Seleccionar una pagina

Adishatz monde

0 |

Gasconha au còr e a la vinha

Ac cau plan díser pr’aquiu qu’ei un país de vin de segur ! Tot aquò pr’amor deus Romans ça’m par, qu’an deishat Bacus eth mème s’arrossegar dins los parçans de Gasconha. Qu’èra beth temps a aquò, totun la tradicion que s’espandish d’ara enlà. Se cau pas tròp vantar solide ! Vertat que deu costat tolosenc, de cap aus Pirenèus se passatz peu Savés, de las vinhas se’n pòt pas véser hòrt uèi lo dia. Que son estadas escampilhadas peus camps laurats a l’infinit, un pauc coma la vièlha lenga de Gasconha. Se tròba encara de quan en quan, se gaitatz de plan, ua vinha tota pimpanta, au som d’un costalet, pas luenh de la bòrda a aprestar lo vin de casa, lo vin de l’ostau, que quauques còps servish encara per sauvar l’aunor de la Dauna blanca, aquesta aiga de vita plan vitèca, que se’n sauvan ua botelha los qui pòden, coma un tresaur vengut d’un temps passat.

Hicatz lo camin devath los pès un drin mes enlà, o benlèu devath la veitura, e pr’aquò l’encontraratz lèu de plan lo país deu vin, o milhor dit, deus vins. Seré un chic avejadiu de’vs tornar balhar l’imatge borida e arreborida deus mosquetaris deu Rei, totun an bèth díser, mercés a l’autor Alexandre Dumas cadun se bremba l’arum de la cramba d’un castèth gascon perhumada encara per l’aulor de l’armanhac qu’an begut a la velhada los companhons de d’Artanhan ! Atau s’a hèit un nom dins lo monde sancèr aquera beguda meravilhosa, mès pas sonque. Pr’amor aquiu tanben s’escriu ua pagina de l’istòria deu país gascon e coma se l’an ganhat a las estòrças los Gascons la batalha deu vin de tot escantilh !

Cau tornar virar hòrt luenh dins temps passat, quan lo país occitan èra encara ua gran partida de l’empiri de l’Alienòr d’Aquitània. Òc ben, i a hòrt temps d’aquò me diretz, èra quan los Angleses aucupavan lo territòri de Gasconha, la fauta a l’Alienòr qu’avèva la maridadèra e s’èra casada peu dusau còp au rei d’Anglatèrra. E qu’avèva tanben la dauna l’engèni deus ahèrs e doncas los vesins d’Aquitània s’èran reservats per eths sonque lo comèrci deu vin, deishant lo cuu de botelha a la rèsta deu país.

Atau se hascón los bèths vinhaus bordalés renommats dinc a l’òra d’ara mentre que los vins de hòra Aquitània s’avejavan dins vielhas barricas cussonadas. Alavetz qu’an avut ua idea de las bèras e qu’a l’Alienòr l’an tornat las pèiras au sac los de l’interior. S’i son gahats dambe l’alambic qu’èra vengut d’Espanha, a hèr lo comèrci deu vin blanc distillat e l’an venut aus holandeses ! Aquera aiga ardenta vadóc pauc a pauc l’armanhac e, quina hèita, a sauvat de la ruina mantua vinha gascona dinc auèi : quant a la renomada de l’armanhac, cadun ac sap, a traucada totas las sègas shens nada mauescaduda desempuish lo sègle XII : ei pas arren aquò !

Ei pas tot. Lo vin deu país, que sia lo picapoth, lo borret o lo brusquet s’a hèit lo so nom tanben au briu deus sègles, maugrat las malautias e las misèrias. Lo que portava suu cap e que balhava la monina o que se bevèva pas qu’a chabròt, de que s’en arrisèvan los maucarats ei vengut, cadun son torn, vin de botelha de vinhaus renommats deu Sud Oest. Ac calèva hèr, e l’an hèit ! E coma ditz un vielh arreproèr locau,

Aqueste monde ei un pipot,
Tira qui pòt.

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Francesa Truflandier

Soi neishuda a Paris, de soca gascono-alpina. Èri ensenhaire en lenga inglesa. Èi viscut dins Gèrs dempèi 2002. L’occitan, que mis grans e ma maire parlavan tostemps amassa, m’i soi botada aquí dins lo men vilatge, puish dambe l’ajuda remirable deu Collègi d’Occitània, deu Cfpòc de Tolosa e de Seuvalada en Biarn, de la formacion professionau a Aush e mantun autes : l’Academia de gascon de Sheishan en Astarac, los talhèrs de lenga deu Gèrs a Saramon e en l’Isla de baish, l’estagi de l’escòla d’estiu de la Guépia. Ei tanben participat a l’arcuelh deu Felibritge aqui. Soi venguda ahuecada de literatura, d’istòria e d’escritura occitanas. Èi escriut articles per "País Gascons" la revista de Per Noste, e ua petita cronica dambe l’escaish nom deu "trauca-sègas" dins "Le petit Journal du Gers". M’interessan tanben fòrça lo patrimòni, la musica tradicionau, las danças occitanas e la literatura iberica (castelhan e catalan).

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.