La filha que charra amb la mar
La filha que charra amb la mar
Lo dròlle amb lo canh que parla
Claudine Galea
Revirada en lengadocian :
Roland Pécout
Revirada en gascon :
Sèrgi Javaloyès
Aquí doas istorietas que se pòdon legir caduna de son costat. Dos enfants que vivon a cada cap de la planeta ; dos enfants que la mar dessepara, e que la mar farà rescontrar.
D’un costat, trapam una dròlla, esconduda dins una remesa, qu’espèra un batèu amb sa familha per traversar la mar grana e escapar a las atrocitats de la guèrra.
De l’autre costat, un dròlle, un pauc solitari se passeja sus la plaja amb son canh en tot esperant la represa de l’escòla…
L’una parla a aquela mar tant granda per se rassegurar ; l’autre parla amb son canh.
Las doas istorietas s’entremesclan lo jorn que Loïc, del temps d’una passejada, tròba la bèla Oyanà endormida sus la plaja.
Ne vei pas, d’en primièr que la cabeladura fòrça negra e fòrça longa que l’emmantèla tota, una cabeladura coma n’aviá pas jamai vista. Segurament que foguèt la naufragada d’un tarrible auvari, coma s’o pensan sos paires.
Aquelas istòrias entremescladas nos contan lo polit rescontre entre dos enfants, doas culturas, doas lengas… L’istòria d’una amistat que supèra las diferéncias e las leis d’un monde que vira.
Un biais d’abordar amb los pichons a comptar de 9 ans, tot en doçor e en poesia, una tematica d’una revoltanta actualitat.
Oyanà agacha la mar tota doça, blava, tranquilla.
Siás dangierosa ? ela demanda.
Disián tanben aquò dels cavals, mas los cavals m’escampèron pas jamai pel sòl. Quand èri a galaupar, los sèrres se jonhián amb lo cèl.
I aviá pas ges de confinha. Èra ufanós. Tal coma siás tu.
Canopé Éditions
Libre de 56 p.
+ CD audiò
Prètz : 6,50€