Seleccionar una pagina

Rescontre

0 |

Maria-Joana Verny

Maria-Joana Verny

Lo besonh de poesia

Es un polit obratge que se bòta sul davant de la bibliotèca un pauc coma un trofèu. L’avèm, es sortit, es istoric ! Una antologia de poesia que recampa sièis lengas : occitan, catalan, breton, alsacian, basc e còrse. Mas es tanben un obratge esmovent pel viatge qu’ofrís. Lo poèta Jean-Pierre Siméon o analisa plan clarament dins son prefaci : d’unes diràn « es una antologia amb d’autors sens tròp de notorietat », mas es per manca de las oportunitats d’expression. Una oportunitat que s’agafa aquí a plena man. Maria-Joana Verny que bailegèt l’obratge amb Norbet Paganelli nos dirà de segur pas lo contrari.

Quala es la genèsi d’un tal trabalh ?

Norbert Paganelli, lo meu collaborator per aquela antologia, aviá ja publicat una antologia de la poesia còrsa en cò del meteis editor (Le Bord de l’eau)1. Coneissiái pas Norbert a l’epòca. En rason del succès de son antologia, l’editor li prepausèt d’alargar la tematica. Aital simpatizèrem. Mas nos calguèt puèi trobar d’autres collaborators per las autras lengas, dins un delai plan cort, que nos caliá tot clavar en sièis meses, la collècta dels tèxtes e tanben las correccions. Un còp tot recampat, l’obratge fasiá 800 paginas ! E pasmens nos aviá calgut far plan de causidas dins los autors ! Voliam pas traire de tèxtes en mai. Avèm donc aquela presentacion en doas colomnas que nos permet de presentar un panèl plan larg de la poesia de las lengas de França.

1Musa d’un Populu Norbert Paganelli (coordination), Florilège de la poésie corse contemporaine.

Quin periòde literari avètz causit de presentar ?

Son los poètas del sègle XXI. A aquela règla avèm fait qualques entòrças : Marcèla Delpastre nos quitèt en 1998. A dos ans prèp, podiam pas botar de costat una tala votz poetica ! Mas aquela règla que nos sèm fixada fa que trobam pas aicí malurosament cap de poèma de Leon Còrdas nimai de Renat Nelli. Es per aquò que disiái que las causidas èran pas totjorn aisidas. L’aire del temps nos recomanda fòrtament la paritat òmes e femnas. De segur, soi pas contra e soi plan fièra de las femnas que son publicadas dins aquel recuèlh, mas regrèti l’abséncia d’unes òmes per manca de plaça.

Per çò que n’es de las lengas presentas, avèm mancat de partenariats per las poder presentar totas. Çaquelà cal plan insistir sul fait qu’es lo primièr còp que tantas lengas son aital amassadas. Los lectors s’enganan pas aquí dessús : avèm agut dos cents soscripcions çò qu’arriba pas jamai per de poesia en lenga regionala.

Avèm tanben fait un trabalh de mesa en perspectiva dels poètas presentats. Es pas una simpla compilacion. Al mièg d’univèrs poetics plan diferents, una mirgalhadura dels genres e una multiplicitat geografica, nos sèm mainats a mesura del trabalh que los poètas son fòrça estacats als païsatges. Es una mosaïca, cèrtas, mas lo païsatge tòrna plan sovent. Un pauc a l’imatge d’Occitània qu’es pas una nacion mas una mosaïca. D’aquí nasquèt lo títol « Par tous les chemins », prepausat per Franc Bardou, un dels poètas editats. E coma una coïncidéncia, l’espectacle que Muriel Batbie tirèt d’aquela antologia s’apèla « caminada ». Li avèm pas donat cap d’instruccion, mas es son interpretacion que menèt al títol de son espectacle.

Justament, i a de tematicas recurrentas en çò dels autors presents dins l’antologia ?

Es una poesia d’un asuèlh larg. Dins aquel mirgalhadís geografic i a pas d’embarrament tematic. Lo tèma del migrant, benlèu, es quicòm que tòrna sovent. Mas retrobam pas las tematicas militantas de l’après-68.

E puèi, me sembla que la poesia, quina que siá sa lenga, a pas besonh de justificar son existéncia. Es per aquò que los poètas son estats liures de causir los poèmas qu’an volgut far figurar dins lo present recuèlh.

Dins son prefaci, lo poèta Simeon ditz qu’avèm totes besonh de poesia. Perqué ?

