Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "LD54"

Sèrgi Javaloyès

L’Escòla Gaston Febus es un monument de cultura occitana, sa revista Reclams enlusís las letras gasconas dempuèi mai de 120 ans. Per evocar aquela istòria, levar una palanqueta entre un passat ric e una actualitat viventa, nos caliá qualqu’un que los coneguèsse plan, a l’encòp un testimòni e un actor implicat.

Ne legir mai

Manipòlis

L’escòla Gaston Febus es un actor important de l’edicion actuala en lenga d’òc ambé leis edicions Reclams que se concentran sus la creacion literària gascona tot en s’alargant (dins l’esperit panoccitan de l’escòla) ais autors de l’ensem de l’espandi d’òc coma Joan-Frederic Brun, Sèrgi Labatut o Robèrt Lafont.

Ne legir mai

L’Arraton deu Castèth

Se coneissètz las problematicas de l’ensenhament en lenga occitana, sabètz que los professors e regents mancan crudèlament de material pedagogic per completar lo trabalh en classa. Amai, los parents d’escolans de seccions bilingüas o de calandretas patisson tanben d’una manca d’aisinas ludicas per acompanhar lo dròlle dins l’aprendissatge de la lenga.
Urosament los pichons Gascons an de qué se regaudir, l’associacion Escòla Gaston Febus lancèt l’an passat lo site web L’Arraton deu Castèth : arraton.fr.

Ne legir mai

Dempuèi 124 ans, Febus Avant !

1896, es l’annada de la creacion de l’escòla Gaston Febus, dins la dralha del Felibritge de Frédéric Mistral : mai de 120 ans d’existéncia per una associacion que pòrta amb un espèr sempre renovelat la lenga e la cultura d’òc en Gasconha. Rares son los collectius que se pòdon targar d’una caminada…

Ne legir mai

Mauvesin, Nauts Pirenèus : Lo castèl de l’Escòla Gaston Febus

L’esquina dels Pirenèus desplega son sèrre blanc al sud, s’enauça al cèl amb la punta peirosa del Puèg del Miegjorn de Bigòrra, e teis un ligam, una rota de las cimas que fila, a l’èst, cap a las nautors d’Arièja. Es la rota que mena a Foish, al còr del terraire de Gaston Febus, lo senhor montanhòl, independent, fina lama, cap politic e òme de letras, autor de cançons trobadorencas e del Libre de caça.

Ne legir mai

La Minutina

Avètz una minuta ?
La minuta permet de mesurar lo temps, mas tot aquò, o sabètz, es relatiu. Una minuta, per acabar de s’aprestar e mancar pas lo bus, es cortet. Alara qu’una minuta per esperar la mesa a jorn del telefonet sembla una eternitat. Avèm totes una minuta de pèrdre, mas la màger part d’entre nosautres l’anam pèrdre a jogar a Candy Crush o a fintar de fòtos sus Instagram.

Ne legir mai

CAMELAT, PALAY, FILADÈLFA : qu’ai vist tres estelas !

En cèu literari de Gasconha esclairat pera « Escòla Gaston Fèbus », que luseishen tres estelas, dus reis e ua reina, Miquèu de Camelat, Simin Palay, Filadèlfa de Gèrda. Qu’ei un deths mièus regrèts deths grands d’aver-les descubèrts tard, quan pensi que les auria poduts rencontrar deth sièu vivent.

Ne legir mai

Antonin Perbosc (1861-1944)

Perbòsc se pòt considerar, amb Estieu, coma lo cofondator de l’occi-tanisme cultural. Amassa, animèron las revistas Montsegur e Occitania (amb Aladern, de Barcelona, per aquesta darrièra) de 1896 a 1906, e publiquèron maites poèmas mas tanben de manifèstes (Fòc nou, La tradicion occitana) que defendián l’unitat de l’espaci occitan e lo tornar a una grafia « classica » a la diferéncia dels mistralencs ortodòxes.

Ne legir mai

Fuguèsse estat jogaire de fotbòl Gaston Fèbus…

La question pòu semblar destemporada, e pasmens… Lo fotbòl ja existiá a l’Edat mejana ! Li disián puslèu la sola e fuguèt creada en Normandia puei importada en Anglatèrra. L’etimologia dau tèrmi « espòrt » ven de « desportar », es a dire s’amusar, si divertir.

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.