Seleccionar una pagina

Sul relaisset del monde

Provenças

Escriure sus Provença m’es totjorn una granda dificultat. Qué dire que ja non foguèt pas dit ? Cossí tombar pas dins los clichats ? Per exemple los d’un Marcel Amont (« Bleu, bleu, le ciel de Provence/blanc, blanc, le goéland… ») o los, traduits en 17 lengas, d’un Peter Mayle : lo domeni viticòla AOC, la Citroën 2 CV, los pins, los cèdres, la farigola, la petanca, lo mistral, lo pastís, lo mercat de rabassas de Carpentràs, la lavanda, l’aiòli, la cosina mediterranèa, lo bolhabaissa, las cigalas, los santons, etc., etc.

Ne legir mai

La tela e l’estela

Dins son Timèu (90 e), Platon nos dona una definicion – que farà flòri – de la condicion dels umans : aquestes son una planta « non pas de la tèrra » mas una « planta del cèl ». Nos avidam, çò ditz, de l’energia que posam dins lo cèl. Cèrtas, l’uman es dreit perque s’apièja sus la tèrra. Nos podèm doncas pas desfar de la nòstra condicion terrèstra.

Ne legir mai

Per que cante la traduccion…

Enfin venguèt Meschonnic (1932-2009). Poèta, traductor, lingüista – donc pensaire –, opèra una vertadièra revolucion teorica : se poirà pas mai tradusir e parlar de la traduccion coma abans el.

Ne legir mai

L’ America del Mòrt

Cossí qualificar la destruccion de las populacions indigènas del continent american despuèi l’arribada dels Europèus sul sieu sòl ? Pel moment, los chaples dels pòbles amerindians son pas oficialament recensats demest los genocidis identificats per l’ONU. Doas visions de l’istòria s’opausan.

Ne legir mai

La votz, l’entredós primordial

La primièra manifestacion sonòra de l’èsser qu’arriba al mond es lo crit. Puèi venon d’autres crits d’el, sola possibilitat de se far entendre de l’autre. Lo crit apèla, portat per la votz inarticulada, mas pas sense ritme, pas sense modulacions divèrsas, que la maire interprèta coma aitant de demandas. Aquò se produtz mentre que ja fa al mens dos meses que lo lengatge banha l’enfant.

Ne legir mai

Istòria e memòria

Per parlar clarament de la diferéncia entre istòria e memòria, sul d’abòrd se cal interessar als mots. “Istòria” a, dins nòstra lenga (coma dins totas las lengas latinas), dos senses diferents.

Ne legir mai

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.