Personalament, es quand, de jovenòta, ausiguèri de poesia en òc cantada (Bodon, Lafont…) qu’aguèri enveja de me clinar sus nòstra literatura. Son benlèu de banalitats, mas la poesia permet de se destacar un moment del « cada jorn ». Es lo lengatge del sòmi. I a pas que de veire coma los enfants recebon aquela gratuitat del lengatge. Son pas forçadament estacats a la significacion : avèm totes recitat la formula « Tire la chevillette et la bobinette cherra » sens saber exactament çò que voliá dire. Rai de sa significacion, de son utilitat, – coma per totas las comptinas ! Dins los camps de concentracion, los detenguts avián la musica per suportar lor quotidian. La poesia es un plaser gratuit e aquò es un luxe.

Espèri que lo monde faràn coma ieu ai fait : trobar de poèmas que los van susprene, saborar los tèxtes en los meditar. Aimi las antologias. Es un pauc coma lo menut « descobèrta » dins un restaurant de luxe. Puèi aquò permet d’ajudar l’edicion, que se descobrissètz un poèta que vos agrada, auretz enveja de ne crompar las òbras.

Avètz un còp de còr de nos far descobrir ?

Es una question dificila ! Pel còrse, Ghjacumu Fusina es un autor que m’agrada fòrça. Es lo paraulièr de plen de cantaires còrses. Vos recomandi tanben Patrizia Gattaceca e Ghjacumu Biancarelli. Pel catalan, aimi fòrça Jordi-Pere Cerdà. Es un grand poèta que fuguèt amic amb Robèrt Lafont. Totes dos caminèron un bocin amassa artisticament.

Pel basc, clinatz-vos un pauc sus Lucien Etxezaharreta e Itxaro Borda. Soi pas objectiva per que son d’escrivans que coneissi. Parièr per l’alsacian André Weckmann que me contèt una istòria de vida mai qu’esmoventa. L’aviái contactat perque lo voliái far figurar dins un libre collectiu Entre deux langues1. E me contèt al telefòn, André Weckmann, cossí Frederic Mistral li sauvèt literalament la vida : embarcat per far la guèrra dins los « malgré-nous », s’escapèt e s’amaguèt puèi dins una bota de chocrota. Es son professor de francés que li portèt Mirèio, e es la lectura de Mistral, çò me contèt, que li permetèt de subreviure.

1 – Micheline Cellier, Claire Torreilles, Marie-Jeanne Verny, Entre deux langues. Autobiographie et bilinguisme, textes commentés, éditions ADAPT, bd. Saint Germain, Paris.
http://www.adapt.snes.edu/Entre-deux-langues.html

Sètz d’acòrdi per daissar lo mot de la fin a Jean-Pierre Siméon que ditz dins son introduccion « toute langue non conforme à la langue dominante est terre de liberté » ?

Òc ! E ne tornam a la tematica dels camins multiples e dels païsatges. Aquela citacion resumís plan lo plaser de la gratuitat dels mots que vos ne parlavi totara.

Lenda parlada, lenga viva - Sèrgi Gairal

Par Tous Les Chemins.
Florilège Poétique Des Langues De France (alsacien, Basque, Breton, Catalan, Corse, Occitan)
M.J. Verny e N. Paganelli
Editions Le Bord de l’Eau, 2019
16.5 x 23 cm – 480 paginas
29.00€

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.

A prepaus de l'autor

Cecila Chapduelh

"Ai res a dire ’Quilhs mots catan res N-um l-i vei la fuelha per darrier E si son ’quí, son venguts per asard Per asard de ’quelas pensadas nivolosas Sens color, sens gost, inconsistentas Inconsistentas, demoratz ! Setz de ieu, seretz de mon lengatge. Ai res a dire E ben zo vau dire."

Soscriure
M'assabentar quand
0 Comentaris
Retorns en linha
Veire totes los comentaris

Crompar Lo Diari

Los pòdcasts

Los darrièrs clips

Cargament...

La letra del Diari

Òu, plan lo bonjorn ! 👋
Aquò fa plaser de te veire rebalar per aicí.

Sabes que te pòdes marcar a la letra d'informacions del Diari ? Basta d'un mail per te téner al fial de çò que pareis, magazines, articles e mai !

Pas d'espam ! Mandam 1 a 2 letras per mes, pas mai. Legís nòstra politica de confidencialitat per ne saber mai.