo mofit. Sèm coma de jarris. Ne’n trobam sovent. Subretot lo pauc de temps que chalfan d’ivèrn. Ancara talhar de cairons e enfin serai liberat. Coma l’aucèl. “Vai te pilhar un banh” que me dison de far un còup partit, l’ai ben meritat. Que nos empachan de nos banhar. Subretot qu’amb la chaena, pesa. Finias las braias botonaas tot de lòng de la chamba e tot lo desguisament. Es lo jorn, me lèvan lo ferre aüra, plus de chaena al bot.

Sio liure e luenh dal banh aüra. Vau me ganhar la vita aüra. Que per viure me chal trabalhar. Mas liure totun. Sio un pauc perdut per la libertat qu’ai. De que far aüra quora avètz passat mai de 20 ans de far çò que vos ordenan de far ?

Ai plus de nòvas dals mieus despí lo temps. Pròche dal pòrt, ai trobat una frema aicí despí que sio agut liberat. Fau lo mestier de mestre carrier per far de maisons. Per astre retrobèro un prisonier qu’es agut liberat a la fin de sa pena per bòn comportament. Es escaisnomenat “lo mauro” e s’es installat dins lo quartier de Carràs. Es un peschaor. S’es convertit, es devengut catolic a dich, a esposat una frema dal país tanben. Mas a gardat la boneta roja de forçat que se’n sièrve parier coma boneta de peschaor. Ieu, plus ren. Solament tot es en tèsta ancara.

Me fa pensar a aquela istòria de dos paures vilafranquiers que son estaches pilhats en riba de mar per de piratas barbaresques. An passat de temps ailí amb d’autres captius, lo temps que la comunitat dal vilatge pague la rançon. Per d’autres arriba que los batuts (penitents) los “recrompèsson” en menar d’emissaris a Argiers. E per lo demai, achaban lor vita ailí luenh. Ai agut mai de chabença qu’elos. D’unes se convertisson e devènon liures, coma lo mauro.

En vila, m’agrada gaire de frequentar los ancians d’aquel mitan, que d’unos son dangeiroses e alora es coma de pega. Que vos conoisson e vos vènon parlar, demandar de causas. Aüra sio reconoissut coma un onèste ciutadan d’aquela vila. O sio sempre estach, o sabo, mas aüra sio respectat per los autres. E fau mon chamin de vita quiet. Ai jamai tornat ont ai naissut. Ai solament escrich per donar de nòvas. Saupèro que mon fraire a seguit la dralha de la familha, trabalha e a remplaçats los parents.

Ai jamai dich a mos enfants çò que m’èra acapitat. A pena sabon d’ont ai partit. De tant en tant, vau a Laguet per la grandmercear de m’aver protegia e de’n èstre sortit. I ai mes una placa. D’autres son aguts mòrts per las òbras al pòrt o tuats per d’autres prisoniers dins de garrolhas escuras. Mas las muralhas dal Banhe, ren que de las veire, me pesan.

I es un Banhe dins lo pòrt de Tolon tanben. De marins ne’n parlan a l’ocasion. Dins lo reialme de França vesin, començan de movements populars còntra lo rei que i son de molon d’abuses. Chascun sa lei. Ieu, ai pron patit de las leis de Savòia. Que pesa sovent e solament sus lo paure pòble, per los interesses de las podestats.

Ansin s’achaba ma vita, dins l’eissublit e la normalitat esperaa. D’aquel òme, ne’n rèsta de familha e las peiras bastias.

Ancuei, demòra un tròç dal banhe sonat lo “Barri lòng” sus lo cai d’Entrecastèus, lo pabalhon nòrd e lo campanalet. L’expression “Vai en galèra” (e benlèu “vai te pilhar un banhe” ?), e de mots occitans dins lo lengatge marin e dals banhards testimònian d’aquel periòd trist.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst es doctor en lingüistica (articles de vulgarizacion), professor certificat d'occitan (dialècte vivaroalpenc/gavòt) en licèus e collègis a Mentan, Recabruna, Bersolèlh e L'Escarea, president onorari e membre dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc, fondator e cronicaire de Ràdio Nissapantai.com. Laurenç collabòra tanben a de mèdias de lenga occitana (Jornalet, Aquò d'Aquí, Sapiéncia) e escriu de poesias e de novèlas per las revistas Òc, Reclams, Gai Saber e Minutinas.org. Blogaire, actor ocasional ("Garibaldi" de Passuello, "Mistral" de Belmon, "Malaterra"...), foguèt tanben pigista e presentator sus FR3, dins l'emission "Vaquí".

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.