Seleccionar una pagina

Issa !

0 |

Nissa LA bèla : de magistras en reginas

Impossible de parlar de Nissa sensa parlar dei simbòlos feminins. De la Ratapinhata, simbòlo de la nuèch e de la maternitat, a Catarina Segurana, celebra bugadièra, figura de la resisténcia que combatèt embé la sieu maçòla li armadas de Francés 1er e Barbarossa, amiral de Soliman lo magnific. Sensa oublidar Anita Garibaldi, talament aimada dai Nissarts que lu fascista italians, quora fabriquèron lo sieu mite nacional, deuguèron venir de nuèch per raubar la sieu sepultura per fin que lu Nissarts non s’en avisèsson. Ancuèi vorríi metre l’accent sus doi eroïnas, bensai pas de l’Istòria, ma au manco de la Lenga.

“L’ensenhament es pas un amolonament de sabers mai la construccion d’un èstre uman”

Siam en lo 1995, lo CAPES d’Occitan a basta 3 ans. L’acadèmia de Nissa a ja mandat 2 candidats au concors que son revenguts laureats, Steve Betti e la pionièra Malò Gourdon. Ana-Maria  Sgaravizzi fa alora trentalhar la paritat òme/frema e deven la seconda professor certificada. Ensenhèt doncas l’occitan en lo public mai de 20 ans, insistent sus l’intercomprension dei lengas romani, la plaça de la música en l’ensenhament e la dubertura culturala : teatre, viatges en Corsega, quitarra… foguèron lu pilastres dei sieu annadas au colègi e au liceu. Lo sieu militantisme despassèt la sala de classa. Foguèt una dei fondatriz de l’Associacion dei Professors de Lengas Regionali (APLR) federada a la Federacion dei Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc (FELCO) e si carguèt d’integrar lu joves professors e magistres coma Olivier Pasquetti, professor certificat e aüra president de la FELCO… ò ieu. En lo 2002 participèt a la creacion d’una escòla immersiva pròche de Nissa en president l’associacion “Lu Amics de l’Escòla Niçarda – Calandreta”, premièra experiéncia en materna en lo nòstre Far East occitan. Participèt a d’obratges en nissart coma Ieu, lo cat, o de metòdos coma Eviva lou nissart, en collaboracion embe lo CRDP. D’una grana familha d’artistas, Ana-Maria perpetuèt la tradicion artística. Cantèt emb’au sieu cosin Mauris, votz de la Nòva Cançon Occitana, sus scèna coma sus lo sieu darrier project Issa Nissa, siam pas de panissas, un CD de cançons tradicionali e de creacions contemporanei per la joinessa nissarda.

Felibritge, Regina and Rock ’n’ Roll

Ok, exageri un chícol. Ma quora Angèlica Marçais (ma sòrre) es devenguda la 20na Regina dau Felibritge, la foncion es estada un pauc despossierada. Pichin istoric : despí lo 1878, cada 7 ans, lo Felibritge organiza lu Grands Juècs Florals en poesia, leteratura, estudi, teatre o encara música, pedagogia, film, clip… Au mitan d’aquelu prèmis, un Grand Laureat es elegit da la jurada. Es eu qu’a la carga e lo privilègi de chausir la Regina dau Felibritge, que regnerà fins ai Juècs Florals que segon. De costuma, li reginas an puslèu un ròtle d’esquasi figuracion, acompanhan lo capolier, fan un discors un o doi còups per an. Au principi, li reginas èron soventi-fès chausidi en la familha dei primadiers : frema de Mistral, filha de Roumanille… Ma quora en lo 2011, Jean-Luc Gag chausissèt Angèlica Marçais coma Regina, pensava pas mandar un pichin terramòto sus lo Felibritge. D’efect, l’actritz (teatre Francis Gag) e magistra comencèt lo sieu règno embé de discors tonics qu’an augut per consequença de drevilhar quauquu felibres. Pròcha dei sòcis presenta a esquasi cada manifestacion, mostrant un vam extraordinari, la Regina nissarda es estada víto adoptada. A costat dau sieu travalh de magistra, Angèlica desvolopèt l’Assemblado di Jouine embé Paulin Reynard (baile au Felibritge), faguèt part de l’organizacion de la Santa-Estela de Nissa en lo 2016 e devenguèt en lo 2018 majorala, repilhant la cigala d’una autra frema, Jeanne Blacas, cigala dei Isclas coma denant d’ela Xavier de Fourvière, autor dau Pichot Tresor, ò encara lo nissart Jousèp Giordan, finda eu autor d’un diccionari.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Geremìa Marçais

Geremìa Marçais es magistre bilingue à Nissa. Paire de tres enfants, jugaire de morra, de pilo e actor au teatre Nissart de Francis Gag, es finda un afogat de l'OGC Nissa.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.