Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "LD60"

A Na Loba

Quand escrives en òc e que te demandan un tèxte sus las femnas, aquò’s d’una granda simplicitat que se pòt faire referéncia als trobadors que cantavan, adoravan, sacralizavan la Dòna o al Frederic Mistral a celebrar Mirelha e Magalí, « ma tant aimada ».

Ne legir mai

La susfàcia

Adèptes e Adèptas deu Diu Negre, metropolitans e metropolitanas, uei que vam dar un darrèr torn peu metro moscovita, entà parlar deu roman de clausura de la trilogia de Dmitry Glukhovsky : Metro 2035.

Ne legir mai

Metaf(r)iccions a Collisioncity

Un roman de Florian Vernet es totjorn un eveniment. La colleccion « Crimis » deis edicions de l’IEO li devon una granda part de lor catalògue. Quand es anonciada la sortida d’un libre novèu de l’un deis autors lei mai improbables de la literatura d’òc, devi avoar que l’impaciéncia me pren. Cada tèxte sieu, despuèi lei primiereis exploracions de Qualques nòvas d’endacòm mai o mai tard de My name is degun, es una escomesa : capita de se renovelar tot en demorant fidèle a un estile, una « marca » sieuna.

Ne legir mai

Marie-Laure

En 1822, Marie-Laure Grouard nasquèt avugla, muda, e gaireben paralisada , a Orbec, una comuna de Normandia. Sa vida corteta – morís a 21 ans – es un amolonament de dramas e de malastres : vei son bèl-fraire morir tragicament pendent un accident de caça, puèi son paire es mandat al banhe per frauda, e enfin, sa sòrre morís de la tuberculòsi, la meteissa malautiá qu’emportarà nòstra jove poetessa pauc de temps aprèp.

Ne legir mai

La capsa vermella / La boita roja

Es una istòria tescuda de dolor, la d’un òme, catalanista e catolic, afogat de fotografia ja dròlle : Antoni Campañà. Entre las doas guèrras, toquèt a totes los aspèctes de la fòto, tan plan adèpte del pictorialisme coma de reportatges de tot biais a l’entorn de Barcelona. Publicacions e prèmis internacionals soslinhèron lèu lo talent seu.

Ne legir mai

Maria Blanca, ua colomba gascona

Passava lo Torn de França peu pòrt de la Maria Blanca dins lo Pirenèus e, de pas créser, lo jornalista au finestron se botèc a parlar d’ua hemna deu mème nom : èra Maria Blanca, ua de las darrèras aurostairas de Gasconha. Ua ploraira, solide, logada entà cantar las aunors d’un defunt ? Òc, mes pas sonque.

Ne legir mai

Lazarina Nègre, una escrivana d’òc a la fin dau sègle XIX

L’escrich en occitan, dins la segonda mitat dau sègle XIX, es largament dominat per d’autors masculins, sovent recampats darrier lo « mèstre » Frederic Mistral. Non fau pasmens oblidar leis escrituras femeninas.

Ne legir mai

Grandei ciutats e cinèma : París

Lo numèro passat, ère a observar Russia e Itàlia, dos país en quista d’una violéncia inedicha mai inspirada dei vièlhs genres de cinèma coma lo filme de gangsters. Uei, anarai en França, e, per un còp, mon prepaus sarà centrat sus París. Coma representar una ciutat que se vòu universala mai nafrada au sortir d’una guèrra ?

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.