Seleccionar una pagina

Per la veirina entredubèrta

0 |

Se far de moneda amb sos vièlhs libres occitans, es possible !

Es a se demandar cossí vuèi le teatre, que de mès en occitan, pòsca arribar a se fèr una plaça, tant menudeta siaga, demest les lésers e passatempses pletorics e envaïdors que coneguèm. Vaquí coma exemple l'aventura de la còla de teatre de l'IEO d'Arièja.

Un títol que auriam poscut legir en bandèu publicitari de quin site internet que siá. Sabètz, al moment de telecargar illegalament un film : vesètz un rectangle que clinhòta ont es marcat « ganha de milions d’euros gràcia a sos libres en occitans : Los traders de la city son furioses. Descobrissètz cossí en clicant aicí ! ».

De segur qu’anatz oblidar lo vòstre telecargament de la sason 12 de Game of Thrones e clicar… E aquí comença l’aventura. Anatz començar per legir Chamin de Copagòrja, un roman policièr de Joan Ganhaire que se nosa a l’entorn d’un libre vièlh que ne manca una pagina. Un libre de granda valor sentimentala per un personatge del raconte, que s’agís del libre repertòri de cançons del grop flocloric del vilatge dins las annadas setanta. E la pagina que manca ? Ah… una polida mas crusèla cançon que fa afrosament resson al raconte d’aquel roman policièr « Son tres garçons de Rofinhac, Que en Espanha se son anats… »
Una istòria en cançon d’una polida dròlla qu’aima mai de se tuar que non pas perdre baga d’aur e piucelatge. Vos disètz : Aquí una cançon bravament rimada, de crana narracion. L’autor s’es plan embestiat per escriure aquela cançon tant concisa que conta tot en qualques vèrses e que nos fa sentir tota l’emocion tragica. Un cap d’òbra. Mas es pas tròp dins l’estile de Joan Ganhaire. O alavetz, li cal dire que contunhar dins aquela dralha poetica. La soscadissa contunha. Anatz quitament cercar se se vend lo libre Vielhas chançons de Nauta Dordonha. Mas non, la Nauta Dordonha, aquò’s un sòmi de Joan Ganhaire, un univèrs bastit per permetre a Maraval, prefectura d’aquela circonscripcion de viure e de justificar d’un comissariat occitanofòne. Podriam cambiar Nauta Dordonha per Perigòrd benlèu ? Demandatz a Google. Pas res.

Mas que sètz piòt ! la recèrca, la cal far en francés ! Los recuèlhs de cançons floriguèron a una epòca ont se fasiá besonh del francés per justificar l’interèst etnografic de l’occitan. Vos disètz qu’es pas una epòca d’un còp èra mas quitament encara d’ara – mas pro de soscar que vos anatz perdre dins la vòstra quista. Picatz « Vieille chanson du Périgord », e aquí tombatz sus la famosa antologia Les vieilles chansons patoises du Périgord. Famosa, perque l’avètz tostemps aguda jols uèlhs, la coneissètz per còr, del mens sa trenca. Famosa mas pas tant, perça fa partida d’aqueles libres qu’a dicha de los aver jos uèlhs cresètz de los conéisser, mas quand lo crosatz per carrièra, vos avisatz que ne sabètz pas un pel de cabra. La coneissètz pro per la plaçar dins una conversacion d’universitaris, d’etnografs, emai d’estanquetaires : « Coneissètz pas Les Vieilles Chansons Patoises du Périgord ? Enfin ! Aquel recuèlh que los autors, l’abbé Casse [sic !] e Chaminade en signat en rebus lor òbra ! » e pro. Mas çò que s’i tròba a l’interior, devètz a Joan Ganhaire de vos i aver cloncat, se que non auriatz gardat aquel risolet trufandièr en ne parlant. Cançons dels trabalhs dels camps, cançons de quista – que lo repertòri embelinairiá plan las biennalas manifestantas occitanistas – legendas istoricas, cants sacrats. E una perlòta : doas petitas paginas per repertoriar los crits de per carrièra amb las particions, çò que cridavan, cantavan los mercants ambulants « Qui vòu mas cagolhas ? » – per dire que i aviá un mercant especificament de cagaròls… « Tortilhons tot bulhents ! Tot chauds los tortilhons, tot bulhents ! ». Nostalgia… lo darrièr mercant de tortilhons que coneissiatz se prenguèt la retirada fa dètz ans e cridava pas grand causa, lo bogre…

E aquela cançon qu’inspirèt tot un roman a Joan Ganhaire ?

Son tres garçons de Rofinhac
Qu’en Espanha se son anats
Dins las boijas, dins la valeta
Çai se van metre a l’ombreta

E tot parlant, en tot ralhant,
Jòuna filheta vai passar :
– Ent’ anatz vos jòuna filheta,
Quand traversatz lo bòsc soleta ?

– Ieu sui la filha d’un merchand
E mon paire m’envòia au champ
Pòrti baga d’aur e ma tanta
Qu’age pietat de ma dolanta.

– La baga d’aur vos aurem ben
E lo pus bel de vòstre còr
– E ieu preferi d’estre tuada
Aperavant que mon còr merlha.

E lo pus jòune s’es levat
Faguet semblant de l’atrapar
Ela sauta cotèl d’en borsa
Dins gente còr lo se ronça

Quilhs tres garçons se son levats
E a l’auberja son anats
Van al logis de filha mòrta
Quò’s lo bon Diu que los i pòrta.

– Aportatz-nos, dama l’Ostessa,
A soper avec du bon vin
Avant de nous lever de table
Et nous vous serons redevables.

Quand fuguet question de pagar
Se lo pus jòune s’es levat
Quand se el ne sauta ‘na borsa
La baga d’aur prenguet gran corsa

L’ostessa prompta e leugier
Sus la baga d’aur vai ronçar
– Quò’s la baga d’aur de ma filha
Rendetz-la me mòrta o viva

Los garçons se son regardatz
E lo jòune li respondet
– Dins la boija e dins la valeta
Aval l’avetz mòrta a l’ombreta.

 

Tant ne trobaretz aquí dedins. E tè ! s’anavètz sus un site mercant per crompar aquela belòria e l’ofrir a la neboda qu’es regenta a Calandreta ? Miladius ! Aquel reprint de 120 paginas es agotat. Se ven pas que suls sites de colleccionaires per la polida soma de cent euros en mejana. Ara comprenètz tot ! E manquètz pas ! Dins la cronica venenta, vos explicarem coma utilizar la colleccion Farfadets de l’IEO coma anti-rida.

08/08/2017

 

  • Chamin de Copagòrja, Joan Ganhaire, co-edicion IEO edicion / Novelum, Atots nº200, 2015, 15€.
  • Les vieilles chansons patoises du Périgord, Abbé Casse, Abbé Chaminade, Laffite Reprints Marseille, 1981, reïmpression de l’edicion de Pereigüers, 1902. Se pòt trobar dins son edicion originala dins la bibliotèca numerica del Perigòrd, còta MZ2513.

Chamin de Copagòrja

Joan Ganhaire
IEO edicions
collection A tots – Crimis.
2015
15.00€

Les vieilles chansons patoises du Périgord

Eugène Chaminade
Cassard Jeune
1903

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Cecila Chapduelh

"Ai res a dire ’Quilhs mots catan res N-um l-i vei la fuelha per darrier E si son ’quí, son venguts per asard Per asard de ’quelas pensadas nivolosas Sens color, sens gost, inconsistentas Inconsistentas, demoratz ! Setz de ieu, seretz de mon lengatge. Ai res a dire E ben zo vau dire."

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.