Seleccionar una pagina

Totes los articles ligats a "cèl"

Lo Secrèt de la Masqueta de Fèrre

Marcèl Panhòl fa partida dels escrivans mai populars del sègle XX. Compta, amb Frederic Mistral, Anfós Daudet e Joan Giono, demest los mèstres de la literatura meridionala e totes los escolans franceses estúdian un jorn o l’autre un de sos romans. Faguèt totjorn pròva de son amor per sa region natala, e sos escriches ne fan l’elògi.

Ne legir mai

Darrier Pagnol…

Amont de Marselha, a 20 minutas sus l’A 50, se tròba una vila que viu un pauc amagada darrier sa redobtabla vesina : Aubanha. Au pè dau Garlaban, es una mena de vilòta provençala tipica, pichoteta mai agradiva. E de segur, tan pichòta que siegue, es la vertadièra vila de naissença de Marcèu Pagnol.

Ne legir mai

Los camps estelats del jòc vidèo

L’espaci nos fa pantaissar dempuèi fòrça temps. Cal dire que son gigantisme representa un camp de possibilitats gaireben infinit. Del libre de Jules Verne De la Terre à la Lune a la cançon Walking on the Moon de The Police sens doblidar la seria dels filmes Star Wars o mai recentament Interstellar, l’espaci se tròba pertot dins la cultura populara ; es doncas normal de trapar tanben de videojòcs sus aquò.

Ne legir mai

La tela e l’estela

Dins son Timèu (90 e), Platon nos dona una definicion – que farà flòri – de la condicion dels umans : aquestes son una planta « non pas de la tèrra » mas una « planta del cèl ». Nos avidam, çò ditz, de l’energia que posam dins lo cèl. Cèrtas, l’uman es dreit perque s’apièja sus la tèrra. Nos podèm doncas pas desfar de la nòstra condicion terrèstra.

Ne legir mai

Viatge intergalactic

L’espaci, las galaxias luenchas, o nòstre quite sistema solar, son poplats d’èssers aus poders extraordinaris, que fan partida de l’univers supereroïc. Vos prepause de levar la testa la nuech e d’imaginar tot quilhs eròis e lors aventuras au mitan de l’estelas.

Ne legir mai

Buelh - Capitala dobla, istorica e scientifica

Laurenç Revèst

Buelh – Una capitala dobla, istorica e scientifica

En Gavotina quora pensam a l’observacion de las estèlas e autres astres, se pensa de puar sus los sèrres e agachar de nuèch. Sensa tròup de pollucion visuala. Facil en cò nòstre, dins los Alps. Las cimas son de luecs plens de magia tanben, que los lamps calan subre. Un luec de contacte amb ce que nos supèra.

Ne legir mai

Sylvie Vauclair – Cossí parlar de çò que nos subrepassa ?

Sylvie Vauclair, astrofisiciana, estudianta d’Hubert Reeves, professora emerita de l’universitat Pau Sabatièr de Tolosa, es qualqu’un !

Ne legir mai

Çò que ditz lo cèu

Lo cèu qu’ei aquiu, au noste davant. Alavetz, la relacion de l’òme dab l’espaci qu’ei naturau e anciana. Mès au cors deu temps, que preng fòrmas divèrsas : l’astrologia (interpretacion simbolica deu cèu), l’astronomia (observacion deus astres) e uei l’astrofisica (estudi de la fisica de l’univèrs).

Ne legir mai

Richard Muller – La Veishiga e lo Sorelh

Parladissa a cèl dobèrt amb Richard Muller, astrofisician renomat. Dins son burèu modèste a l’observatòri de Tarba, qualques fòtos d’installacions en Índia, als Estats Units o al Japon recòrdan una carrièra fòra nòrmas, menada entre lo Pic de Miègjorn, son camp de basa pendent d’annadas, e lo monde entièr, que collaborèt amb d’unes dels mai famoses scientifics del domeni.

Ne legir mai
Cargament

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.