Un bessonatge de carrièras ?
Despí quauqui annadas, viatgi en lo « Sud-Oest » embé Agen coma ponch central e Tolosa, la vesina, m’acuèlha regulierament.
Ne legir maiSeleccionar una pagina
per Geremìa Marçais | Lo 3 febrièr de 2023 | Lenga e Societat | 0 |
Despí quauqui annadas, viatgi en lo « Sud-Oest » embé Agen coma ponch central e Tolosa, la vesina, m’acuèlha regulierament.
Ne legir maiper Laurenç Revèst | Lo 21 novembre de 2022 | Lenga e Societat | 0 |
Tanta Chiqueta o basta Chiqueta, es una personificacion feminina de la mòrt. « Tanta » indica la proximitat, que cadun costearà dins totas las familhas e mai solets, lo mai tardi possible tant qu’a far. Geograficament dich, a la nòstra conoissença, aquela personificacion es emplegaia en occitan dals Alps Maritimes, vivaroalpenc, coma niçard e provençal oriental e ren mai. Una varianta occitana coma la Granda segaira o mai l’actual personatge, mite que sembla urban, de la Dòna Blanca.
Nòstras ofèrtas d’abonament : Abonament a Lo Diari – 1 an (papièr + web), Abonament a Lo Diari – 1 an (web) o Abonament a Lo Diari – Illimitat (web)
per Geremìa Marçais | Lo 25 julhet de 2022 | Jovent, Lenga e Societat | 0 |
Ai fach « all-in », avii toi lu « atots » dau mieu costat, « belòta e rebelòta » o simplament aver de cartas en la mànega… Lu juecs de cartas an laissat totplen d’expressions en lo lengatge dau cada jorn e lo nissart non fa excepcion, gauch au vito.
Ne legir maiper Geremìa Marçais | Lo 6 junh de 2022 | Lenga e Societat | 0 |
En lo pantais nissart, Palhon1 es pròpi important. Luec de travalh ma finda de pastrolh per li bugadieri nissardi, aiga que fa virar li ròdas dei deficis de la valada ma finda riu destructor quora s’embila, a Nissa Palhon es (èra ?) la vida.
Nòstras ofèrtas d’abonament : Abonament a Lo Diari – 1 an (papièr + web), Abonament a Lo Diari – 1 an (web) o Abonament a Lo Diari – Illimitat (web)
per Geremìa Marçais | Lo 1 abril de 2022 | Arts e espectacle, Lenga e Societat | 0 |
“Se vòs faire de films, as basta besonh de quauca ren que filmar” coma lo di Orelsan.
Ne legir maiper Miquèu Pujòl | Lo 18 febrièr de 2022 | Lenga e Societat | 0 |
Quin parlar d’un lòc tan celèbre e que tot just ai traversat en torrombiòla ? Ren que no sabi de Niça, sonque en imaginacion. Mainat, qu’entené a parlar dera Còsta d’Azur, un país on no i a pas d’ivèrn ça disian, e on vivian en palais eths miliardaris, autan díser eth Paradís sus Tèrra !
Ne legir maiper Marion Laignelet | Lo 17 febrièr de 2022 | Literatura, Musica | 0 |
Afogat·da de musica tradicionala e d’instruments ancians, estranhs o excepcionals, aqueste libre es per vos. A travèrs la viòla, l’acordeon, lo pifre, lo petador o encara la vespa, es tota l’istòria del país niçard que nos es contada.
Ne legir maiper Francesa Truflandier | Lo 16 febrièr de 2022 | Lenga e Societat | 0 |
De tostemps enlà daubuas vilas son ua cançon. París de segur, Pau e lo son Bèth cèu, Tolosa.. o Niça.
Nòstras ofèrtas d’abonament : Abonament a Lo Diari – 1 an (papièr + web), Abonament a Lo Diari – 1 an (web) o Abonament a Lo Diari – Illimitat (web)
per Guillaume Gratiolet | Lo 14 febrièr de 2022 | Lenga e Societat, Literatura | 0 |
Gili Van Heems es cercaire, mèstre de conferéncia en lenga e literatura latina, etruscològ, e coautor de la Gramàtica Nissarda ambe Mateu Blas. Lo lingüista niçard installat a Lion dona aquí la siá vision de la situacion tan singulara de Niça e nos parla de sa passion del latin, de l’etrusc e de çò que nos dison sul jorn d’uèi e sas lengas.
Nòstras ofèrtas d’abonament : Abonament a Lo Diari – 1 an (papièr + web), Abonament a Lo Diari – 1 an (web) o Abonament a Lo Diari – Illimitat (web)
per Guillaume Gratiolet | Lo 14 febrièr de 2022 | Espòrt, Mèdias | 0 |
En novembre passat nos passèt jos los uèlhs una aisina qu’atraguèt la nòstra atencion : un Compendi de gramàtica nissarda (disponible dins doas grafias, classica o mistralenca). Una espleita que sembla eficaça per « emparar lo niçard » !
Ne legir maiper Alan Roch | Lo 13 febrièr de 2022 | Lenga e Societat | 0 |
Niça : Occitània s’acerca de Piemont e d’Itàlia. Una justificacion per marcar d’una -a la fin dels nòstres mots. Una marca clara de nòstra latinitat, alara que se compren pas brica – Passejada dels Angleses obliga ? – qu’en francés la vila pòrte un nom anglés : Nice, very Nice ! Un justificatiu per las oficinas
de torisme ?
per Capitani Lemosin | Lo 7 febrièr de 2022 | Lenga e Societat | 0 |
La Còsta d’Azur, emb son solelh, son ciau blu e sa mar chauda, es reputada dins lo monde entièr. Los toristas son nombrós a ne’n profiechar mas pertant pauc de supereròis l-i son ‘nats. Vos vau contar l’istòria d’Emma Frost.
Ne legir mai3QA A Taula ! Adishatz monde Agenda Al rajòl del temps Al Talh Alandada Animaccion Au casco Au cornèr de las sciéncias Avenguda Barrutlatges Bendelets Boishòrlas Clic & Scroll Clinhada Clip Cordeladas Critica literària Critica musicala Cultura Viva D’escart e de talvèra D’escotons De l’estèir estant Deu neient ençà Dins lei tribunas Dires de biais Dorsièr Entrevista Espòrt Estudiant Eveniment Fotomaton Gavotina Pantais Hats e dats Issa ! Istòria L’occitan blos La classa La Galariá La Guinhada La Rubric@ Libe Joens Lo Magazina Lo punt sus las i Luènh de l’uèlh Lume Manganas Midi Espòrt Mon volontariat Novèlas Omenatge Pensadas Per la veirina entredubèrta Persisténcias e substrats Pesadas Podcast Praxis Escrita Liura Ràdio Ranvers Recèrca Reportatge Rescontre Retrach literari Scopitòne Somiar / Semenar Sortir la lenga Sul relaisset del monde Supereròis Teatre Tòca-Maneta Toponimia Tresaurs en Lum TV Umor Viradisques