Seleccionar una pagina

Critica literària

0 |

La Gèsta dau Montamametas

La gèsta dau Montamametas

Lo Montamametas
IEO Lengadòc, 2019
20 x 15 cm
12 €

Los legeires de la revista avaironesa Cantagrelh coneisson lo blogaire del Miègjorn que, cada trimèstre, met un punt final agradiu a la revista après una tièra de tèxtes puslèu saberuts.

L’autor acabèt per recampar d’unes articles risolièrs e plens de bons sens dins un recuèlh. Amb una modestia que l’onora, merceja plan coralament las personas que l’an butat, sostengut, encoratjat a fargar aquesta causeta que pintra lo país d’Erau, sas costumas, mas que tanben se trufa dels òmes.

Amorós de sa lenga, Lo Montamametas aprenguèt lo parlar de son canton mas anèt al Clapàs per aprene “Lo patoés de facultat”. Aital ditz que se fa “compréner d’en pertot” e crida “Òme d’òc, as drech a la paraula, alara macarèl, coma que siague o coma que siá, parla !”. Lo tèxt Qué fas ? maissa “un còp de mai” contra la pigresa dels Occitans : “n’i a pro de badar las figas” ; es un brave plaidejar per que lo pòble se quilhe e ane “faire un pet a la luna !”.
Lo lexic es imatjat e a la sabor de la lenga de la tèrra mas tanben presenta de tèrmes inventats, modèrnes, de neologismes gostoses coma “decatlonizat” o “s’estrausquanizar”.

Se prenèm lo primièr recit que parla d’un examèn plan capitat mas un examèn… de colesteròl, aquela “mescla onchosa que se passeja dins vòstres tudèls, canaulas e canalons e que s’i fasètz pas mèfi fòrma un tap. E tap pas tarat taparà e vos farà lèu-lèu petar lo fusible”, vesèm que dominan l’umor e lo rire. L’ironia se rescond, coma aquí dins lo retrach del bon escolan : “bastit sus lo davant, pançard […] un cuol coma una semau”. Al mitan d’aquel rire, una nota grèva se fa jorn : “Quand lo vesiá redolar, l’enterraire dau vilatge lo fintava d’un uòlh marrit : -Tus ! Quand moriràs, me caudrà faire dos viatges !”.

Tot aquò nos far dintrar dins lo mond de uèi amb sa politica sociala (la television e sas emissions) e politiciana (allusion a “un socialista mòl”) e sas leis sus l’alimentacion en ligam amb la santat : “Tanecòl, l’alfa e l’omega 3 de ta santat, un alicament coma dison”.
Per “faire nàisser curiositat e interés”, coma o ditz l’autor, totes los tèmas, risolièrs, trufandièrs, gastronomics, son sonats al servici de la lenga e del rire sens oblidar la reflexion. Podèm niflar “la redoléncia”, las flairas de La grasilhada, tèxt que li dona l’escasença de donar un còp de pè de vaca a l’anglicisme “barbecue” quand explica qu’es d’occitan… mas tanben, en general, a l’”angliche” emplegat tròp sovent.

E mai se senhorejan l’umor, la trufariá e l’autoderision (“sèm nautres Occitans los mèstres de la grasilhada”), res empacha pas que, de còps, d’unes tròces son pertocants. L’emocion es amagada dejós lo rire mas i es… Dins d’anecdòtas de la vida vidanta de personatges amb lor èime e lor biais de dire ; tot aquò se legís plan. Lo ton entristesit de l’evocacion del desenclavament del “reire-país clapassièr” es mesclat amb la colèra fàcia a d’actes que destrusisson lo paisatge (Lo camin dau Cèl).

La coneissença de la cultura e de la literatura occitanas buta l’autor a mesclar de vèrses de poètas que li agradan coma Mistral o Max Roqueta. Lo Montamametas es un enfant de “la Roquetia” : demòra dins lo vilatge de Puòg Abon (Erau) e es un animator del Cercle Max Roqueta en mai d’èsser un cantaire de tria dins una corala.
Lo quite títol de son recuèlh mòstra que l’òme coneis los Trobadors e adoba a son biais trufandièr “La Vidassa de Nanard de Ventadorn”. Nos parla d’istòria de la lenga mas oblida pas jamai qu’es un òme de son temps que coneis plan los objèctes modèrnes e connectats. Pedagòg dins l’èime, dona d’explicacions astuciosament e sens i tocar, per los que coneisson pas tròp la lenga d’òc : lor cal saupre legir per dire de profitar del chuc de las expressions e de tot lo raconte. Aital, d’ont que siague lo legeire, pòt saborar l’escritura e l’istòria.

Es pas possible nimai d’explicar totes los tèxtes. Cal daissar al mond l’escasença de legir e saborar la riquesa de l’escritura e de la lenga d’aquel òme curiós, que fa rire quand auriam enveja de plorar. Vos dirai pas qual es nimai cossí se sona mas a la fin del libre traparetz un indici…

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Marie-France Fourcadier

Marie-France Fourcadier-Tourrel es retirada de l'ensenhament. Tornèt a l'occitan amb la facultat de Montpelhièr. Es ara engatjada associativament dins Erau, totjorn per la lenga e la cultura occitanas.

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.